Lamine Yamal i el seu impacte instantani: 57 segons de màgia i arriba fi a la cita amb el PSG

Lamine va sortir al camp, suplint Roony, va rebre una pilota, que li va servir d’escalfament previ per mesurar Sergio Goméz, el futbolista de la Reial Societat que havia comparegut en el mateix minut que el davanter blaugrana per suplir Odriozola. I en un instant es va desencadenar un llampec sobre la muntanya olímpica. «Tothom ha vist com de bo que és Lamine», va explicar després el tècnic alemany.

«La seva presència al camp és una amenaça, demostra cada dia que és el millor jugador del món», va admetre Sergio Francisco, l’entrenador de la Reial, recordant que «ha sortit i en la primera jugada ja ha donat una assistència. Ha sigut determinant en el partit», va afegir el preparador donostiarra.

I tant que va decidir el partit. En tot just 57 segons es va demostrar la transcendència de Lamine Yamal, que s’havia perdut els quatre últims partits amb el Barça per aquestes inoportunes molèsties al pubis que la selecció espanyola no va saber aturar a temps.

Sense Lamine, quatre victòries en quatre partits

L’equip de Flick no l’ha trobat a faltar en els resultats: quatre partits, quatre victòries, amb un rotund parcial de 14 gols a favor i només dos en contra. Però diumenge, i amb 1-1 a Montjuïc, sense que Flick es posés nerviós davant l’adversitat –el seu pla era donar mitja hora a Lamine i li va acabar donant 32 minuts–, va emergir la figura que ha enterrat el post Messi per al barcelonisme.

Va emergir en gran perquè, a més, va afegir un element nou al seu inacabable catàleg de genialitats. Un registre que el fa encara més verinós i indetectable per a qualsevol defensa, per moltes ajudes que rebi. Sergio Gómez va imaginar després de l’arrencada en sec de Lamine que es refugiaria cap endins. A la seva zona de seguretat, emparat en la seva prodigiosa cama esquerra.

Però el jove del Barça va canviar de pla sobre la marxa davant un lateral que s’anava fonent a cada gambada d’aquest imprevisible davanter. Va amenaçar, o això creia Sergio Gómez, que acabaria retallant i en l’últim sospir va trencar el seu cos i va utilitzar la cama dreta per inventar-se una supèrbia assistència a Lewandowski.

Va enganyar la Reial que esperava una precisa centrada amb la cama esquerra i, de sobte, quan va voler saber on era la pilota, va descobrir el ‘nou’ polonès corrent feliç per la gespa de Montjuïc a la recerca de Lamine.

Debut a Europa

La connexió va resultar tan instantània –menys d’un minut– com l’impacte del davanter en el productiu joc d’atac del Barça. El millor atac del campionat, capaç de firmar 21 gols en les set primeres jornades. O sigui, una mitjana de tres gols. El Madrid de Mbappé, Vinicius i Mastantuono ha anotat 16 gols en aquest inici del torneig en què ja ha sigut desbancat del primer lloc.

Mentre al Bernabéu digereixen el dolor de la maneta de l’Atlètic, Flick recupera el seu jugador més desequilibrant per rebre dimecres a Montjuïc el París SG de Luis Enrique, l’actual campió d’Europa. El partit que no es va poder viure el curs passat perquè els blaugranes, presoners de la seva immaduresa, no van gestionar el tresor obtingut a Milà i es van quedar a les portes de la final.

El duel amb Nuno Mendes

Arriba afinat a aquest duel que no es va donar llavors. No té la importància de llavors, ni de bon tros. És la segona jornada de la Champions i en la fase de grups, a l’inici d’un llarg camí on la final de Budapest s’entreveu lluny. Però el davanter, que es va perdre el triomf a Newcastle (1-2), encara no ha debutat aquest curs a Europa.

Notícies relacionades

Europa conquista la Ryder Cup en una última jornada frenètica

Tornada a Montjuïc, de travessia a llar

Lamine sap que tindrà davant seu Nuno Mendes, potser el millor lateral que l’hagi defensat mai. Que quedi com a prova la final de la Lliga de les Nacions entre Espanya i Portugal, on el defensa del PSG es va imposar en aquest duel individual. I la selecció lusitana es va emportar el títol el juny passat en la tanda de penals sent clau fins i tot l’aportació ofensiva de Nuno Mendes, que va marcar un gol (era l’1-1) en el temps reglamentari d’un partit que va acabar igualat (2-2).

A Lamine, després de mitja hora que, en realitat, es pot condensar en aquells 57 segons, li va provar de meravella aquest retorn després de tres setmanes a la infermeria, amb viatge inclòs a París per constatar que la Pilota d’Or era propietat de Dembélé, que lesionat no estarà dimecres a Montjuïc.