Jack Johnson, suau és la nit

Jack Johnson és com una cervesalagerfresca i de baixa graduació. S'hi aprecien la seva reposada fermentació i les textures de la malta, però es consumeix en un segon, com a alleujament per a una sufocant nit d'estiu, per exemple, i no competeix en les lligues dels mestres cervesers. Jack Johnson no solament no és Bob Dylan; ni tan sols és Ben Harper. Però, escoltin, a vegades, una mitjania creativa hàbil, simpàtica, ben gestionada i sense excés de pretensions resol paperetes. Com dissabte a la nit al Pavelló Olímpic de Badalona.

Sala gairebé plena, amb unes 9.000 persones situades, la majoria entre els 25 i els 35 anys, i temperatura elevada. Molts estrangers, però el cantautor de Hawaii també ha calat a Catalunya, encara que sigui a força d'insistir. Quarta visita i sensació d'estar davant d'un artista que s'ha fet gran, en termes de públic, sense fer molt soroll, amb una discreció promocional semblant al to còmplice de les seves cançons: un rock d'autor dechill outque tendeix al funk, el reggae, el folk i la tornada pop amb cordialitat, entre ganxos melòdics lleugers i textos pròxims.

Fins i tot venent el seu nou disc el venç la timidesa:Sleep through the staticva tenir una limitada presència en el recital. D'allà va sortir la primera cançó,Hope,que va implantar un trot rítmic amable que es va mantenir durant una gran part del repertori. Cançons d'estrena, comMonsoon, Go oni la que dóna títol al disc, i rescats deNever know, Upside downiNo other way.Mitjos temps melòdics, tocs embellidors d'acordió i xilòfon i, sobretot, estrofes rítmiques molt taral.lejables, com la deBubble toes.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

MÉS CÒMPLICE QUE MÍSTIC

Johnson no practica el misticisme a l'estil de Ben Harper, encara queConstellationsva tenir un aire de transcendència metafísica. Però l'hàbitat natural del nostre home són les cançonetes boniques interpretades amb veueta pròxima, sense apujar el to. Material que a Badalona va il.lustrar amb imatges a les pantalles de vídeo, de to naturista-filosòfic: onades gegantines, aus majestuoses, una via de tren entre les muntanyes, pluja... Un dels teloners, G. Love, va sortir per donar-li suport aRodeo clownsiStaple it together,i el concert va anar completant el seu minutatge entre suaus onatges rítmics, alguns èxits (deBreakdownaGood people,aquesta amb una tornada molt Steve Miller) i desviaments acústics. Una estrella tutejable, gairebé de joguina.