Com vaig dir ahir: hauria volgut ser Robert Capa

Abans de res vull felicitar el meu company Ernest Alós pel gran treball d’investigació que ha fet sobre la mítica fotografia del milicià de Robert Capa.

En segon lloc, he sentit en algunes tertúlies com es posava en dubte –tal com va passar amb Doisneau i altres mestres del fotoperiodisme– la carrera professional de Capa.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

M’imagino la pel·lícula dels fets. 1936: Robert Capa estava avorrit a prop d’Espejo, i va decidir disparar amb la seva Leica als milicians dels vessants, que ara hem conegut a l’exposició del MNAC. Després va enviar els rodets a la revista o a l’agència sense documentar les fotos i allà hi van escriure el peu: «Milicià republicà abatut per les tropes franquistes a la guerra civil a Espanya...» I el fotògraf, ja amb el reportatge publicat, no ho va desmentir mai. ¿Que potser no hauria d’haver enviat els rodets? En devia enviar un quants, entre els quals hi havia aquest, ¡el de la glòria!

A aquestes altures no renegarem de Capa. Almenys, jo no. Per mi, segueix sent el millor i el pare del fotoperiodisme modern. Com vaig dir ahir: hauria volgut ser Robert Capa.Fotoperiodista