DANSA

Lluís Llach renova la Dansa de la Mort i la processó de Verges

«Ens ha fet recuperar la il·lusió», diu l'alcaldessa en al·lusió al músic

Lluís Llach.

Lluís Llach. / ARXIU / AP

2
Es llegeix en minuts

Lluís Llach s’ha retirat dels escenaris, però no ha renunciat a la seva ànima d’artista. El cantautor de Girona, agnòstic confés, s’estrena aquest any com a director de la processó de Verges (Baix Empordà). Un encàrrec per actualitzar el vessant dramàtic i escenogràfic d’aquesta antiga tradició, que manté entre els seus atractius l’atàvica Dansa de la Mort, un ball peculiar que recorda els antecedents del teatre itinerant medieval.

«Quan tenia 5 o 6 anys ja anava a assajar per saltar la Dansa de la Mort. És a dir, això em ve de molt lluny. Per a algú que ha nascut aquí o que, com jo, ha viscut els seus primers anys a Verges, resulta evident que la Processó deixa una empremta profunda», va explicar ahir Lluís Llach, per poder il·lustrar la importància que té per a ell aquest treball.

El cantautor va destacar que aquesta processó és una manifestació de caràcter cultural i una manera de sentir la religió que es remunta a fa diversos segles. Les seves arrels s’enfonsen en la profunditat dels temps, cosa que la converteix en una de les formes d’expressió teatral populars més antigues.

Llach va insistir que el seu treball ha consistit a revisar els elements externs de la representació, però sense canviar-ne l’essència. «Es tracta de millorar l’embolcall, des del punt de vista rítmic i dramàtic, i d’una actualització dels elements tècnics, amb l’objectiu d’iniciar una renovació continuada de la processó», va afirmar.

El cantautor ha recorregut a alguns dels seus antics col·laboradors per millorar els elements escenogràfics, sobretot els d’il·luminació. També ha actualitzat el vestuari, ha introduït música entre els actes (que no ha compost ell) i ha incorporat un pròleg i alguna escena dramàtica en les representacions teatrals.

LES REPRESENTACIONS / El Misteri i la Processó, que es representen demà a partir de les deu de la nit, Dijous Sant, estan estructurades en dues parts. La primera es representa a la plaça del poble i s’ha de pagar entrada per poder veure-la. Es tracta d’una peça teatral que es desenvolupa amb uns decorats i una escenografia pròpia.

Notícies relacionades

Tot seguit se celebra la processó, que està oberta a tot el públic i en què té lloc el viacrucis i la Dansa de la Mort. Verges és l’única població europea que manté viva aquesta esglaiadora tradició, en la qual esquelets errants ballen i salten al so d’un tambor.

El president de l’agrupació de la Processó, Tono Casabó, i també l’alcaldessa de Verges, Marta Payeró, van coincidir a l’hora de valorar les aportacions del músic empordanès a la processó de la seva localitat, Verges: «La gent del poble està entusiasmada. Lluís ens ha fet recuperar a tots la il·lusió». H