Ginebra posa en marxa el més gran experiment científic del món

Tot és a punt al subsòl de la frontera franco-suïssa, en un municipi al costat de Ginebra, perquè el principal experiment científic del món es posi en marxa. Recordin la seva sigla, LHC, equivalent en anglès de Gran Col.lisionador d'Hadrons, perquè aquest prodigi de la tecnologia ha estat concebut per fer història al món de la física, "per canviar la nostra visió del món", com diu el seu director, Robert Aymar. L'LHC, una anella de 27 quilòmetres situada a 100 metres de profunditat, està gestionat pel CERN, un organisme europeu propietat dels seus 20 estats membres.

L'LHC és un immens circuit buit --l'accelerador de partícules més gran del món-- on s'introdueixen feixos de protons i ions de plom i se'ls dóna impuls fins que arriben a velocitats molt pròximes a les de la llum (300.000 quilòmetres per segon). El seu gran objectiu és llançar diversos feixos perquè hi hagi col.lisions entre ells i sorgeixin reaccions i partícules desconegudes. Quatre grans detectors al voltant de l'anella recopilaran les dades i transmetran la informació.

EXPLORACIÓ

El nou LHC es dedicarà a explorar les partícules més elementals de la matèria, a recrear les condicions immeditament posteriors al Big Bang i, en general, a confirmar l'anomenatmodel estàndard,la teoria que intenta descriure tots els comportaments físics. Tot és molt complex i de difícil translació pràctica, és cert, però no s'ha d'oblidar que "la física fonamental sempre ha estat una empenta gegantina en el progrés de la humanitat", com resumeix el físic espanyol Álvaro de Rújula. Per exemple, internet va néixer com a resultat dels experiments del CERN.

Al llarg d'aquest últim mes s'ha analitzat el funcionament dels diferents segments o parts que componen l'anella, sempre amb resultats satisfactoris, però el baptisme definitiu serà avui. La primera prova consistirà a injectar a l'accelerador paquets de 100.000 milions de protons. Això passarà cap a les 9.30, encara que probablement caldran diverses hores perquè els protons facin una volta sencera a l'accelerador i es puguin detectar. No hi haurà les esperades col.lisions, perquè per això caldrà que es llancin dos feixos en sentit contrari, un cap a l'esquerra i un altre cap a la dreta, i a més a més de manera no paral.lela, buscant que es creuin. I això no passarà fins probablement al final de l'any, avança la físic María Chamizo, representant espanyola al CERN. Primer s'ha de comprovar que els protons circulen "de manera estable", explica.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

TERAELECTRÓ VOLTS

Els feixos s'injectaran a l'LHC després d'haver arribat a una energia de 0,45 TeV (teraelectró volts, la unitat que mesura els nivells d'energia als acceleradors de partícules), però per continuar amb l'experiment i arribar a les esperades col.lisions de partícules "caldrà accelerar els protons a una energia superior, fins a aconseguir els 5 TeV", afegeix Chamizo. Els feixos de partícules són dirigits --no xoquen amb les parets del circuit-- gràcies a la presència de 9.300 imants gegants supraconductors. A més, perquè el moviment sigui possible i no hi hagi inesperades col.lisions amb l'aire ambiental, es treballa en el buit i a una temperatura pròxima al zero absolut (--271°C).