Richard Hawley va imposar el seu cançoner profund i edificant a Bikini

Pocs artistes utilitzen, com Richard Hawley, l’interiorisme melancòlic no per enfonsar-te en el desconsol, sinó per reconfortar-te. Recrear-se en l’abatiment és senzill, i el manual delcroonerpop és ple de notes a peu de pàgina, però el de Sheffield sembla imposar-se una missió més lluminosa: emparar-te i acompanyar-te, amb la seva veu de galant fiable, en la rara aventura de fer de la tristesa i el desemparament materials per decorar escenes especials.

Produir aquest efecte en un Bikini ple de gom a gom és un repte encara més ambiciós. Per més que Hawley sigui mig il·lusionista i mig socorrista de l’ànima, els miracles escapen al seu àmbit competencial, i la seva banda sonora de l’èxtasi serè s’hauria disfrutat molt més en un teatre o auditori. ¿La pròxima vegada?

L’exguitarrista de Pulp portava un disc particularment delicat,True-love’s gutter, que va defensar acompanyat per una banda de formació convencional i amb arranjaments de corda enllaunats. Però l’absència de certs detalls instrumentals no va ser greu. Hawley ja és massa gran per dependre dels embellidors, i la seva actuació va exhibir una cadència i unes ambicions llunyanes als cànons comuns des de la primera peça,As the dawn breaks.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

CURA CARDÍACA / Van sonar set de les vuit cançons del nou disc; totes menysDon’t get hung up in your soul. Un recital de guió molt calculat, dosificant emocions i dibuixant atmosferes nocturnes icrescendosamb la precisió d’una intervenció cardíaca. Assumptes del cor, al capdavall.

Escenari ombrívol, guitarra amb reverberació i la melancolia deLady SolitudeiColes corner. Hawley es va permetre ignorarTonight the streets are ours, però el seu clímax es va alimentar de préstecs nutritius (la cançó de bressolHushabye mountainiCrawfish, aquesta del repertori d’Elvis Presley) i d’un majestàticThe ocean. Plenitud.