Daniel Vázquez Sallés: "En les parelles hi ha conformisme"

--¿Aquesta és una novel.la psicològica?

--És dura. És una història de desamor, d'un matrimoni en crisi. En la seva relació tot és civilitzadament

terrible. Malgrat l'avorriment i la quotidianitat, saber que tens la teva parella al costat, encara que sigui per costum, dóna tranquil.litat; perdre-la significa caure en el precipici.

--¿Defensa aquest conformisme?

--Avui en les relacions de parella hi ha molt conformisme. Veus que en la vida no has fet ni ets el que hauries volgut fer o ser; acceptar-ho és acceptar que has perdut i això et serveix per tirar endavant. Quan la festa s'acaba queda un sentiment de resignació. La novel.la fa reflexionar sobre la vida quotidiana. Pots reflectir-t'hi com en un mirall i no agradar-te el que hi veus.

--El sexe hi és omnipresent.

--És fonamental en la història. La idea inicial del llibre va sortir d'aquí: un matrimoni decideix trobar-se en un hotel, el lloc més impersonal del món, per escapar-se dels escenaris quotidians i retrobar-hi el plaer sexual. De sobte ella sent que s'enamora de l'home de l'hotel i es desenamora de l'home de casa i fuig.

--En aquesta fugida troba Izio.

--Explico la història de tres personatges que busquen un sentit a la vida sense importar-los el mal que poden fer als altres. Izio és un ésser estrany, autodestructiu, contradictori. Va creixent, mentre el construeixes et porta a la desesperació i l'angoixa. Tinc obsessió per la gent amb una personalitat amagada.

--La protagonista crema un llibre perquè, diu, "cada pàgina que llegeix és una punxada a l'estómac". ¿És una referència a Carvalho?

--La veritat és que no. Em va agradar la situació, el dolor d'ella, que és professora de literatura i a qui la lectura ha servit per escapar-se d'una infància d'orfandat. Però quan està psicològicament tan fotuda ja no pot llegir més.

--Un personatge diu que als crítics literaris els encanta etiquetar.

--Una generació no es pot identificar fins al cap d'uns quants anys i ¿com es pot parlar d'una generació només perquè un autor d'avui publica una novel.la com Nocilla Dream? Entenc que vivim en un món que necessita marcar i identificar. I suposo que és molt pràctic per ordenar la llibreria de casa...

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

--I un altre es declara escriptor en aturada imaginativa. ¿L'espanta?

--Per sort encara tinc moltes idees al cap. Escriure una novel.la és molt complicat, aquesta m'ha costat dos anys i mig. Quan acabes penses a escriure'n una altra. Mai és massa tard ni massa aviat per escriure un llibre: el que importa és tenir coses per explicar.