PROVÍNCIA DE TEROL

Castellseràs, el poble amb més finestres a internet

Terol existeix a la xarxa i té la localitat amb més botigues virtuals per capita

Tot va començar amb Aceros de Hispania, el número u en navalles

Castellseràs, el poble amb més finestres a internet
5
Es llegeix en minuts

El 1999, quan internet estava encara en bolquers, al poble de Terol de Castellseràs es va impartir un curs de dues setmanes per aprendre nocions bàsiques d’informàtica, com gestionar el correu electrònic. Aquesta va ser la llavor de la qual, amb el pas dels anys, ha germinat un grapat de comerços electrònics que ha fet que aquesta localitat de tot just 800 habitants sigui la que més finestres té a internet en relació amb la seva població a tot Espanya. Es tracta d’un Amazon rural i a petita escala on es venen productes d’allò més variat, des de cartutxos d’impressora, material informàtic, oli d’oliva, alfals o subministraments d’hostaleria fins a una infinitat d’armes o estris metàl·lics. L’exemple s’ha escampat en altres municipis pròxims, que també compten amb iniciatives que brillen en l’ecosistema digital, cosa que demostra com la xarxa pot ser una eina eficaç per frenar la despoblació si se sap prémer la tecla correcta.

Ricardo Lop va saber fer-ho i és el gran precursor de tot aquest fenomen. Aquest agricultor i forner reconvertit en guru de la venda ‘online’ és el viu exemple del potencial de negoci que ofereix internet tot i que es visqui a l’Espanya buidada. La seva empresa, Aceros de Hispania, és la primera que apareix a Google si s’escriu la paraula ganivets. També ocupa les primeres posicions amb navalles, matxets, espases, armadures medievals o pistoles de fogueig. Són alguns dels 50.000 productes que té a la venda, en un mercat en el qual és referent en àmbit mundial després de més de 20 anys d’etapa. Amb una facturació de 700.000 euros a l’any i més de 40.000 clients, dona feina a tres persones i a d’altres de manera indirecta.

Aquesta firma ‘e-commerce’ rep una mitjana de 4.000 vistes diàries, més de la meitat de les quals, de l’exterior, igual com els seus ingressos. No en va, són escassos els països on no ha comerciat: «Gairebé es poden comptar amb els dits de la mà: Corea del Nord, els del centre de l’Àfrica i poc més». «Avui hem enviat paelles a Vladivostok [Rússia]», assenyala com a exemple de la globalitat dels seus enviaments.

L’insòlit d’aquesta empresa s’adorna amb un arsenal d’anècdotes i curiositats, amb comandes com pistoles de fogueig per a pel·lícules de Bollywood, espases per al Teatro Real de Madrid, l’Òpera de Londres o el Metropolitan de Nova York o sabres cerimonials per als exèrcits de l’Equador, Xile o el Paraguai. A això s’uneixen accions de «màrqueting de guerrilla» que se li acuden a Lop, com regalar una Tizona (l’espasa del Cid) a Charlton Heston. Del seu cap han sortit altres idees trencadores com clavar una espasa en una pedra al costat del riu Guadalope, que s’ha convertit en reclam turístic de Castellseràs. O enviar diverses bales d’alfals a la reina Isabel II d’Anglaterra.

Tot va començar amb aquest curs d’informàtica, del qual va ser un dels alumnes. «Llavors no sabia ni engegar l’ordinador», recorda. Allà va començar a sentir parlar del comerç electrònic. Al cap de poques setmanes ja tenia la seva primera i rudimentària web, que l’hi va crear el mateix professor que li havia donat la formació. Va començar posant a la venda un catàleg de navalles que va trobar a l’armeria que el seu germà regenta a Alcanyís. La primera comanda li va arribar tres mesos després des d’Almeria i a poc a poc en van anar sorgint més, però l’arrencada no va ser bufar i fer ampolles.

«Em va costar arrencar. Internet anava a pedals i jo no sabia fer les coses bé i cometia errors per la meva falta de formació. Tampoc hi havia tants usuaris com ara», reconeix. Al cap de tres anys es va convertir ja en una botiga ‘online’ rendible i va passar a dedicar-s’hi en cos i ànima. ¿Els secrets del seu èxit? La publicitat no ho és, perquè inverteix zero euros en això –«no l’hem necessitat»–, però sí que considera essencial cuidar el client «per sobre de tot», fer de la logística un «avantatge competitiu» i tenir una oferta el més àmplia possible. Va provar de vendre per Amazon però l’experiència va ser «desastrosa». «El quadro ‘Saturn devorant un fill’ de Goya és el que millor defineix el tracte que donen als proveïdors», diu.

Aquesta inspiradora història ha fet que Lop sigui també un assidu conferenciant en fòrums, esdeveniments i universitats. Ha explicat la seva experiència fins i tot a grans companyies com Microsoft, Carrefour, Mercadona o Vodafone.

El seu model d’èxit va despertar l’admiració dels seus veïns i alguns d’ells van seguir els seus passos. La localitat compta actualment amb sis comerços electrònics i diversos negocis més que els fan a través de xarxes socials o altres plataformes. Alguns d’ells són TiendaTinta (material informàtic i consumibles), Hosdecora (subministraments per a hostaleria), Estucolis (materials de bioconstrucció), Turol Games (jocs de taula) o Sabor Artesano (aliments de qualitat de Terol). En el perímetre ‘online’ també es mou una altra empresa del poble, Dinamomk, dedicada al màrqueting digital i que va posar en marxa un matrimoni que va arribar de Barcelona el 2014.

Notícies relacionades

Aquesta aposta digital des del rural va ser un dels motius que Oscar Soriano elegís Castellseràs per venir a viure des de Saragossa amb la seva dona i els seus nou fills. Va ser fa quatre anys i ara és l’alcalde del municipi, que des de fa tres mesos té fibra òptica. «La connectivitat és la clau per a la supervivència dels pobles. Aquí la gent té caràcter emprenedor», assegura. Un dels seus afanys és continuar traient partit de les noves tecnologies i atraure teletreballadors.

El model ha calat en l’entorn. Estecha Reproducciones, de Vall-de-roures, és un dels múltiples casos que hi ha. Va iniciar la seva aventura digital el 2002 i avui és un referent internacional en tematització, que consisteix a reproduir elements naturals amb morter i altres materials. En aquest camp ha obert diverses línies de negoci, des de la formació –amb més de 500 alumnes en quatre anys– a la fabricació i venda dels productes que es requereixen. «L’R+D del país és al medi rural», reivindica Isaías Estecha, propietari de la firma junt amb el seu germà Antonio. «En aquesta zona –recalca– hi ha cultura d’internet en les empreses, no es comprèn com una targeta de visites, sinó com a part essencial del negoci. La pandèmia ens agafa amb els deures fets en el terreny digital». 

Temes:

Terol