Mor Frank McCourt, l'autor del supervendes 'Les cendres d'Angela'

Es va passar bona part de la seva vida ensenyant anglès a diferents instituts de Nova York, però si per alguna cosa serà recordat Frank McCourt és per l’escruixidor llibre amb tocs autobiogràfics que va publicar un cop jubilat el 1996 i que el va portar al punt més alt de la literatura contemporània dels Estats Units. L’autor de l’obra supervendes Les cendres d’Angela va morir diumenge a Manhattan víctima d’una meningitis detectada fa dues setmanes i de les complicacions d’un càncer de pell detectat mesos abans.

Estava a punt de fer 79 anys quan la seva vida es va apagar definitivament en una clínica per a malalts terminals de Nova York, la mateixa ciutat que el va veure néixer el 19 d’agost de 1930. Fill d’una parella d’immigrants irlandesos, els McCourt van decidir tornar des de Brooklyn al seu país d’origen quan el petit Frank tenia quatre anys i va ser a Limerick on va passar una infància envoltat de les contrarietats de la misèria i la pobresa.

ALCOHOL I MORT / Era el més gran de set germans d’una família catòlica irlandesa. El seu pare, Malachy McCourt, no va aconseguir mai superar els problemes d’alcoholisme, que va arrossegar des de les tavernes de Brooklyn fins a la seva mort a Irlanda, i va ser la seva mare, Angela, qui va haver de portar les regnes de la família en un ambient fred i desolador que va estar marcat per la mort prematura de dos germans bessons i d’una germana per desnutrició.

Aquest ambient tràgic de misèria i desesperació que va saber descriure magistralment a la primera part de les seves memòries autobiogràfiques, que va tenir una tirada inicial de 25.000 exemplars, el va elevar sense gairebé ni adonar-se’n a la categoria d’escriptor de renom, que de seguida es va veure recompensat amb un merescut Pulitzer i el premi Llibre de l’Any als EUA el 1997, concedit pel prestigiós Cercle Nacional de Crítics, entre molts d’altres.

«El meu somni era tenir un número de catàleg a la Biblioteca del Congrés, res més», diria l’escriptor en alguna ocasió. Doncs bé, el llibre es va traduir a més d’una trentena d’idiomes, va ser número u a les llistes de vendes de mig món, i adaptat anys més tard a la gran pantalla pel director Alan Parker en una pel·lícula homònima protagonitzada per Emily Watson, en el paper d’Angela, i l’escocès Robert Carlyle, en la pell de Malachy.

McCourt, que ja estava retirat de l’ensenyament i es podia entregar als plaers de l’escriptura, va publicar el 1999 I tant, la continuació de Les cendres d’Angela, on va relatar els seus primers anys com a immigrant a la Nova York dels anys cinquanta, i sis anys més tard arribaria la tercera part de la sèrie, El professor, on va explicar les seves peripècies com a mestre durant gairebé tres dècades en col·legis per a nens rics, com el McKee High School i l’Stuyvesant High School.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

Anys més tard el mateix Frank McCourt revelaria que la seva experiència a les aules i el contacte diari amb els alumnes va ser el que li va impedir posar-se a escriure fins ben passats els seixanta, tot i que també va reconèixer que si no hagués estat per aquella etapa de la seva vida no s’hauria convertit mai en escriptor.

Casat en dues ocasions, tenia una filla i tres néts. El seu últim llibre va ser publicat el 2007, El Nadal d’Angela, un deliciós relat nadalenc ambientat en el mateix poble irlandès on va viure la seva tràgica infància.