Conseqüències de la pandèmia

El Banc d’Espanya avisa que els ertos no han beneficiat els joves

  • L’organisme, preocupat per la vulnerabilitat d’aquest grup de població

El Banc d’Espanya avisa que els ertos no han beneficiat els joves
5
Es llegeix en minuts
El Periódico

El director general d’Economia i Estadística, Óscar Arce, va assenyalar que en aquest moment Espanya necessita replantejar-se les seves polítiques actives d’ocupació, una reforma que el Govern està negociant amb els agents socials, així com allargar la vida laboral a mesura que augmenta l’esperança de vida. A més, ha indicat que els joves «s’han beneficiat menys de l’aplicació dels ertos» que altres col·lectius, degut principalment a la temporalitat i que estan més presents als sectors més afectats per la pandèmia, com l’hostaleria o el turisme. Així ho va assenyalar durant la seva intervenció aquest dilluns en la sessió inaugural de la tercera jornada de formació ‘Crisi i recuperació econòmica’, organitzada per l’Associació de Periodistes d’Informació Econòmica (APIE), en col·laboració amb l’Observatori de la Realitat Financera (ORFIN) i amb la Universitat d’Alcalá.

Segons la seva opinió, les vides laborals haurien d’equiparar-se a les vides biològiques, és a dir, cada vegada «més allargades». «És una cosa que s’ha d’acceptar amb naturalitat i com a una cosa positiva», va remarcar Arce, després d’insistir, no obstant, que això planteja noves demandes, que requeriran proporcionar als treballadors nous coneixements i eines al llarg dels anys per a la reassignació de tasques així que els treballadors van envellint. «Necessitarem estar més temps actius si es manté la tendència de viure cada vegada més. És un repte majúscul per a Espanya atès el camí d’envelliment», va remarcar el director general d’Economia i Estadística de l’organisme supervisor.

Sobre les polítiques actives d’ocupació, Arce va instar a replantejar el catàleg, ja que avui dia «no són les millors», per això va demanar que sigui «una prioritat» davant el repte a què s’enfronten els joves després de la crisi, atesa la seva elevada precarietat i presència en sectors vinculats amb activitats socials, com el turisme, que han sigut més colpejats per la pandèmia.

Els ertos han beneficiat menys els joves

Els efectes de la crisi tenen lloc en un context d’elevada vulnerabilitat laboral, que reflecteix, entre altres factors, la intensa dualitat del mercat laboral espanyol, cosa que també condiciona la incidència i efectivitat dels expedients de regulació temporal d’ocupació (erto) entre els treballadors més joves. En aquest sentit, Arce va assenyalar que els joves «s’han beneficiat menys de l’aplicació dels ertos» que altres col·lectius. Segons les dades de l’últim trimestre de l’any, la probabilitat de trobar una feina per a un jove era més gran «si no estaves en erto que si estaves en erto», per tant, aquest sistema «no estava facilitant la seva reinserció al mercat laboral», va destacar.

Fracàs de les últimes reformes laborals

Segons va alertar Arce, la pandèmia està impactant amb especial intensitat en les rendes laborals dels joves, cosa que està provocant un augment del ja per si mateix elevat percentatge de joves sense ingressos, que va arribar a un 35% a finals del 2020. A més, va advertir que la incertesa sobre la renda futura és més gran entre els joves, els treballadors amb contracte temporal i els que tenen rendes baixes, una cosa que s’incrementa amb la crisi.

Davant això, Arce va lamentar que les últimes reformes laborals «no s’han fet bé», ja que no han aconseguit aturar alguns dels principals problemes del mercat de treball, com la dualitat. «Cal fer molt en el mercat de treball», va insistir.

Procés de consolidació fiscal després de la recuperació

Segons va advertir Arce, la pandèmia ha requerit un fort estímul fiscal, que, en el futur, haurà de donar pas a un procés sostingut de consolidació, que s’haurà d’iniciar «quan la recuperació econòmica estigui consolidada». Aquest repte de «reconstruir» els marges de la política pressupostària comportarà que el període de consolidació sigui previsiblement prolongat, amb un participació rellevant de les generacions joves.

En aquest sentit, va apuntar que els objectius mediambientals fixats per al 2030 són ambiciosos i la política fiscal haurà d’exercir un paper preeminent en la gestió de la transició cap a una economia mediambientalment sostenible, ja que Espanya presenta una bretxa de recaptació, respecte a la zona euro, d’impostos mediambientals, de 0,8 punts percentuals del PIB. Per això, creu que els fons europeus poden utilitzar-se per, a més d’impulsar inversions verdes (39% segons el Pla de Recuperació), alleujar alguns costos de transició i impulsar i finançar reformes, que requereixen «consens».

A més, Arce va alertar que l’envelliment poblacional i els ajustos recents eleven considerablement la despesa actual i prevista en matèria de pensions i va assenyalar que els ajustos en aquest àmbit es veuran influïts per l’evolució de la propensió social cap a la introducció de certes reformes. «Mantenir la taxa de benefici actual exigiria un augment notable de les contribucions, i mantenir les contribucions actuals comportaria una reducció significativa de la taxa de benefici», va explicar.

Un repte per a l’educació

Notícies relacionades

Des del Banc d’Espanya van advertir dels possibles efectes de la pandèmia en l’educació arran del tancament d’escoles, universitats i centres de formació per evitar la propagació del virus. Tot i que encara no es disposa d’evidències sobre l’efecte durant el confinament a Espanya, ja hi ha estudis que assenyalen que als EUA es va registrar una caiguda del 50% del rendiment en matemàtiques en escoles amb més quantitat d’estudiants amb renda baixa, mentre que a Bèlgica es va advertir d’una reducció significativa de resultats en matemàtiques i llengua en els exàmens del juny del 2020.

Per això, Arce va instar a vigilar i documentar «amb compte» els pròxims anys l’efecte de la pandèmia en l’educació a Espanya, en un context en què el país parteix d’una situació comparativament desfavorable respecte a la resta d’economies desenvolupades. No obstant, la falta d’oportunitats professionals ha propiciat que més joves continuïn els estudis de formació reglada al llarg del 2020, una cosa diferent al que va passar amb les generacions dels 70 i mitjans dels 90, el desenvolupament educatiu dels quals es va deteriorar pel boom immobiliari.