El misteriós Decapitador amplia l'halo contracultural de Londres

Londres bull. La ciutat queva acolliri va portar a l'altar dels malvats l'esbudellador de prostitutes acaba de donar a llum una nova criatura. Esquiva, subversiva. Es mou amb sigil, amb una caputxa per ocultar la seva identitat, probablement de nit per evitar males topades i, com l'assassí sàdic del segle XIX, deixa la seva empremta en sang, l'esquitxada que queda quan es talla un cap. S'ignora si és home o dona, quina edat té, d'on ve, per què fa el que fa. Se'n coneix, en canvi, el nom: el Decapitador de l'Est de Londres. Gairebé tothom li diu, simplement, el Decapitador.

I aquí s'acaben les comparacions. Els caps que talla el Decapitador no són de carn i ossos: n'hi ha que creuen que si tingués una serra i sabés com fer-ho deixaria sense cap el mateix sistema, perquè les seves víctimes, interpreten, són això, la cara visible del capitalisme. Ha decapitat el bonàs Coronel Sanders, de Kentucky Fried Chicken, i ha escapçat sense pietat l'abella Barry, dels estudis Dreamworks, així com la sensacional i esvelta rossa model de l'anunci més recent de Moët & Chandon. Les seves gestes van començar a cobrar notorietat al desembre, i des d'aleshores, que se sàpiga, ha tallat una dotzena de caps a Londres. Caps de marquesines i tanques publicitàries.

SANG I OS

La seva tècnica és senzilla: el Decapitador fabrica una etiqueta del monyó sanguinolent i l'adhereix després a la peça original. De tots els colls seccionats sobresurt sempre la punta d'un os blanc i, segons l'humor del moment o el temps disponible, la pluja de sang s'escampa més o menys al llarg de la imatge. La factura sol ser impecable, de manera que els transeünts en general s'hi han d'acostar molt per veure la trampa.

Només una vegada ha treballat en una superfície diferent d'una marquesina o una tanca, i pot ser que sigui la seva intervenció més famosa. Va tenir lloc el 30 de gener passat. Encaputxat, com de costum, el Decapitador va segrestar a primera hora de la tarda desenes d'exemplars del vespertíThe London Paper. L'edició d'aquell dia mostrava una publicitat a pàgina sencera a la contraportada, amb un David Beckham prestant la imatge per a l'anunci d'una empresa de telefonia mòbil. El Decapitador els va deixar tots sense cap i va tornar al carrer a repartir els diaris, o a deixar-los als prestatges de la premsa gratuïta. L'acció va ser gravada en vídeo i després va ser penjada a internet.

UN BANKSY CABREJAT

Londres es diverteix, amb el Decapitador. La mateixa ciutat inquieta i agitada que va apreciar abans que cap altra l'art dels grafits de Banksy (el més venerat dels artistes de carrer) ara té un altre nen del carrer (o nena) que de moment crida l'atenció, aconsegueix que els vianants s'aturin, provoca somriures. Als fòrums d'internet i a les pàgines especialitzades el descriuen com "la sensació actual de l'art urbà londinenc", "el nou heroi del barri" o "una mena de Banksy cabrejat" que explota "el costatgorede la subversió".

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

El Decapitador només ha necessitat poc més de dos mesos d'activitat per atraure l'atenció d'alguna revista nord-americana. Jenna Wortham, de l'avantguardistaWired, va escriure sense dubtar que la guillotina del misteriós artista és un instrument al servei delculture jamming, el moviment de resistència que utilitza les armes de l'enemic (en aquest cas, la publicitat) contra l'enemic. Altres es limiten a titllar-lo de vàndal, i els més descreguts opinen que es tracta senzillament d'un noi entremaliat. Prova de les passions que ja l'envolten és que algunes discussions també tenen un punt banal. Per exemple, hi ha qui diu que el Decapitador és misogin, basant-se en el fet, no comprovat, que ha tallat més caps femenins que masculins. De fet, també ha decapitat pollastres i abelles, però les protectores d'animals, de moment, no han dit res. El cas és que en la seva condició de criatura contracultural ha tornat a posar la ciutat de Londres en primer terme, segurament per original i sens dubte pels ressons del seu nom captivador.

La ciutat de l'Esbudellador, i ara, del Decapitador, espera noves aventures. Les pressent. El mateixtallacaps, com sempre, s'encarregarà de fer-nos-ho saber per internet.