'Jesucristo Superstar' arribarà a l'Apolo com a messies del segle XXI

Han passat més de 2.000 anys i la terra de Jesucrist segueix tenyint-se de sang. Imaginar-se què li hauria passat si hagués viscut en els nostres dies porta a un mateix final de martiri i mort, encara que canviïn les cares, els oficis, els vestits i la decoració. Ens ho explica, a ritme de rock, Jesucristo Superstar, el llegendari musical que arriba el 15 de maig al teatre Apolo de Barcelona en una versió actualitzada de Stage Entertainment (productors de Mamma mia!, Cabaret i La bella y la bestia) estrenada a Madrid fa dos anys sota la direcció de Stephen Rayne.

Molt allunyat de l’estètica hippy dels anys 70, quan Camilo Sesto i Ángela Carrasco el van popularitzar al nostre país, el muntatge ens presenta un Jesús contemporani, anacrònic, transformat en líder de masses a qui el poble segueix primer amb devoció i després persegueix. Ja no hi ha túniques ni sandàlies, sinó bombatxos i roba moderna. Els centurions romans apareixen vestits com si fossin militars actuals, Herodes alegra les seves nits en un cabaret i la compra i venda de drogues és el pa de cada dia.

La producció, segons Stage, es manté «fidel» a l’òpera rock –tot són cançons, sense text– que va suposar el controvertit debut a Broadway

d’Andrew Lloyd Webber, encara que difereix estèticament fins i tot de les últimes versions de Broadway i Londres. «Recrea com serien els últims set dies de Jesús si visqués avui. El conflicte del Pròxim Orient no s’acaba, continua el fanatisme i segueixen matant-se», diu Julia Gómez, la directora a Espanya de Stage. Segons Rayne, presenta un món «reconeixible en els reportatges televisius i la premsa; un món de manifestacions i terrorisme; de cultes religiosos i moralitat incerta».

CRUCIFIXIÓ IMPACTANT / Amb barba i melena, l’argentí Gerónimo Rauch assumeix el paper protagonista. Va haver de superar el vertigen per a una última escena impactant (la de la crucifixió), penjat a diversos metres d’altura. A més, el seu tors nu pateix alguna de les 39 fuetades que simulen clavar-li. «En principi hi ha truc, però sempre n’acaba caient alguna per equivocació», explica Rauch, a qui els de Stage van descobrir a YouTube, a les imatges d’una versió del musical que escenificava a Buenos Aires. «Representar Jesucrist és un regal de Déu i un desafiament vocal molt exigent».

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

Lorena Calero i Sandra Criado s’alternen en la interpretació de Maria Magdalena, que manté l’enigma sobre la seva relació afectiva amb Jesucrist. «Deixem la porta oberta perquè cadascú ho interpreti a la seva manera, però som fidels al llibret de Tim Rice i a la història: hem obviat qualsevol transgressió política o religiosa», declara la directiva de Stage. «El musical original va ser una fita revolucionària, però avui vénen a veure el muntatge col·legis catòlics i monges. És un muntatge que transmet espiritualitat i sentiment». Ja l’han vist més de 400.000 persones, a Madrid i en la gira per Espanya, i només serà a Barcelona fins al 31 de maig.

La història, explicada per un Judes turmentat entre el deure que el porta a trair el fill de Déu i la seva devoció per ell, es desenvolupa en un decorat que recrea llocs, carrers i murs de Jerusalem. En una de les escenes, Jesús vol recuperar un temple, reconvertit en mercat pecaminós de traficants i contrabandistes, i s’hi reprodueixen, entre altres passatges, l’últim sopar, la traïció de Judes, la negació de Pere, el judici davant Pilat i la crucifixió. Una imatge final commovedora que impressiona el públic i un modern transsumpte de Crist (Rauch) temorós de les altures.