AVENÇOS

La biotecnologia aprofita els insectes per evitar el desaprofitament d’aliments

Aquesta branca utilitza cèl·lules vives per desenvolupar o manipular productes amb finalitats específiques

La biotecnologia aprofita els insectes per evitar el desaprofitament d’aliments
Es llegeix en minuts
Marta Gracia
Marta Gracia

Redactora del suplement 'actius'

ver +

La ciència avança cada vegada més ràpid amb l’objectiu de desenvolupar una vida millor, més sostenible i que no desaprofiti els recursos. I en aquest sentit destaca la biotecnologia: una branca que utilitza cèl·lules vives per desenvolupar o manipular productes amb finalitats específiques, com per exemple evitar el desaprofitament d’aliments.

El 2020 ha sigut un any molt positiu per a les empreses emergents del sector alimentari, que previsiblement podrien arribar a una xifra d’inversió de 14.000 milions de dòlars al finalitzar l’exercici, segons Finisterre Ventures. Moltes se centren a donar resposta als principals reptes derivats de la Covid-19 i als desafiaments urgents relacionats amb la salut, el medi ambient i el desaprofitament alimentari. 

L’informe Fooduristic ’21 de KMZero posa també de manifest que el 2050 es necessitarà augmentar la producció d’aliments en un 70% per poder proveir els gairebé 10.000 milions d’habitants que poblaran el planeta, segons la FAO. Això suposa un gran repte per als agricultors. El mateix informe destaca que l’impacte del desaprofitament d’aliments és quatre vegades més gran que l’impacte de tots els vols del món combinats. Per la qual cosa ja existeixen diversos projectes disruptius per combatre aquest desafiament.

Solucions sostenibles per als aliments del futur

Un exemple és Tebrio. És la primera empresa biotecnològica espanyola especialitzada en el procés de cria industrial i transformació de l’insecte Tenebrio Molitor (també conegut com a cuc de la farina). La companyia ha desenvolupat solucions industrials sostenibles amb l’objectiu de crear els aliments del futur. L’objectiu és plantejar alternatives a la producció primària en l’alimentació de la població mundial, tant com a suport bàsic per a la producció vegetal, la producció animal com, en un futur, per a l’alimentació humana. 

Des del seu naixement, la companyia ha apostat pel desenvolupament de la tècnica amb l’objectiu de poder canviar així la cadena alimentària per sempre, redefinint la cadena de valor global. La seva tecnologia, pionera a nivell industrial, ha sigut dissenyada, aplicada i validada dins de les seves instal·lacions, cosa que converteix Tebrio en un referent de la cria i transformació d’insectes per als seus diferents usos en alimentació, producció vegetal i altres usos industrials i no industrials

Entre aquests usos, la biotecnològica produeix quatre línies de producte: oProtein, destinada a l’alimentació per a mascotes i aqüicultura. El seu altíssim contingut en proteïna i els seus grans beneficis nutritius converteixen aquest producte en una oportunitat única per combatre el dèficit global en l’alimentació humana, en un futur pròxim; oLipids, dirigit a l’alimentació per a animals i altres usos tècnics, té unes característiques similars a l’oli d’oliva; oFrass, el primer fertilitzant orgànic basat en insectes registrat al món per al seu ús en nutrició vegetal; la quitina i el quitosan, utilitzats actualment al mercat farmacèutic, cosmètic, mèdic i agrícola principalment. 

Per la seva banda, Appel utilitza la tecnologia que prolonga la vida útil dels aliments a través d’un polímer que crea una doble pell a algunes fruites per reforçar la seva capa interna, fent que triguin més a rovellar-se; Innovating Alimentary Machines, nou mètode de conservació d’aliments mitjançant envasament amb aire tractat a través d’una tecnologia que augmenta la vida útil del producte i Moa Foodtech, que transforma rebutjos i els subproductes de la indústria alimentària en una font alternativa de proteïnes.

Més enllà de l’alimentació 

Notícies relacionades

Però la biotecnologia també avança en altres camps més enllà de l’alimentació. Els fongs es compten entre els organismes més antics i tenaços del món. I ara també podrien trobar-se entre la matèria primera orgànica per fabricar materials de confecció de roba, gadgets i de construcció més útil. Una investigació portada a terme en una col·laboració entre la Universitat de l’Oest d’Anglaterra, Bristol (UWE Bristol), Mogu, l’Institut Italià de Tecnologia i els Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) ha demostrat que aquests organismes tenen propietats que permetrien poder sentir i processar diversos estímuls externs: la llum, les deformacions, la temperatura, la presència de substàncies químiques i fins i tot senyals elèctrics.

Poques persones pensarien en els fongs com un material adequat per confeccionar un dispositiu, especialment si aquest és intel·ligent, com un podòmetre o un mòbil. Els dispositius ponibles (wearables) requereixen sofisticats circuits connectats a sensors, així com certa capacitat de computació. Això, grosso modo, és el que els defineix com a ‘intel·ligents’, una cosa que aconseguim mitjançant complicats procediments i materials. No obstant, la col·laboració entre Andrew Adamatzky i Anna Nikolaidou, del Laboratori d’Informàtica no Convencional de la UWE Bristol; Antoni Gandia, director de Tecnologia de Mogu; Alessandro Chiolerio, de l’Institut Italià de Tecnologia, de Torí, i Mohammad Mahdi Dehshibi, investigador del Scene Understanding and Artificial Intelligence Lab (SUNAI) de la UOC, han demostrat que entre els esmentats materials podem trobar els fongs.

Temes:

Biotecnologia