Maj Sjöwall: «No entenc el perquè de l'èxit de Larsson»

–¿Què se sent quan s’és un clàssic?

–És una sensació peculiar. Moltes vegades penso: ¿sóc jo? I em sorprenc. Dins meu tinc moltes personalitats, com les nines russes, i una d’elles va ser la que va escriure 10 novel·les. Quan les vam escriure, el meu marit, Per, i jo no pensàvem que seria així.

–¿Va ser premeditada la dissecció de la societat sueca?

--Sí. Érem periodistes i d’esquerres, militants del Partit Comunista, i als dos ens interessava la política. A l’escriure volíem, entre altres coses, descriure com els socialdemòcrates enganyaven la classe obrera, com el poder seguia estant a dalt i els pobres, a sota.

–¿Van considerar que el gènere negre era l’adequat per a la denúncia social?

–Efectivament. Si a més escrivíssim amb la intenció d’entretenir, arribaríem a més lectors que, per exemple, amb els tres pamflets polítics que havia escrit el meu marit. Pensàvem que serien més fàcils de llegir i més fàcil vendre’ls.

–El consumisme, la xenofòbia, la guerra del Vietnam… van ser temes de les seves obres encara d’actualitat. ¿Tan poc ha canviat el món en aquests gairebé 40 anys?

–Avui no es podrien escriure les mateixes novel·les perquè la policia té més mitjans i hi ha crims més complicats: el narcotràfic, els delictes econòmics, la violència de gènere, les màfies de l’Est…

–¿Els seus fills literaris han recollit el testimoni de la denúncia?

–Molt pocs. Potser Larsson... Els altres diuen que són crítics però no ho veig enlloc.

–¿Com veu el fenomen Larsson?

–No acabo d’entendre el perquè de tant èxit. No trobo els seus llibres tan fantàstics. Només n’he llegit un i no estic segura de com explicar aquest fenomen. Potser perquè és més modern al tractar l’actualitat o perquè els seus herois són un periodista i una dona poc comuna.

–¿S’hauria sumat el seu marit al boom actual de la novel·la negra sueca?

–No ho crec. Ell hauria continuat amb les seves novel·les polítiques i jo, amb les meves traduccions. Però estaria molt orgullós del nostre treball amb el comissari Beck.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

–¿Com veu la societat que volia canviar?

–Ja no la critico perquè no serveix de res. No m’interessa la política perquè els polítics menteixen contínuament, tenen molt poc poder i són marionetes perquè ens governen els diners. Però em segueixo considerant d’esquerres encara que vaig deixar el Partit Comunista quan els soviètics van envair Praga.