Nou Barris, rei dels espais verds de BCN

Nou Barris és el rei dels espais verds de Barcelona. En la seva extensa superfície els principals pulmons de la ciutat obren els seus caminets i instal·lacions per a l’ús quotidià i per poder disfrutar de l’aire lliure. Una descripció d’aquests espais només pot ser succinta. Les seves característiques i funcions públiques inclouen tot el que un es podria esperar.

El Parc Josep M. Serra Martí, per exemple, uneix les característiques d’un passeig i una plaça, cosa que li dóna gran versatilitat i pot, una vegada a la setmana, fer un espai per al mercat de Canyelles, molt concorregut pels veïns. També integra la coberta del Centre Cívic Serra Martí, que així es converteix en una balconada sobre la Ronda de Dalt. Les seves palmeres, el llac i una font dedicada a Manuel de Falla completen un lloc de gran placidesa.

En un dels extrems de la Via Júlia ofereix la seva verdor el parc de la Guineueta, freqüentat a totes hores pel veïnat. El seu nom està vinculat a la torrentera de la Guineu que travessa el terreny. Densament arbrat, ofereix palmeres, pins, acàcies, xicrandes, oliveres, cedres i una multitud d’arbustos que a la primavera s’omplen de colors. Una placa a un costat del camí central recorda Pere Fontàs Puig, autor de la sardana El Parc de la Guineu. Tot i trobar-se en un punt amb molt de trànsit urbà, aquest racó és molt tranquil.

PARC CENTRAL / Un altre parc d’aquest districte que és necessari tenir en compte és el Parc Central, un dels pulmons d’una Barcelona que no només va créixer d’esquena al mar, sinó que es va negar el plaer dels espais públics amb vegetació.

El 2007 el jurat de l’Internacional Urban Landscape Award va atorgar el seu premi anual al redisseny dels espais urbans a aquesta iniciativa arquitectònica. Dos espais subtilment diferenciats el componen. Un, pensat per al trànsit i moviment de les persones i l’altre com una transició cap a la muntanya de Collserola. Té milers d’arbres, i la presència de l’aigua, amb cascades i caigudes, li dóna un aire d’alegria i primavera permanent.

Un altre luxe de Nou Barris és el Turó Parc, un recés vegetal que destaca dels edificis que l’envolten i encara els sobrepassa en altura, de manera que s’aconsegueix un resultat curiós. Des de dalt es pot veure Collserola i el Mediterrani. El Turó equival a set illes de cases, i era propietat de la noblesa fins que en la Segona República es va inaugurar com a parc públic. Inclou una gran pineda original que ocupa gairebé tot el sector nord, però també hi ha oliveres, xiprers i altres espècies.

Un altre dels espais a recórrer és el Parc de Can Dragó, dissenyat com a zona de transició entre el trànsit de la Meridiana i la severitat del cementiri de Sant Andreu.

QUATRE ZONES / Està format per quatre zones diferenciades. Les dues primeres amb instal·lacions esportives municipals, i les altres dues amb grans espais verds que actuen com a plaça, àrea de jocs infantils i camp de futbol. Com a homenatge artístic a l’esport, es pot veure una rèplica de l’escultura Aurigues olímpiques, de Pau Gargallo. El seu nom té origen en la guerra de successió, quan una companyia de cavalleria coneguda com a dragons va establir allà les seves casernes.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

I, finalment, s’ha de remarcar la grandiosa presència del parc de Collserola. Unes 300 espècies de vertebrats hi tenen, a tan poca distància de la ciutat, el seu lloc de pertinença. Senglars, genetes, fagines, teixons, conills i esquirols són els mamífers més característics. Les aus els superen en varietat.

La serra tal com és no permet els cursos d’aigua permanents, però nombroses fonts i basses faciliten la vida de salamandres, tortugues mediterrànies, llangardaixos ocel·lats, granotes i colobres.