Les neules són els dolços més enrotllats del banquet

Avui dia resulten imprescindibles en la sobretaula nadalenca, però les neules artesanals (un dolç del qual hi ha referències escrites en la culinària catalana des del segle XIII) van patir una pe-

rillosa recessió fa un parell o tres de dècades. La profusió de rics dolços nadalencs (massapà, polvorons, ametllats...) les havia relegat al paper secundari d'acompanyament (de gelats, flams o crema catalana o, en el millor dels casos, era l'últim paquet del lot nadalenc). Però la bona tasca dels elaboradors artesans i certes iniciatives (les neules són un producte en estudi per atorgar-los la certificació d'Especialitat Tradicional Garantida, ETG) han repercutit positivament en la recuperació d'aquest dolç històric de la gastronomia catalana, més antic per exemple que els torrons, especialitat a la qual es vincula en la recepta que aquí es proposa.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

Al principi, les neules eren pa d'àngel, similars a uns dolços d'origen pagà, també rodons i plans, que els romans oferien als déus. A l'Edat Mitjana es va cristianitzar aquest propòsit diví i s'oferien als fidels a la sortida de la Missa del Gall. Així mateix, en els àpats de la cort catalana del segle XIII eren considerats un menjar exquisit per rematar el banquet. Ja aleshores es coneixien amb el termeneules, del llatínebula(nebulosa, referit al caràcter eteri de la seva massa).

No va ser fins al segle XVII quan les neules es van començar a enrotllar i els mestres neulers utilitzaven per a aquest delicat procés una espècie de premsa on es coïa i aplanava la massa, en un procés en el qual, òbviament, no totes les neules resultaven idèntiques en la seva forma. Estaven lluny, doncs, de la perfecció de les neules actuals i de la varietat de les seves modalitats: de xocolata negra o blanca, farcides, ventalls (de forma triangular) o teules, planes, com van ser en origen.