DESCOBRIMENT

La malària i una afecció òssia van matar el faraó Tutankamon

Zahi Hawas anuncia avui les conclusions de les últimes anàlisis d'ADN de 16 mòmies

L'estudi confirma que el pare del rei nen va ser Akenaton i l'àvia, la reina Tiye

2
Es llegeix en minuts
ANNA ABELLA
BARCELONA

Avui no li faltaran motius a Zahi Hawas, director del Consell Suprem d’Antiguitats d’Egipte, per tornar a convertir en tot un espectacle mediàtic un nou descobriment sobre la civilització dels antics faraons. L’estrella serà el rei més famós, Tutankamon, de qui Howard Carter va descobrir la tomba, plena de tresors, el 1922. Els misteris desvelats han estat dels més esperats pels especialistes en egiptologia i sobre els quals no han faltat hipòtesis i especulacions: la causa de la seva prematura mort i el parentiu exacte que l’unia a la família reial. Els últims estudis científics, radiològics, antropològics i genètics, basats en exàmens d’ADN de la mòmia de Tutankamon, de 10 mòmies més estretament relacionades amb ell, i de cinc d’individus reials del Regne Nou, arriben a la conclusió que la combinació de malària amb una malaltia òssia, van contribuir a la mort del faraó nen quan tenia 19 anys, cap al 1324 aC.

L’estudi, publicat ahir a la revistaJournal of the American Medical Association(JAMA), i que avui Hawas presentarà al Museu arqueològic del Caire, confirma a més a més la teoria més estesa que el seu pare va ser Akenaton, conegut com el faraó heretge per haver instaurat a Egipte el culte a un sol déu, Aton, i per haver regnat juntament amb la bonica Nefertiti, que li va donar sis filles. L’estudi de Hawas i el seu equip, realitzat entre el setembre del 2007 i l’octubre del 2009, també estableix que la mòmia anomenada KV35EL és la de la reina Tiye, àvia de Tutankamon i mare d’Akenaton. Els investigadors recolzen el parentiu de les mòmies del faraó heretge i de la seva mare en el fet que totes dues comparteixen trets antropològics únics i el mateix grup sanguini. La mòmia KV35YL, de nom desconegut i trobada a la tomba KV35 de la Vall dels Reis, ha estat identificada com la probable mare de Tutankamon. La seva identitat s’ha atribuït sovint a Kiya, segona esposa d’Akenaton.

FRACTURA A LA CAMA / L’anàlisi efectuada a quatre de les mòmies, incloent-hi la del jove faraó, ha revelat la presència del paràsit Plasmodium falciparum, que és el causant de la malària. A més a més, l’estudi diagnostica a Tutankamon el mal de Kohler II, un trastorn ossi que deteriora les articulacions però que per si mateix no causa la mort. Els científics afegeixen que la fractura d’una cama, probablement a causa d’una caiguda, va derivar en una malaltia crònica, una necrosi òssia vascular, que acostuma a produir-se per la falta temporal de flux sanguini a l’os, i que això, combinat amb la infecció per malària, li va produir la mort. Aquesta conclusió es recolza també en el fet que a la seva tomba es van trobar bastons i una farmàcia per a la vida del més enllà.

Notícies relacionades

Els investigadors comandats per Hawas no han descobert ni en Tutankamon ni en el seu pare, Akenaton, signes que patissin ginecomàstia (desenvolupament dels pits en homes) o la síndrome de Marfan (creixement de la longitud dels membres), cosa que desmenteix una de les hipòtesis més difoses i abonada pel particular estil de l’art del període d’Amarna, que representava les seves figures amb aspecte androgin o efeminat.

Apaivagant l’eufòria dels descobriments, el doctor Howard Markel, de la Universitat de Michigan (EUA), planteja el debat ètic en un editorial que acompanya l’estudi, sobre el dret al respecte de la vida privada després de la mort d’aquests personatges històrics.