A 8 de cada 10 famílies amb persones amb discapacitat els costa arribar a fi de mes

Un any després de l’arribada del coronavirus, l’impacte a les llars on hi ha persones amb discapacitat continua sent més pronunciat que en altres famílies. Segons l’últim informe ‘Discapacitat i família’, elaborat per la Fundació Adecco en col·laboració amb Gedia, la pandèmia representa un agreujant, a l’haver desencadenat una crisi econòmica i social amb uns efectes que s’estendran més enllà de l’aspecte sanitari.

En aquesta conjuntura, les llars amb persones amb discapacitat estan entre les que afronten un risc més gran de pobresa i/o exclusió social. Preguntats per la salut de l’economia domèstica, la resposta és contundent: gairebé vuit de cada 10, el 79,7%, manifesten algun grau de dificultat per arribar a fi de mes. D’aquests, el 38,9% declara trobar «moltes dificultats», mentre que el 22,6% troba «dificultats» i el 18,2% travessa «certes dificultats».

A més, quatre de cada 10 (el 39,7%) ha vist disminuir els seus ingressos des que va començar la pandèmia, i amb això s’ha reduït el seu poder adquisitiu.

«Les famílies amb persones amb discapacitat no poden ser les grans oblidades d’aquesta crisi. És fonamental treballar amb les famílies, des que els seus fills amb discapacitat tenen edats primerenques, i l’ocupació és el vehicle per excel·lència perquè el dia de demà puguin desenvolupar un projecte de vida independent», planteja Francisco Mesonero, director general de la Fundació Adecco. 

Menys poder adquisitiu

Un recent estudi de l’Ajuntament de Barcelona i l’Escola Superior de Comerç Internacional (ESCI) revela que les persones amb discapacitat assumeixen despeses extres que poden arribar als 4.000 euros al mes, a causa de les teràpies i tractaments necessaris per a la seva salut, pròtesis, adaptacions a la llar, assistents, etc. La cobertura 100% pública és molt poc freqüent, i per això les llars que tenen persones amb discapacitat veuen amenaçada la seva dignitat i desenvolupament si no disposen de prou ingressos per finançar aquestes necessitats.

Respecte als recolzaments fora de la família nuclear, el percentatge de llars que evitava recórrer a altres familiars i/o amics per a la cura de la persona amb discapacitat ha passat del 62,3% d’abans de la pandèmia fins al 80%, a causa del temor de propagar el virus.

En aquest sentit, la responsable de Pla Família a la Fundació Adecco, Myriam Ganado, assenyala que «és freqüent que els pares tendeixin a ocupar-se de la cura del fill amb discapacitat gairebé en exclusivitat, i s’exigeixen massa i s’aïllen del seu cercle social». Les principals raons són, segons explica, el desconeixement dels familiars sobre la discapacitat, a més de la por del rebuig o de molestar. «És fonamental trencar aquest cercle viciós que dificulta la normalització, reforça l’estigma i dispara sentiments de soledat en les famílies», afegeix Granado. 

Pensant en l’ocupació

En aquest escenari, al ser preguntats per la seva principal preocupació de cara al futur del fill amb discapacitat, l’ocupació representa la prioritat número u de les famílies: el 77% escull aquesta opció, davant el 12,5% a qui preocupa sobretot la «salut» i el 10,5% que esmenta la «felicitat» del fill amb discapacitat com el seu màxim desig.

L’ocupació i la dependència de les persones amb discapacitat preocupa les seves famílies fins al punt que una mica més de la meitat dels enquestats (el 51,1%) no confia que el seu fill pugui trobar feina en el futur. En concret, el 24,6% destaca que, atesa la discapacitat i el grau d’afectació del fill, és complicat que pugui accedir a l’empresa ordinària. Per la seva banda, el 26,5% posa èmfasi en les barreres que encara hi ha en la societat i a les empreses com a principal impediment perquè el fill amb discapacitat es pugui integrar al mercat laboral. 

De l’altre costat, el 48,8% es mostra optimista respecte al desenvolupament i evolució del familiar amb discapacitat i creu que algun dia podrà trobar feina i ser autònom.

Notícies relacionades

El Banc d’Espanya avisa que els ertos no han beneficiat els joves

Repsol creu que l’impost a les energètiques decaurà a final d’any

A més d’aquests obstacles, en els últims anys ha irromput un nou element: la intel·ligència artificial. No hi ha dubte del progrés que la revolució digital porta de la seva mà, però per a les famílies amb persones amb discapacitat és també font de preocupació. D’aquesta manera, gairebé set de cada 10 enquestats (el 69,2%) creuen que l’automatització de llocs de treball perjudicarà la inclusió laboral de les persones amb discapacitat.

Segons l’informe ‘L’ocupació de les persones amb discapacitat 2020’ (amb dades del 2019), els sectors d’activitat en què les persones amb discapacitat tenen més pes és el de les «Ocupacions elementals» (personal de neteja d’oficines i hotels, peons d’indústries manufactureres i altres serveis elementals), empleats administratius i treballadors de restauració, protecció i venedors. Aquest tipus de feines no només s’han vist molt afectades per la crisi de la Covid-19, sinó que les seves funcions comencen a delegar-se cada vegada més en les màquines.