L'encert de Vila Casas

Antoni Vila Casas és un personatge excepcional. Col·leccionista vocacional, al llarg de tota la seva vida ha anat reunint obres d’art: pintures, escultures, aquarel·les, dibuixos, fotografies..., que amb una gran generositat està repartint pel país. Al Palau Solterra, de Torroella de Montgrí, hi conserva la fotografia; a Can Mario, de Palafrugell, l’escultura; ha dedicat els Espais Volart de Barcelona a sales d’exposicions i ara, també a Barcelona, ha inaugurat el centre més gran, el més espectacular i el més complet pel que fa a continguts: Can Framis. En ple districte del 22@,Vila Casas ha decidit concentrar la seva col·lecció de pintura catalana posterior a la segona meitat del segle XX, de manera que allò que no trobem al MNAC, ni tampoc al mateix MACBA, ni a la Miró ho podem veure, des del 27 d’abril, a Can Framis, i gràcies a la iniciativa, al finançament i a la tenacitat deVila Casas.

El que no havien pogut o no havien sabut fer les institucions, el que ha enfrontat museòlegs, historiadors i crítics durant llargues dècades,Vila Casas i el seu equip ho van plantejar i ho han realitzat sense cap mena d’ajuda oficial. Així, en un espai extraordinari, format per dues naus rehabilitades i una de nova planta, que totalitzen 5.800 m2, hi podem veure obres deManolo, Cuixart, Ponç, Tharrats, Llena, Amat, Agustí Puig, Serra de Rivera, Vaquero, Llimós, Arranz Bravo, Bartolozzi, Artigau, Plensa, Pladevall, Juanpere, Santi Moix, Gino Rubert, Goytisolo, Santilari o Lluís Marsans, alguns dels 600 artistes queVila Casasofereix a Barcelona, cobrint un buit cultural a la ciutat i explicant el que ningú explica: la pintura catalana moderna. Això és saber fer les coses.