al gra ENTREVISTA AMB DIEGO MARÍN A., Filòleg, escriptor i crític literari

"Des d'Homer, el gos és el nostre company literari"

’VIDA DE PERROS’Aula dels Escriptors.

’VIDA DE PERROS’Aula dels Escriptors. / JUAN SANTOS

1
Es llegeix en minuts

'VIDA DE PERROS'

Aula dels Escriptors.

Ateneu Barcelonès.

Canuda, 6.

Vida de perrosés una antologia de poemes sobre gossos escrits per més d'un centenar d'autors, com Félix de Azúa, Marta Pessarrodona, Carlos Bousoño i José Saramago. La selecció, edició i pròleg --que repassa la presència del gos en la histò- ria de la literatura-- és de Diego Marín (Logronyo, 1979), que el presenta avui a Barcelona.

--¿D'on va sorgir la idea?

--Sorgeix de la intimitat. Quan va morir del meu gos, Gufi, vaig pensar a homenatjar-lo amb un llibre.

--¿És el gos objecte poètic?

--El gos ha sigut sempre, a més del millor amic de l'home, un gran company literari. AL'Odissea, d'Homer, Argos és el primer que reconeix el seu amo, Ulisses, després del seu periple pel Mediterrani. I després mor, pobre.

--¿Hi ha poetes canins

--Hi ha dues poetes amb un llibre cada una dedicat completament al seu gos: Ana María Fagundo i Dolors Alberola. I Antonio Gala va fer famós Troylo als seus articles.

--¿I gossos amb pedigrí literari?

--Contramestre, de Lord Byron, culpable de la cèlebre frase: "Com més conec els homes, més estimo el meu gos". I Flush, de l'escriptora anglesa Elizabeth Barret, que Virginia Wolf va convertir en protagonista d'una novel.la.

--¿I de la literatura espanyola?

--Remo, d'Ortega y Gasset; Sirio, de Vicente Aleixandre; Niebla, el gos que Neruda va regalar a Alberti, i Atila, del riojà Antonio Cillero Ulecia. I hi ha una dada curiosa: tots eren pastors alemanys.

--¿És la raça més poètica?

--Potser només és la més comuna.

--¿Té gos ara?

--Tots els de la protectora amb què col.laboro i a la qual aniran destinats els beneficis del volum.

Notícies relacionades

--¿I després dels gossos-?

--Tinc un dubtecaní:una antologia de gats o una edició ampliada deVida de perros.