Article de Luis Troquel: 'Com entrar en un forat negre'

Quan mor algun familiar o figura pròxima que sempre ha estat allà és com si, de sobte, una part del món s’esvaís. Sembla impossible que la Terra pugui seguir girant sense desestabilitzar-se. I amb algunes (poques, molt poques) figures públiques passa una cosa semblant. Costa concebre la vida sense la seva presència, semblaven ja tan insubstituïbles com la lluna o el sol.

Molt més que una estrella, Michael Jackson rubrica amb aquesta inesperada mort una vida de titular rocambolesc. El fet que encara estiguem en ple revival dels anys 80 amplificarà sens dubte el seu impacte, ja que llavors ell era El Rei. El primer rei negre que probablement ha tingut el món occidental en cap camp (excepte en l’esport, és clar). Per més que haguessin triomfat figures com Ray Charles, James Brown i moltíssims altres, cap havia aconseguit ser més que qualsevol blanc. Ara que està tan de moda anomenar Obama tant si ve a tomb com si no, fins i tot en això es va anticipar Michel Jackson.

La també inevitable menció a Elvis crea lligams mortuoris: a l’un i a l’altre, segons sembla, els va fallar el cor de tant abús farmacològic. ¿Es convertirà Neverland en un santuari com és Graceland avui? No se sap. Tots els sants van ser abans grans proscrits. Però Jacko va carregar amb el cartell més mal vist als nostres dies. No va servir de res que cap tribunal el declarés culpable. Com en els temps de la inquisició, continua havent-hi coses en què la simple acusació

és en si mateixa una condemna.

Mai sabrem què hi va haver de cert o no en aquesta i moltes altres coses. Des de la pueril cambra d’oxigen fins a la seva controvertida decoloració cutània, que, probablement, sí que va tenir l’origen en una malaltia. Mai sabrem tampoc quines de les seves excentricitats eren una escapada vital i quins

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

rumors amb què ell mateix alimentava el mite. Sabem que ha mort als 50 anys, una dada gairebé anecdòtica, ja que feia molt temps que no semblava tenir edat, ni raça, ni sexe.

Aparentment vivia des de fa dècades en una altra dimensió, i ara la seva mort resulta tan desconcertant com si se l’hagués empassat un forat negre. Sabem, això sí, que va ser un geni.