REM i Iggy Pop exposen noblesa rockera en un fallit Dr. Loft

Castelló d'Empúries ja compta amb una plaça pròpia en el nostre vitaminat mapa de festivals, encara que amb alguns interrogants que taquen la seva projecció de futur. La primera edició de Dr. Loft 05:00 es va saldar amb un feble balanç de públic, però té assegurat, això sí, el pas a la història per haver atret fins a l'Empordà dues icones del rock: Iggy & The Stooges, amb el seu menú decruditésproto-punk, i els renascuts REM d'Accelerate.

Els dos grups van animar un recinte castigat, durant tot el dia, per una pobríssima convocatòria popular que, al tancament d'aquesta edició, registrava una lleugera tendència a l'alça amb l'entrada en escena de REM. El grup d'Athens (Geòrgia), que va obrir la seva actuació amb

Orange crush,va actuar davant d'unes 2.000 persones, una xifra insòlita per a un grup que, a Barcelona, ha omplert dues vegades el Palau Sant Jordi i que es troba en un bon moment. En les hores prèvies al xou es van regalar entrades en carrers i locals públics de Roses i altres poblacions de la zona.

EXPERIMENT ARRISCAT

La mostra va començar el seu camí, fidel al seu eslògan ("el festival que s'inicia quan els altres acaben"), diumenge a les 5 de la matinada, i des de les primeres hores es va revelar com un experiment molt arriscat: només uns centenars d'assistents van alimentar amb dificultat les actuacions dels primers discjòqueis. Una xifra que no va augmentar al llarg del dia. A primera hora de la tarda, el sol no va tenir pietat dels escassos fans de grups com The Courteneers i The Pigeon Detectives. Potser la calor va atordir una mica el cantant d'aquesta última banda, Matt Bowman, que va saludar els grupets d'assistents amb un optimista "¡Hola, Espanya!". Del sol vam passar a la pluja durant el pas d'Editors, que van bolcar amb poca èpica el seu repertori de gags postpunk inspirat en Joy Division.

Allò necessitava un revulsiu que encomanés una mica d'alegria a la jornada. El portador de les bones vibracions va ser l'infal.lible Iggy Pop, l'amic de qualsevol programador: la seva fibra rockera mai li fallarà i l'acompanyarà en la salut i en la malaltia. A Castelló d'Empúries, va poder aixecar els ànims impartint els seus deu manaments del garage- rock:Loose, Down on the street, 1969, I wanna be your dog, TV eye...Sí, el de sempre, però, un cop més, va funcionar. Com fa 12 anys al Doctor Music Festival, en temps de vaques grasses. Ron i Scott Asheton van actuar com carnissers de tall net, i a Mike Watt se'l va veure molt integrat. ANo funhi va haver invasió popular de l'escenari, i a1970s'hi va sumar el cinquèstooge,Andy McKay, al saxo.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

TEMPESTA PERFECTA

Una tempesta predictible però perfecta, amb un Iggy Pop a qui sembla que li rellisquen els 61 anys. Fibrós com sempre, movent-se com una sargantana epilèptica i deixant anar "fucks" a tort i a dret. Algunes mencions a l'obra recent (Skull ringiThe weirdness) i molta memòria dels 60 i 70, inclòsSearch & destroy."¡Fuckinggràcies!". A mesura que s'anava fent fosc, l'afluència de públic va augmentar lleugerament, però l'actuació d'Iggy & The Stooges es va desenvolupar davant d'un miler de persones.