L'enigma de la llagosta

Durant uns quants dies, d'ençà que en vaig conèixer l'existència, he estat cavil.lant sobre l'enigma de la llagosta. L'enigma és aquest: una nit d'estiu del 2005, mentre passejaven pel passeig de Sant Joan, a l'altura de l'estàtua d'Anselm Clavé, dos homes van descobrir una llagosta que caminava en direcció Tibidabo. No se sap si era de riu o de mar, si s'havia escapat d'un restaurant o si vivia en un estany proper; només se sap que, indiferent al brogit mundà, la llagosta feia via cap a algun lloc. Els dos homes, respectuosos, van seguir el seu camí i ja no la van veure mai més. Ara, després de pensar-hi molt, m'he adonat que van actuar amb saviesa. Un enigma és un enigma.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

Vaig endinsar-me en els misteris de la llagosta gràcies a un llibret preciós, Màgia tridimensional perenne, escrit per l'inquietant Víctor Nubla. Pels pocs que encara no el coneguin, direm que fa més de tres dècades Víctor Nubla va cultivar el punk industrial amb el grup Macromassa i, des de llavors, ha participat en desenes de projectes musicals d'a- vantguarda. Aquesta afició al so, i la cultura urbana de barri, són coses que li vénen de la infantesa. En una entrevista de fa uns anys explicava que el seu primer record és el soroll dels motors de la fórmula 1 a Montjuïc i de les sirenes dels vaixells al port, que s'escoltaven des de Gràcia. Paral.lelament, i fins i tot conjuntament, fa anys que Víctor Nubla s'edita els textos que escriu en una col.lecció titulada Biblioteca per a Misantrops.

Màgia tridimensional perenne, que va sortir l'estiu passat i que vaig comprar a La Central del Raval, és el sisè que publica. Conté 32 pàgines amb "sis històries màgiques de Gràcia i un entreteniment especulatiu sobre la perennitat", uns relats que tracen una geografia fantàstica. A més a més de l'enigma de la llagosta, hi descobrim el gat que va fer ministre Joan Clos, "la pedra dels carallots" de la plaça del Raspall, el Centre Místic de l'Univers o la cooperativa de pescadors de Grà- cia. Tot un món. Amb la seva vareta de mag --igual que la batuta que porta Anselm Clavé al monument--, Víctor Nubla ha convertit el seu barri (que també és el meu) en un lloc extraordinari. Ara surto a passejar més despert, per si topo amb la llagosta.