ENTREVISTA AMB Metallica, Grup musical

Metallica: "Ens havíem allunyat del que som: una banda de heavy metal"

3
Es llegeix en minuts
JUAN FERNÁNDEZ
MADRID

--El seu nou disc, Death Magnetic,

--Realment mai tornes al passat. El que sí que et pot passar és que, arribat un moment en l'evolució d'una banda, necessitis recuperar el teu origen i desitgis tornar al so que t'emocionava quan vas decidir començar en això de la música. És el que ens ha passat a nosaltres. Necessitàvem aquest canvi, tornar a les

arrels.

--¿Com sorgeix aquesta crida?

--Ens vam adonar que feia 20 anys que fugíem de repetir-nos, i aquesta mania havia acabat allunyant-nos del que érem: una pura banda de heavy metal. Això és el que hem recuperat ara.

--¿Musicalment, aquest canvi en què el notarà qui escolti el seu nou disc?

--En el fet que no trobarà tocs orquestrals ni country, ni tants rever i aquestes històries rares, sinó un so de heavy metal directe que t'esclata a la cara, com si toquéssim en directe cada vegada que es posa el disc.

--¿Aquest canvi els rejoveneix?

--La sensació que tenim és com quan, de sobte, et trobes per casa unes sabates que feia 20 anys que no et posaves, te les emproves, i descobreixes que et van molt bé.

--El seu nou disc coincideix amb el canvi de productor. ¿En què ha influït aquesta nova mà?

--Ha sigut crucial. Rick Rubin ens ha ajudat a perdre la por de tornar als nostres orígens. Mantenim bona relació amb Bob Rock, que ha estat el nostre productor durant els últims 20 anys, però després de tant de temps era necessari aquest canvi. Fins i tot l'enginyer de so és nou aquesta vegada.

--¿Els urgia canviar després de St. Anger,

--Aquell va ser un disc difícil per a un moment molt difícil. Passàvem per una crisi i això es va notar en el disc, però era el treball que havíem de fer en aquell moment. Per fortuna, allò ja ha quedat enrere. A St. Anger sonàvem com una reunió de músics. Ara, tornem a sonar com una banda.

--I s'atreveixen amb cançons de set minuts de durada.

--Pel mateix motiu: perquè hem perdut la por que teníem. Aquest disc no és un àlbum de singles. No és això el que ens demanava el cos, sinó fer una cosa més clàssica. Estem convençuts que a la nostra gent li agradarà aquesta proposta.

--El llançament de Death Magnetic,

--Comparant-ho amb els nostres inicis, l'emoció no varia, però hi ha altres detalls que sí que han canviat. Fa 20 anys, compartíem dones en les gires. Avui, compartim fisioterapeuta, que viatja amb nosaltres com una de les principals peces de l'equip. No podríem sortir de gira sense ell.

--¿Adéu als excessos?

--Malgrat la nostra llegenda, no hem sigut una banda que s'excedís gaire amb l'alcohol. En preníem, sí, però sobretot després dels concerts, mai abans. En el passat, abans del xou, preníem el mateix que ara: grans tasses de te.

--Són molt nombroses les bandes llegendàries que durant aquests últims anys han decidit tornar a la

carretera. ¿Per què no es produeix un relleu generacional?

--És veritat, ja no sorgeixen grups de rock capaços de generar l'entusiasme que aixecaven les bandes del passat. Succeeix en el rock, però també passa en el jazz o en el blues, igual que en el heavy metal. En desconeixem la raó, potser és cosa dels temps que corren, però nosaltres sentim admiració cada vegada que veiem paios com per exemple Keith Richards a sobre d'un escenari. Es tracta de la gent que va obrir el camí pel qual després hem circulat els altres, i per la nostra part tenen tot el dret a continuar tocant fins que ells mateixos decideixin parar. No sabem si a la seva edat estarem tan bé com ell per tocar en directe, però ja ens agradaria. Hem d'esbrinar el telèfon del seu fisioterapeuta.

--Van fer posar ferms els de Napster, però avui en dia fan negocis amb els seus fans des de la seva pàgina web, oferint-los un miler de promocions. ¿Ja no tenen por d'internet?

--No hem estat mai en contra d'internet, encara que això és el que va intentar vendre Napster. Quan hi va haver aquell embolic, l'única cosa que demanàvem, i que continuem reclamant ara, és que volem ser nosaltres mateixos els que decidim si regalem una cançó o bé la posem a la venda al públic. És una decisió que ens correspon només a nosaltres, i no pas a una empresa aliena. És un dret raonable.

Notícies relacionades

--A la tardor hi haurà eleccions als Estats Units. ¿Han pensat a recolzar de manera pública alguna candidatura?

--No hem decidit si farem alguna cosa de manera oficial, però entre nosaltres quatre ja hem comentat que, sense cap mena de dubte, votarem Barack Obama.