A més del reciclatge burlesc del tema policíac, 'Black, black, black', de Marta Sanz, interessa per com cada implicat manipula els fets

El postmodernisme ens ha educat en el joc de la reescriptura paròdica de tots els gèneres i ja estem molt instruïts en elcom si i el mestissatge. Veiem una pel·lícula de Tarantinocom sifos una pel·licula de sèrie B de la dècada dels 70 (tant se val que hi hagi vampirs, assassinats a la carretera, kung-fu o nazis) però sabent que no ho és i que, per tant, està imitant irònicament uns formats menyspreables i adorats. I veiem un Almodóvarcom sies tractés d’un còctel de Douglas Sirk i Paco Martínez Soria. Aquesta apel·lació constant als llenguatges narratius, quan no ve acompanyada d’un autèntic talent creatiu, produeix un tediós discurs ofegat de complicitats amb l’espectador/lector, que es diu «sí, ho enganxo, però què és el que m’has d’explicar».

Aquesta novel·la de Marta Sanz (Madrid, 1967),Black, black, black, pot fer la impressió que s’instal·la en l’amanerament postmodern del reciclatge burlesc dels tòpics d’un gènere com la novel·la negra (d’aquí ve el títol), però encara que la utilització dels llocs comuns és constant, el llibre sí que té alguna cosa per explicar. I no només una història que satisfarà els amants de les trames d’intriga (per això més val que calli pel que fa al desplegament de la intriga), perquè per sobre del crim que s’investiga (al qual se n’afegirà un segon...) acaba interessant l’abjecta manipulació que tots els implicats fan de la seva versió dels fets. Digue’m com transfigures el teu relat i et diré qui ets, sembla ser el lema deBlack, black, black. Com el títol del llibre, els punts de vista narratius són tres, les versions són tres i les raons que cada narrador té per legitimar la seva infidelitat als fets també són tres. Malgrat que els que sostenen de debò tota la novel·la de Marta Sanz són el detectiu gai Arturo Zarco i la seva exdona Paula, a qui ell manté al corrent de les indagacions que va fent fins que l’infortuni l’aparta de la investigació i ha de ser ella, inspectora d’Hisenda i coixa, la que l’haurà de reemplaçar, invertint els papers però no la secreció de ressentiment a través de la línia telefònica.

La interposició del diari de Luz, una veïna de la víctima, introdueix una versió fabulada del misteri que servirà de mapa cec a la peripècia de Paula. Tots actuen com sabent-se personatges d’una novel·la detectivesca, però els empenyen i els deprimeixen les mateixes passions i vileses que si creguessin que estan inaugurant un món nou.

BLACK, BLACK, BLACK

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

Marta Sanz

Anagrama. 332 pàgines. 19,50 €