Els europeus ja feien música amb flautes fa 35.000 anys

Investigadors alemanys han descobert a les coves de Hohle Fels, al sud del país, l’evidència més antiga de tradició musical a Europa i possiblement al món: una flauta de fa 35.000 anys, pràcticament completa, feta a partir d’un os de voltor. És impossible determinar quan va començar la música en la història de la humanitat, sens dubte a partir d’algun tipus de percussió, però la troballa és extraordinària per l’avançada manufactura de la flauta. ¡Fins i tot sona melòdicament!

La flauta, que compta amb cinc forats per als dits, té una longitud de 21,8 centímetres i un diàmetre de vuit mil·límetres, així com diversos detalls ornamentals, segons expliquen els investigadors en un article que publiquen avui a la revista Nature. Els autors de l’excavació, encapçalats per Nicholas Conard, Maria Malina i altres prehistoriadors de la Universitat de Tübingen, han descobert també fragments de tres instruments musicals més, però de marfil de mamut, una altra mostra del gran desenvolupament aconseguit pel lutier o lutiers paleolítics. La flauta principal estava fragmentada en 12 trossos, però tots van aparèixer molt propers.

Els instruments van ser trobats l’estiu passat als jaciments de Hohle Fels i Vogelherd, una successió de cavernes situades a les muntanyes del Jura de Suàbia. Durant la campanya d’excavació també va aparèixer una Venus de marfil, que va ser presentada recentment, i nombroses restes tallades de sílex i os de diversos animals (cavall, ren, mamut, voltor, cabra salvatge, ós de les cavernes).

Encara no han aparegut restes humanes, però els investigadors sostenen que els autors de les flautes, a qui qualifiquen d’«autèntics artesans», van formar part de les primeres migracions d’homes anatòmicament moderns (Homo sapiens) que van colonitzar Europa per la ruta del Danubi. Els instruments han estat classificats en l’anomenada cultura aurinyaciana.

DATACIÓ CRONOLÒGICA / L’anàlisi per radiocarboni ha determinat que la flauta va ser confeccionada fa entre 41.000 i 31.000 anys, malgrat que altres mètodes indirectes, com la termoluminiscència, restringeixen l’interval a uns 35.000 anys. En tot cas, es tracta de l’instrument musical –amb una manufactura evident i complexa– més antic mai trobat al món.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

El fet que les flautes hagin aparegut al costat d’altres restes tallades suggereix que la música ja exercia un paper social destacat en la cultura aurinyaciana del sud d’Alemanya, escriuen els investigadors a Nature. «Possiblement –conclouen–,

la música hauria contribuït a millorar la cohesió social i a afavorir la comunicació davant de les tradicions més conservadores dels neandertals».