El tàndem Campanella-Darín l'encerta de ple amb 'El secreto de sus ojos'

Aquesta és una setmana de material americà. Hollywood talla el bacallà amb pel·lícules per a tots els gustos: ¡El soplón!, Los sustitutos, Jennifer’s bodyiDestino: Woodstockarrenquen ben posicionades, però una producció argentino-espanyola de Juan José Campanella,El secreto de sus ojos, es cola entre totes aquestes amb molta força.

El director de l’exitosaEl hijo de la noviavaria de registre i deixa enrere l’amabilitat ensucrada de les seves pel·lícules anteriors per endinsar-se pels camins d’unthrilleramb tocs de melodrama social, que retrata de passada els dies nefastos de la dictadura argentina. Ricardo Darín dóna vida a un empleat d’un jutjat penal que, al jubilar-se, intenta escriure una novel·la sobre un dels casos en què es va veure involucrat: l’assassinat d’una noia i la recerca i captura de l’autor del crim. La recreació en format literari dóna pas al record de tots aquells esdeveniments, així com la història d’amor mai materialitzada amb la seva immediata superiora.

Campanella es torna sorprenentment amarg i aconsegueix crear una atmosfera tensa sense recórrer a les clàssiques figures d’estil delfilm noir. Domina el drama, encara que hi introdueix uns quants elements humorístics ben compenetrats amb la resta del relat.

STEVEN SODERBERGH / Una cosa similar passa en alguns passatges d’¡El soplón!, la nova col·laboració entre el director Steven Soderbergh i l’actor Matt Damon després de les tres entregues d’Ocean’s eleven. Es tracta d’una estimulant barreja de comèdia negra i intriga corporativa sobre un individu poc amic de la veritat (un Damon que s’ha engreixat molt) capaç de comprometre’s amb l’FBI per denunciar les pràctiques fraudulentes de la companyia agrícola on treballa.

D’un estil ben diferent és l’últim treball d’Ang Lee, que passa sense gaires problemes de les produccions asiàtiques a les hollywoodianes. ADestino: Woodstock,mostra totes les coses que no es coneixien gaire bé sobre els preparatius del festival que va congregar, durant tres dies l’agost del 1969, artistes tan diversos com Jimi Hendrix, The Who, Crosby, Stills, Nash & Young, Jefferson Airplane, Ravi Shankar, Santana i Tim Hardin. L’efemèride d’aquell festival ha estat ben celebrada amb l’edició en DVD del documental que Michael Wadleigh va rodarin situi la reedició en sis compactes de la música que s’hi es va registrar.

BRUCE WILLIS / En canvi, Bruce Willis és una altra història. Se n’ha sortit en la hibridació entre el relat policíac i la ciència-ficció, com ja va demostrar al film de Luc BessonEl quinto elemento. ALos sustitutos forma parella amb Radha Mitchell. Són dos agents de l’FBI que investiguen l’assassinat d’un universitari. Les seves indagacions els porten fins a la causa d’un nou fenomen, el dels substituts, unes màquines perfectes accionades per control remot que milloren l’humà a qui imiten i que, com en tantes pel·lícules de ciència-ficció que concerneixen la rebel·lió de les màquines (de la computadora Hal 9000 de2001fins als replicants de Blade runner), poden arribar a dominar l’espècie humana. El director de la cinta, Jonathan Mostow, ja havia dirigit una altra pel·lícula en la mateixa línia,Terminator 3. La rebelión de las máquinas.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

MEGAN FOX / Si Bruce Willis és la màxima estrella deLos sustitutos, amb perdó de la sempre efectiva Radha Mitchell, Megan Fox, l’última presència d’alt voltatge eròtic del cine nord-americà, es menja literalment tots els seus companys de repartiment aJennifer’s body,una altra barreja genèrica en què al thrilleri al relat fantàstic s’hi afegeix un pervers sentit de l’humor. La protagonista dels dosTransformersinterpreta la noia més cobejada d’un institut que passa olímpicament de tots aquells joves que no estan a la seva altura. Però un bon dia és posseïda per un dimoni i les coses canvien radicalment: la seva avidesa de carn humana fa que no rebutgi ni el més estudiós de la classe. Karyn Kusama, responsable d’una pel·lícula amb una superheroïna tràgica,Aeon Flux, intenta dotar d’envergadura aquesta proposta.

La nota exòtica la proporcionaCómo hacer una película de amor,producció brasilera del 2004 en què el director José Roberto Torero barreja la història d’una parella amb tota una sèrie de lliçons de manual sobre com fer realment una pel·lícula d’amor que valgui la pena.