Reinserció laboral

La vida després de la glòria: la difícil inserció laboral dels esportistes retirats

  • El problema arriba quan, per edat, per motius de salut o rendiment, aquests professionals es veuen obligats a deixar la competició

  • La falta d’experiència professional i el desconeixement del món laboral són les principals barreres que es troben

La vida després de la glòria: la difícil inserció laboral dels esportistes retirats
3
Es llegeix en minuts
Alicia Navarro
Alicia Navarro

Redactora del suplement 'actius'

ver +

Iker Casillas (futbolista), Maria Xarapova (tennista), Javier Fernández (patinador artístic), Jorge Lorenzo (motorista) són alguns dels esportistes que van anunciar la seva retirada el 2020. Segur que pel seu cap haurà passat la pregunta, ¿i ara què?. Ells, al ser uns rostres de sobra coneguts, segur que no tindran cap problema, però per als esportistes menys mediàtics la reinserció laboral pot ser molt complicada.

«Són persones que han arribat a tenir grans èxits dins la seva disciplina esportiva, però es veuen obligades a retirar-se entre els 30 i els 40 anys, amb la consegüent necessitat de continuar treballant per poder viure», expliquen des de la Fundació Adecco. 

El problema arriba quan, per edat, per motius de salut o rendiment, aquests professionals es veuen obligats a deixar la competició. Aquí s’obren davant seu nous camins professionals que no sempre estan clars. «La falta d’experiència professional i el desconeixement del món laboral» són les principals barreres que es troben aquests professionals al sortir al mercat laboral, segons explica el director d’esports del Comitè Olímpic Español (COE), Ricardo Leiva. 

Les carreres esportives requereixen molt temps i dedicació, per la qual cosa és normal que després d’acabar la seva pràctica esportiva, «s’enfrontin a la recerca d’una primera ocupació amb més de 30 anys», asseguren a la Fundació Adecco. A més, al portar tota la vida amb una meta clara, al retirar-se es «troben desorientats a l’hora de definir els seus objectius professionals. No segueixen un full de ruta clar i tot això minva les seves oportunitats laborals». 

Perjudicats per la falta de formació 

Perjudicats per la falta de formació Per evitar-ho resulta imprescindible la formació per «capacitar-los i dotar-los d’una titulació que els permeti una millor inserció laboral», apunta Leiva. A això contribueix Unisport, una escola de negocis del sector esportiu que compta entre els seus alumnes amb esportistes com Marc Gasol, jugador de l’NBA, o Eric González, jugador de beisbol. Unisport entrega de forma anual una partida de beques destinades a la formació d’esportistes i exesportistes. 

Però aquesta no és l’única iniciativa al respecte, el COE té una oficina d’atenció a l’esportista que porta en funcionament des de fa 14 anys i que en aquests moments compta amb més de 2.000 esportistes inscrits. Aquí ofereixen formació gratuïta, en forma de beques d’estudi que ajuden a cursar estudis universitaris a més de 250 esportistes a l’any. 

En aquesta mateixa línia, la Fundació Adecco va llançar durant el confinament la iniciativa #PrepárateParaElEmpleo, en el marc del programa Athlete Career Programme. D’aquesta manera, expliquen que la quarantena va ser especialment difícil per a molts atletes que es van veure obligats a adaptar les seves rutines esportives a la situació de confinament, cosa que va paralitzar els seus entrenaments i competicions. «Vam pensar que era el moment idoni perquè treballessin competències i habilitats que els obrissin noves portes en el mercat laboral, no només en l’àmbit esportiu, sinó també fora», comenten.

Totes aquestes iniciatives són claus per facilitar la transició de la carrera esportiva cap a altres sortides professionals, adequades a les necessitats i expectatives dels atletes. Per ells deixar les seves carreres professionals pot suposar un dol, que «deixa una immensa sensació de buit», diu la Fundació Adecco. Per això, recalquen la importància que els esportistes comptin amb més recolzament familiar, social i institucional perquè les seqüeles psicològiques siguin les menys possibles. 

Una opinió que comparteixen des d’Unisport a l’assegurar que la capacitat per visualitzar i planificar aquesta transició «marcarà la diferència entre els que tirin endavant i els que es quedin pel camí».

Sortides laborals més enllà de l’esport

Notícies relacionades

Sortides laborals més enllà de l’esportLlavors, ¿quina és la sortida laboral ideal per aquests professionals? Des d’Unisport assenyalen, com és obvi, tot el que està relacionat amb el món esportiu. «La gestió esportiva, la comunicació esportiva o el ‘coaching’ esportiu són sortides professionals naturals per ells», asseguren.

Per la seva banda, el COE va més enllà i explica que el recent augment de la formació entre els esportistes fa que s’obrin camins entre altres sectors com la publicitat, el màrqueting o la comunicació. Habilitats com la disciplina, l’esforç, la gestió de crisi, el domini d’idiomes, la superació i el treball en equip són part del seu dia a dia, qualitats perfectament extrapolables a qualsevol àmbit empresarial. La vàlua d’aquests professionals és innegable, només necessiten «una petita empenta» perquè la vida després de l’esport sigui igual d’exitosa.

Temes:

Ocupació