TORNA UN CLÀSSIC

Carlos Mejía Godoy encara se «sulibeya»

1
Es llegeix en minuts
NÚRIA MARTORELL
BARCELONA

Hi ha lletres impossibles d’oblidar: «Son tus perjúmenes, mujer, los que me sulibeyan...». Doncs resulta que el seu autor, Carlos Mejía Godoy, tot un històric de la cançó llatinoamericana i de la lluita sandinista, recuperarà aquest i altres dels seus inesborrables clàssics aquesta nit al Teatre Joventut, convidat pel festival Barnasants. «Porto les alforges camperoles plenes de cançons nicaragüenques que intenten mostrar la pell, la cara i l’ànima de la nostra terra, i avançaré un nou material titulatMural sonoro a los héroes de la patria», va avançar el cantant i membre de l’Acadèmia Nicaragüenca de la Llengua des de fa un any.

Notícies relacionades

Mejía Godoy va aconseguir que acceptessinsulibeyaral diccionari. I més paraules d’aquellmegahitde finals dels anys 70 comalmareya, «que significa que l’ànima es desmaia», il·lustra el cantautor. «No sóc filòleg, ni de bon tros, però van recórrer a mi per aclarir alguns dubtes sobre els orígens de les paraules. Elsperjúmenes, així, amb jota, van tenir tanta repercussió arreu del món que m’han donat l’oportunitat d’introduir aquests termes».

L’artista fa 10 anys que no canta a Catalunya. «La meva última actuació va ser a Arbúcies, població agermanada amb Palacagüina perquè encara que alguns no ho sàpiguen Palacagüina és un poble», recorda. Per cert, Los de Palacagüina (que així es diu la seva banda) compta amb nous integrants, com el seu propi fill. ¿Es refereix al que el va sorprendre a vostè, sempre tan crític «amb la política imperialista dels Estats Units», enrolant-se a l’Exèrcit nord-americà i anant-se’n a lluitar a la guerra de l’Iraq? «No, tu em parles del gran, Camilo, i el que ve és Carlos». Mejía Godoy és un incansable renovador de la música tradicional de Nicaragua, eclipsat per més èxits comEl Cristo de Palacagüina. «Ara el meu activisme és més social que no pas polític», avisa.