Innovació tecnològica

Algoritmes verds: el futur sostenible de la Intel·ligència Artificial

L’ús d’algoritmes verds és essencial per reduir l’empremta de carboni que genera la Intel·ligència Artificial

El Govern central ha llançat el nou Programa Nacional d’Algoritmes Verds per premiar aquelles aplicacions d’IA que siguin sostenibles

Algoritmes verds: el futur sostenible de la Intel·ligència Artificial
Es llegeix en minuts
Alicia Navarro
Alicia Navarro

Redactora del suplement 'actius'

ver +

La Intel·ligència Artificial (IA) ha arribat per quedar-se. Aquesta tecnologia, tan futurista fa uns anys, ja està instal·lada en la vida diària de molts ciutadans. Reconeixement facial per fer pagaments, l’automatització de la llar, assistents de veu o els xatbot d’atenció al client. Són algunes de les accions que no serien possibles si no existís la IA.

No obstant, aquesta tecnologia tan innovadora té un costat negatiu: l’empremta de carboni que genera. «Cada vegada que s’executa un algoritme, es realitza un gran consum energètic que cal tenir en compte. L’impacte de la IA a l’empremta de carboni és una cosa que no podem oblidar», així ho assegura Vicerectora d’Investigació, Innovació i Estudis Doctorals a la Universitat Politècnica de Madrid (UPM) i responsable del Digital Innovation Hub d’IA, Asunción Gómez Pérez en una sessió temàtica organitzada per MIDE.

Per intentar reduir el seu impacte en el medi ambient, la IA té la seva variant sostenible: la Green IA. Els coneguts com a «algoritmes verds» estan dissenyats per utilitzar la IA de manera més inclusiva i respectuosa amb el planeta.

Aquests «algoritmes verds» cada vegada són més necessaris. Segons indica la llei de Moore, de 1959 a 2012, s’ha duplicat cada dos anys la potència de càlcul necessària i la quantitat de dades per entrenar la IA. Aquest fet no només es tradueix en l’explosió de les emissions de carboni. També dificulta que els laboratoris amb menys pressupost competeixin amb els més rics.

«La qüestió és que quan executem un algoritme estem realitzant un consum energètic i sabem que per tenir models eficients es necessiten molts experiments, i això porta un cost energètic i econòmic que no tothom es pot permetre», explica Gómez Pérez.

En aquest sentit, segons dades de la consultora McKensey, el mercat de les TIC va ser el responsable del 3% al 4% de totes les emissions de CO2. Mentre que, només als EUA els centres de dades, on s’entrenen els algoritmes, suposen l’1,8% del consum elèctric del país.

A més, tan sols entre el 6% i el 12% del consum dels centres de dades està dirigit a realitzar càlculs o processos, ja que la resta va destinada a la seva refrigeració i manteniment.

Com a alternativa, la Green IA planteja que per aconseguir un menor consum energètic cal assolir un equilibri entre el volum de dades necessari per entrenar el model, la quantitat de temps per entrenar-lo i el nombre d’iteracions per optimitzar els seus paràmetres. També és important conèixer si s’ha utilitzat una font d’energia renovable en la creació i aplicació d’aquests models.

En definitiva, és essencial tenir en compte el cost energètic i l’empremta de carboni des del principi, i decidir fins a quin punt és necessari crear o millorar un model ateses les implicacions mediambientals que comporta.

Per la seva banda, el Govern ha llançat el nou Programa Nacional d’Algoritmes Verds per premiar a aquelles aplicacions d’IA que siguin sostenibles. El nou programa, encara en fase d’elaboració, posa en relleu la importància de la sostenibilitat ambiental a l’utilitzar les tecnologies d’IA l i «anima a investigar en noves estratègies d’elaboració i execució de models i algoritmes que disminueixin el cost energètic», afirma Gómez Pérez.

Aquesta iniciativa té per objectiu «dissenyar, des de l’inici, algoritmes energèticament eficients», segons va destacar la secretària d’Estat de Digitalització i Intel·ligència Artificial, Carme Artigas, durant la clausura de les Innovation Sessions organitzades per Elewit, filial tecnològica del Grup Red Eléctrica.

Transició energètica i transformació digital van de la mà i «són les dues grans palanques que faran possible la recuperació econòmica», va afegir Artigas.

Aquest projecte s’emmarca dins de l’Estratègia Nacional d’Intel·ligència Artificial (ENIA) que compta amb una inversió pública de 600 milions en el període 2021-2023.

El Govern d’Espanya no es vol quedar enrere en aquesta tecnologia, així que «pretén situar al nostre país en la línia dels països líders en la investigació i l’ús d’una Intel·ligència Artificial confiable al servei del desenvolupament econòmic i social, al servei de la nostra modernització econòmica», tal com ha explicat Pedro Sánchez.

ALTRES REPTES DE LA IA

D’altra banda, la IA també s’ha d’enfrontar a altres reptes de caràcter legal o ètic. Respecte al primer aspecte, són moltes les veus que diuen que l’actual codi legal està desfasat quant a aquest tema i caldria renovar-lo. Preguntes com si les màquines intel·ligents tenen responsabilitats jurídiques encara no tenen resposta.

Notícies relacionades

En aquest sentit, la CEO de Saturn Labs, Natalia Rodríguez, assenyala directament les empreses i assegura que fins que no hi hagi una regulació més estricta, són les mateixes companyies les que s’han d’autoregular. I garantir als usuaris transparència a la presa de decisions. 

Quant a l’ètica, la cosa està més clara, ja que la Comissió Europea va llançar una guia amb unes línies mestres per desenvolupar aquesta tecnologia a la Unió Europea (UE). La Comissió Europea apunta que la IA ha de ser segura, transparent, respectar la privacitat personal i donar un benefici per a tota la comunitat.