L'escena espanyola perd el gran còmic José Luis López Vázquez

El mateix escenari on va debutar fa 69 anys, el teatre María Guerrero de Madrid, acomiadarà avui amb tots els honors José Luis López Vázquez, un dels més grans actors còmics espanyols i indispensable en el cine d’aquests últims 60 anys, que va sorprendre a més amb els seus registres dramàtics també en teatre, cine i TV.

La capella ardent de l’actor, mort ahir a Madrid als 87 anys, quedarà instal·lada avui a la tarda a la seu del Centro Dramático Nacional, on es recordarà un intèrpret polifacètic a qui sols la malaltia va apartar aquests últims anys de la seva vocació. Fa 12 dies ja no va poder recollir el premi a la seva carrera que li va concedir la Comunitat de Madrid, i la gent més propera a ell n’esperava la mort d’un moment a l’altre. Al seu costat es va estar durant aquest temps l’actriu Carmen de la Maza, el seu «amor tardà», com es va referir a ella sense esmentar-la en el discurs d’agraïment del Goya d’Honor el gener del 2005.

La pèrdua de López Vázquez va entristir el món de la faràndula, ja bastant orfe des de la mort de Fernando Fernán Gómez i del seu amic i company en nombrosos repartiments, Agustín González. Els seus col·legues el van qualificar de «memòria viva» i «un gran puntal» de la professió. La seva carrera no en deixa dubtes: gairebé 400 treballs, entre pel·lícules, obres de teatre i programes de televisió, que ell va registrar a AISGE, la societat de gestió de drets d’autor que va ajudar a fundar el 1990.

Però va ser el cine el que va descobrir a tots els públics un gran actor que va intervenir en uns 220 films, l’últim del 2007,¿Y tú quién eres?, una reflexió sobre l’Alzheimer al costat d’un altre clàssic, Manuel Alexandre. Prolífic treballador, sempre tenia dos o tres guions entre mans. El 1967 va rodar nou pel·lícules.

Nascut l’11 de març de 1922 a Madrid, fill d’un funcionari i una modista que es van separar al cap de poc d’haver nascut, López Vázquez va ser decorador i figurinista abans que actor. El 1946 va fer el salt al cine amb un paper petit aMaría Fernanda la Jerezana.

Alguna cosa hi devien veure els joves cineastes dels anys 1950 –Berlanga, Bardem, Azcona, Ferreri, Forqué...–, que van explotar la seva vena còmica en papers secundaris en pel·lícules clau del cine espanyol comEsa pareja feliz,Novio a la vistaiLos jueves, milagro.El pisitova ser el seu primer paper protagonista al costat de la recentment desapareguda Mari Carrillo, que el va llançar immediatament a la fama.

Durant els anys 1960 va seguir la ratxa –de llavors sónEl cochecito,Plácido,El verdugo,Atraco a las tres,La gran familia iLa familia y uno más–, fins que al final de la dècada va ser descobert com a actor dramàtic per una altra nova generació de realitzadors, al capdavant de la qual hi havia Carlos Saura.

Aquest últim, Pedro Olea, Antonio Mercero, Jaime de Armiñán, Antonio Drove i Manuel Gutiérrez Aragón el van dirigir en un bon nombre de films en què va interpretar una sèrie de personatges inquietants i intensos que van destapar els seus dots d’actor intuïtiu que en tots els registres es movia amb gràcia davant la càmera. Van ser aquestes qualitats les que van suplir les seves limitacions físiques per ser galant.

Peppermint frappé,El jardín de las delicias,El bosque del lobo,Mi querida señorita,La cabina, La prima AngélicaiHabla Muditasón una bona prova de les fecundes habilitats de López Vázquez, a qui va tornar a recuperar Berlanga al final dels anys 1970 per participar en el que va ser el fresc més important de la societat espanyola de l’època,La escopeta nacional, i les seves seqüeles dePatrimonio Nacional.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

Hollywood quasi el va tocar, però no el va atraure i es va posar a les ordres de George Cukor a la comèdiaViajes con mi tía.

Es va casar amb l’actriu Ana María Ventura, però no va tenir fills; amb Catherine Magerus, amb qui no es va casar perquè no hi havia el divorci, en va tenir dos, José Luis i Virginia. I dues bessones amb la periodista Flor Aguilar.