Ha mort Delibes, i asfixien TVE

Al meu arxiu de gairebé 18 anys de seguiment i anàlisi televisius només hi he trobat dues aparicions, dues entrevistes, deMiguel Delibesa la tele. A mitjans dels anys 90,Joan Vinyolies va desplaçar a Valladolid per parlar amb ell (Avisa’ns quan arribi el 2000, El 33). Va ser una sessió extraordinària, un triomf de la lucidesa conversativa, i un cop visual originalíssim: vam veure la cuina del pis deDelibes, i sobre el marbre, damunt de la torradora del pa, i cobrint els cremadors de gas, en lloc de guisats i viandes, hi havia piles de llibres amuntegats, corporitzant així aquell vell i oblidat refrany que diu que un llibre alimenta més que un pa. La segona aparició va ser en unInforme semanal(TVE-1) del desembre del 2005, on va explicar –entre moltes altres anècdotes que avui el temps ha elevat a categoria– la visita que li van fer anys enrereJulián Marías iJosé Ortega Spottornoper oferir-li la direcció d’un diari que es disposaven a treure i que es diriaEl País, oferta que va declinar. Aquesta entrevista, amb bon criteri, va ser emesa de nou a l’Informe semanal de dissabte a la nit. Aquests dosmoments Delibes que figuren als meus 18 anys d’arxiu televisiu sónmomentsde TV públiques: un a El 33 de la Televisió de Catalunya, i l’altre a TVE. No existeix cap rastre deDelibesen els 20 anys d’història de les cadenes privades A-3 TV i T-5. ¡Ah! Però no entenguin aquesta advertència com una crítica. És lògic que sigui així. Les privades segueixen un camí de negoci. I les públiques seguien el camí del servei. Les privades –molt especialment Tele 5– han construït un hàbitat, un microclima de supervivència, de repartiment de beneficis, segons el sistema de lluita lliurevaletudo; i el més lluny que arriben els seus reporters és aAmbiciones, la finca dels Jesulines. En aquestInforme semanalde TVE hem vistVicente Romeroa Haití, mostrant com ha quedat el país, i la seva gent, 60 dies després del terratrèmol. IÁngela Rodiciodenunciant les zones cafres del planeta que encara sotmeten les nenes a l’ablació, la mutilació genital femenina. Aquest equilibri de mirades, aquest equilibri de conceptes entre les TV privades i les TV públiques, amb la retirada de publicitat de TVE, s’ha trencat. És claríssim que pretenen asfixiar-la. I ara van darrere

TV-3, i la resta d’autonòmiques. És un disbarat absolut.