Internet de banda ampla

Comparador de fibra òptica: el cost de navegar sense límits

  • La demanda de fibra òptica s’ha disparat per la pandèmia: Així evolucionen les tarifes

  • El món de les telecomunicacions és un oligopoli en què juguen molts operadors, però només quatre (Movistar, Orange, Vodafone i Grup MásMovil) realment competeixen

Comparador de fibra òptica: el cost de navegar sense límits
7
Es llegeix en minuts
Alicia Navarro
Alicia Navarro

Redactora del suplement 'actius'

ver +

Ja fa un any que el teletreball va arribar a la vida de molts espanyols que, fins aleshores, no havien experimentat mai el treball en remot. I el que semblava ser una solució temporal a què aferrar-se durant les setmanes més dures de la pandèmia s’ha convertit en el model de treball preferit per a molts treballadors. Tant és així que prop del 83% dels enquestats a la 23a edició de Navegantes en la Red assegura que, si li donessin l’opció de triar, escolliria treballar des de casa almenys la meitat del temps. «Els usuaris cada vegada se senten més còmodes amb el teletreball», afirmen des de l’Associació per a la Investigació de Mitjans de Comunicació (AIMC), autora de l’informe.

No obstant, aquesta clara preferència dels treballadors no acaba de reflectir-se en les taxes finals d’implantació del teletreball a Espanya. Ni ara, ni de bon tros abans de la pandèmia. Només hem de retrocedir 365 dies per comprovar que els teletreballadors a Espanya no representaven ni el 5% del total (suposaven el 4,8% exactament). Aquesta xifra va arribar al seu màxim nivell els mesos de confinament més estricte amb un 16% fins a estabilitzar-se en el 10% al principi del 2020, segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE). 

Per aconseguir taxes de teletreball similars a la Unió Europea, un 33% de mitjana, fa falta abordar a Espanya diverses qüestions clau. La primera és la necessitat d’un canvi cultural. No és fàcil deixar de banda el sentiment de relació personal tan arrelat en la societat espanyola, també quan es refereix a l’entorn laboral. Diverses veus expertes coincideixen que les empreses espanyoles necessiten temps per trobar noves formes de gestionar la comunicació i les relacions laborals. Així, l’INE es mostra optimista i fixa el nivell potencial del teletreball a Espanya en el 22% dels treballadors. Una taxa que estima que arribarà el pròxim lustre.

La importància de la connectivitat

A part del canvi cultural, el possible èxit del teletreball es basa en la connectivitat des de casa. En aquest cas, Espanya parteix d’una bona posició perquè és el cinquè país amb millor connectivitat de l’Europa dels 27, com destaca l’Índex d’Economia i Societat Digital publicat per la Comissió Europea. L’informe mostra com a fortalesa d’Espanya el desplegament de fibra òptica fins a la llar (FTTH per les seves sigles en anglès) que és del 80%, molt per sobre de la mitjana europea, que es fixa en el 34%.

Amb la pandèmia i l’obligació de quedar-se a casa, la rellevància de la fibra òptica no ha fet més que créixer. La Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) indica que, a tancament del 2020, el total de línies de FTTH va arribar als 11,5 milions, un augment de gairebé un 13% respecte al desembre del 2019.Movistar, la marca de Telefónica, és la que lidera el desplegament de la fibra òptica a Espanya amb un parc de 4,6 milions de línies, un 40% del total. «Movistar és l’operador dominant i és el que sempre ha tingut més quota de mercat. Partia d’una posició d’inici més afavoridora quan va començar la competència a Espanya. Abans tenia el 100% de clients», diuen des de la Federació d’Associacions de Consumidors i Usuaris en Acció (FACUA) per explicar l’hegemonia d’aquesta companyia. A Movistar li segueixen Orange i Vodafone, que competeixen molt de prop, i MásMóvil tanca la classificació.

Competència en l’oligopoli 

Els experts descriuen el món de les telecomunicacions espanyol com un oligopoli en què «juguen» molts operadors, però només quatre (Movistar, Orange, Vodafone i MásMovil) són els que realment competeixen. El que marca la diferència és que aquests «jugadors principals» són els propietaris de les xarxes de banda ampla desplegades per Espanya i els altres es veuen obligats a llogar aquestes xarxes si volen entrar al mercat.

D’aquesta manera, els operadors Digi, Pepephone, O2 i Tuenti fan ús de la xarxa de Movistar. Finetwork i Lowi es valen de la xarxa de Vodafone. Simyo, Amena i Jazztel funcionen amb la xarxa d’Orange, i Yoigo, amb MásMóvil. Tot i que existeixi una primacia per part d’aquestes companyies, per a FACUA «hi ha competència en el sector» i «certs marges de maniobra per al consumidor».

Aquesta idea la comparteix la CNMC, que es recolza en el recent «ball» d’usuaris entre els diferents operadors per donar-li veracitat. Al realitzar un ús més gran de la seva connexió a internet, molts consumidors s’han adonat que no estaven del tot satisfets amb el seu operador o que no els oferia el que ells demanaven. Així, la portabilitat fixa va anotar 2,1 milions d’intercanvis. «És una mostra més de la intensitat competitiva del mercat espanyol de les telecomunicacions».

No obstant, sembla que canviar d’operador no és una decisió que els consumidors meditin gaire. «Solen anar cap a l’oferta que veuen atractiva, sense preocupar-se de comparar amb el que hi ha al mercat. A tot estirar, comparen amb l’empresa que ja tenen contractada a casa [...]. No es preocupen de mirar si hi ha un tercer que els cobri menys», comenten a FACUA.

Aquesta falta d’«investigació» provoca que molts consumidors perdin grans oportunitats d’estalvi. En les velocitats superiors (a partir de 500 megabytes) les diferències tarifàries entre diferents operadors arriben fins al 62%. Finetwork és l’opció més assequible amb 29,80 euros per a la seva oferta de 600 Mb, mentre que, per la mateixa velocitat, al costat contrari de la taula se situa Movistar, amb 54,90. Segueix Digi com la més econòmica amb 30 euros, tot i que es pot destacar que la velocitat que ofereix és una mica menor, de 500 Mb. Amb 29,95 euros, un preu molt similar a Finetwork, Jazztel tanca el podi dels operadors més assequibles analitzats ‘actius’.

Permanència, un factor clau 

A primera vista, el preu pot ser la diferència més notable entre les diferents ofertes, però hi ha altres factors a tenir en compte a l’hora d’elegir un operador, com per exemple la permanència. Dels deu analitzats, tan sols Movistar i Pepephone (oferta de 600 Mb per 48,90 euros) no tenen permanència. Per a FACUA, aquesta és l’opció «més còmoda», ja que, si al consumidor no li agrada el servei, pot canviar sense cap mena de conflicte.

Per atraure els usuaris cap a contractes amb permanència, les companyies apliquen descomptes durant els primers mesos perquè l’oferta sigui més atractiva. És el cas de MásMóvil, que té al mercat una oferta de 600 Mb per 44,99 amb una permanència de 12 mesos a canvi d’un descompte de 150 euros en la instal·lació de fibra. 

 «¿Què és millor per al consumidor? Una oferta de 40 euros al mes sense permanència o una altra amb permanència però que els tres primers mesos li cobrin només 20 euros?», planteja FACUA. «Cada consumidor ho veurà d’una manera diferent», afirmen.

L’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) fa incís en el tema de la penalització per incompliment de la permanència, ja que denuncia que en moltes ocasions els consumidors no en són conscients. «Hi ha molts casos d’usuaris que no recorden haver sigut informats d’haver contractat una tarifa amb permanència de fins a un any i, com a conseqüència, el canvi de companyia implica una penalització de fins a 150 euros», diuen.

El que està clar és que a molts consumidors no els importa la permanència sempre que puguin aconseguir la millor velocitat del mercat. Ara per ara, Vodafone i Yoigo són les úniques empreses que ofereixen fibra òptica d’1 GB. El primer l’ofereix per 55,99 euros mentre que el segon cobra 57 euros. No obstant, FACUA aclareix que tanta velocitat no és necessària segons per a quina mena d’usuaris: És obvi que la d’1 GB és la millor, però ¿la millor per a què? [...] Moltes cases ni tan sols en notaran la diferència».

El problema apareix quan els operadors publiciten aquestes velocitats com a indispensables i el consumidor les contracta invertint en fibra òptica més diners del necessari. L’ideal, asseguren, és que l’usuari comenci per les opcions de fibra més bàsiques i que vagin pujant en funció de les seves necessitats.

La fibra òptica encara no arriba a tot Espanya

Un altre dels factors claus abans d’afanyar-se a contractar un operador o un altre és la connectivitat. Com que la cobertura que ofereixen les companyies no és la mateixa a tot Espanya, és essencial sol·licitar informació per escrit sobre la velocitat que donen al domicili de l’usuari. En aquest punt es planteja si a les grans empreses els resulta «rendible» dedicar una gran inversió per a una zona amb pocs habitants.

Notícies relacionades

Per aquesta raó, el paper que exerceix el Govern és fonamental per garantir una completa connectivitat en tot el territori. Com a part de l’estratègia Espanya Digital 2025, l’Executiu de Pedro Sánchez promet subvencions públiques a les operadores privades perquè facin desplegaments de banda ampla fixa, fonamentalment de FTTH, en pobles amb pocs habitants. Actualment, la fibra òptica arriba al 46% de les llars situades en zones rurals.

Temes:

Internet