La pintura de Rafael Benet en creixement

Més conegut en el seu temps com a crític, conferenciant, professor i tractadista d'art, Rafael Benet (Terrassa, Vallès Occidental, 1889 - Barcelona, 1979) és cada vegada més apreciat com a pintor, tal com ell desitjava que fos.

La professora Alicia Suárez va centrar en ell la seva tesi doctoral que, publicada el 1998, ara es troba totalment esgotada. Caixa Terrassa, que posseeix un notable fons pictòric benetià, li ha organitzat exposicions antològiques al seu centre cultural (rambla d'Ègara, 340. Terrassa) i, a més, ha promogut el volumRafael Benet, pintura, paraula, ritme(Lunwerg Editores), escrit pel professor Josep Bracons i amb pròleg de Daniel Giralt-Miracle, que renova la visió sobre el personatge.

A més, la Fundació Rafael Benet, que actualment presideix el pintor Simó Busom i té el lletrat i col.leccionista Jacint Berenguer com a secretari, edita dos quaderns a l'any --ha arribat ja al número 21-- i impulsa amb el patrocini de Caixa Catalunya la recopilació de les cròniques d'art de Benet aLa Veu de Catalunya. En aquest aspecte, ja han aparegut tres volums, que formen un decisiu corpus sobre l'art a Catalunya entre els anys 1930 i 1936. Perquè la visió artística de Benet va ser de gran amplitud i va saber jutjar la importància de l'art més avançat, vist des dels seus contactes a Tossa de Mar (Selva) --lababel de les arts, com la va qualificar-- amb artistes que anaven des de Chagall fins a Georges Kars.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

La mostra organitzada ara per Caixa Terrassa i que ja es troba en els seus últims dies de vigència (es pot visitar fins a l'1 de febrer) reuneix diversos dels quadros emblemàtics de Rafael Benet. En especial, alguns d'aquells que va pintar en relació amb el Cafè d'en Biel, un bar de Tossa on, a la seva terrassa, es reunien, especialment a l'estiu, una gran varietat de persones. La societat catalana de postguerra, popular i burgesa, desitjosa d'oblidar els mals de la contesa i desconcertada perquè el sistema polític imperant la protegia i la destruïa al mateix temps, era allà present a través de les diferents llums amb què la defineix el pintor. Com apareix també a les escenes de platja, als paisatges, als bodegons i a les composicions florals.

Rafael Benet va viure intensament com a artista i crític els anys d'una Catalunya pròspera, hereva del modernisme i disposada a aconseguir amb l'ideari noucentista la seva plenitud cultural. Però també es va veure obligat al doble exili: al de l'exterior amb la guerra civil i al de l'interior quan el sistema triomfant imposava la seva llei. I d'això en va sortir la seva millor pintura.