Fins al juny
Les catàstrofes naturals provoquen pèrdues de 65.600 milions en tot el món
Els danys i destrosses provocades pels desastres relacionats amb el clima redueixen el PIB real per càpita en 1,2 punts percentuals de mitjana
Les tempestes, les onades de calor i les greus inundacions en tot el món continuen incrementant els creixents riscos, alimentats pel ràpid desenvolupament urbà i el canvi climàtic
Una profunda gelada hivernal, tempestes de calamarsa, onada de calor, incendis forestals, inundacions... El clima no ha donat treva en el que va de 2021 i les conseqüències econòmiques globals d’aquestes catàstrofes naturals arriben als 65.600 milions d’euros fins al juny, segons calcula la companyia Swiss Re. Aquesta quantitat està per sota de la mitjana dels últims deu anys, situada en els 92.000 milions d’euros, però la multinacional asseguradora adverteix que les pèrdues augmentaran en els pròxims mesos.
«Els efectes del canvi climàtic s’estan manifestant en temperatures més càlides, augment del nivell del mar, patrons de pluja més erràtics i més fenòmens meteorològics extrems. Juntament amb el ràpid desenvolupament urbà i l’acumulació de riquesa en zones propenses als desastres, els perills secundaris, com les tempestes hivernals, la calamarsa, les inundacions o els incendis forestals, condueixen a pèrdues cada vegada més grans per catàstrofes», explica Martin Bertogg, responsable de perills catastròfics del grup assegurador suís, un dels més grans del món.
Aquests esdeveniments afecten els països que els pateixen, tant a curt com a llarg termini. El Fons Monetari Internacional (FMI), que qualifica el canvi climàtic d’«important amenaça per a l’economia mundial», estima que les catàstrofes naturals redueixen el PIB real per càpita en 1,2 punts percentuals de mitjana. «Els ciclons tropicals, que tenen efectes devastadors tant en les economies de les illes petites com a les regions costaneres dels països més grans, provoquen pèrdues que no es recuperen ni tan sols 20 anys després del flagell de la tempesta», assenyala l’organització internacional al seu informe semestral ‘Perspectives de l’economia mundial’ .
Aquests desastres impacten en el creixement d’una regió al destruir recursos essencials per al seu desenvolupament com són els béns de consum durador, com vehicles i immobles, però també les infraestructures públiques o el subministrament d’aigua, gas o electricitat. «Els esforços de reconstrucció també són cars, desvien recursos d’altres activitats de producció i redueixen la productivitat», detalla l’FMI, que considera que la pandèmia ha afegit més llenya al foc, especialment en les economies més petites o pobres, al limitar encara més la seva capacitat de fer front a grans necessitats sanitàries.
En aquest sentit, els experts coincideixen a assenyalar les economies emergents com les més afectades per les conseqüències econòmiques. «Moltes economies emergents són vulnerables a un o més elements del canvi climàtic. La calor, la sequera i els canvis en els patrons de precipitació són una gran amenaça per a l’Àfrica, on l’agricultura és intensiva. La pujada del nivell del mar i l’augment de les catàstrofes naturals a les zones costaneres creen problemes a Àsia, el Pacífic i el Carib», explica Crédito y Caución en un altre estudi recent.
«El canvi climàtic és un dels riscos més greus als quals s’enfronten la societat i l’economia mundial. La recent anàlisi del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic de les Nacions Unides confirma les expectatives d’un clima més extrem en el futur i la urgència d’actuar per limitar l’escalfament global», conclou Jérôme Jean Haegeli, economista en cap del Grup Swiss Re.
El paper de les companyies d’assegurances
Aquests factors es tradueixen en unes pèrdues més greus allà on la penetració de les assegurances és elevada, ja que la cobertura de fenòmens atmosfèrics s’activa tant per a riscos extraordinaris sota el paraigua del Consorci de Compensació d’Assegurances (entitat pública que depèn del Ministeri d’Afers Econòmics i Transformació Digital) com per a riscos ordinaris, atesos directament per les companyies d’assegurances. Per això, l’FMI alerta també que les catàstrofes naturals «podrien contribuir a tensions financeres, sobretot en el sector de les assegurances».
Fins al juny, la factura global de pèrdues assegurades generades per aquests desastres es va elevar a 36.000 milions d’euros, segons les estimacions preliminars de l’estudi Sigma del Swiss Re Institute. És a dir, les companyies d’assegurances i reasseguradores en van absorbir més de la meitat de les pèrdues per catàstrofes assegurades en el primer semestre de 2021.
La xifra se situa per sobre de la mitjana dels últims deu anys, situada en 28.000 milions d’euros, i és la segona més alta registrada en aquest període després de 2011, quan els grans terratrèmols al Japó i Nova Zelanda van elevar els danys assegurats a 88.6000 milions d’euros.
A Espanya, un exemple del volum de danys coberts per l’assegurança es pot veure en el cas de la nevada que va deixar la borrasca ‘Filomena’. Segons detalla la patronal de companyies d’assegurances Unespa, les destrosses provocades «en immobles i vehicles» van portar les companyies d’assegurances a desemborsar 230 milions d’euros.
Entre 1987 i 2019, el Consorci de Compensació d’Assegurances (CCS) va atendre 706.430 expedients per inundació, que van originar 6.059 milions d’euros en danys en béns i a les persones. I a causa de tempestes ciclòniques atípiques es van registrar, en el mateix període, 603.678 expedients que van causar 1.318 milions més en pèrdues, enumera Unespa, que assegura que la «creixent freqüència i severitat» de tots aquests fenòmens atmosfèrics (tempestes, inundacions i nevades) està relacionada amb el canvi climàtic.
