Carlos Grau: «Barcelona pot ser referent d’una tecnologia més ètica i inclusiva»

Fa anys que Barcelona està immersa en un procés de transformació per convertir-se en un dels principals pols mundials d’atracció del sector tecnològic. Darrere d’aquest projecte hi ha, entre d’altres, la Mobile World Capital Barcelona, que treballa per desenvolupar el seu ecosistema emprenedor i obrir així la porta a noves oportunitats econòmiques.

Per conèixer millor el posicionament de la capital catalana, l’impacte de la pandèmia i els seus reptes més immediats, parlem amb Carlos Grau, director executiu de la fundació.

¿Quina és la gran fortalesa de Barcelona per ser un ‘hub’ tecnològic global?

Som el país amb la millor infraestructura de xarxa de fibra òptica d’Europa i la tercera del món, això juntament amb el 5G permetrà millorar la connectivitat en àrees del territori que no teníem cobertes, com l’entorn rural. Tenim molt talent i excel·lència en centres d’investigació de diferents camps. Hem aconseguit consolidar un ecosistema digital potent i variat: Hi ha més de 1.500 ‘start-ups’ a Barcelona, atraiem talent de grans corporacions internacionals i amb el Mobile World Congress tenim la capitalitat mundial de les tecnologies mòbils. Tot això ajuda el posicionament de la ciutat. Barcelona té l’oportunitat de ser un referent per impulsar una tecnologia més ètica i inclusiva, amb impacte econòmic però també social.

¿Com aconseguir que la transformació digital arribi a totes i no accentuï la discriminació dels més pobres?

Hi ha una bretxa molt important amb la població que no està integrada digitalment. Donar-li resposta és necessari perquè sense aquesta digitalització et quedes fora de serveis públics bàsics com l’educació, la teleassistència sanitària o fins i tot la mobilitat, com hem vist amb el carnet epidemiològic per poder anar a concerts o a altres països. La tecnologia és agnòstica. Forma part de la nostra vida i hem d’anticipar-nos per aprofitar els canvis positius que portarà sense deixar ningú enrere.

Tot i així, veiem com creix el model de precarització laboral de plataformes emergents com Glovo.

Aquesta és una manera de veure-ho, però també dona oportunitats d’inclusió i ocupació a molta gent. Molta gent que ve d’altres països fa de ‘rider’ com a primera feina. L’oportunitat és detectar aquestes persones i donar-los vies per millorar la seva formació i tenir feines més qualificades. Les plataformes poden generar molt bones possibilitats, però cal evitar el risc d’una generació de treballadors precaris. Tot ha anat molt ràpid, ningú imaginava que el 2021 un 13% de les feines del país dependrien de plataformes.

Entenc que això també passa per revertir la falta de paritat en el sector tecnològic, on només entre un 20 i un 30% són dones.

Tenim el repte de promoure iniciatives amb impacte social, que atraguin dones cap a un sector que potser fins ara s’ha vist com per a friquis, de la gent més tècnica. Amb Digital Future Society estem establint les bases perquè empreses i administracions siguin més conscients d’això i sumin forces.

L’any passat Catalunya va captar 480 milions en inversió estrangera, un 31% més que l’any anterior, i eren les TIC el principal sector. ¿Ha sigut la pandèmia una oportunitat per créixer?

Clarament. El cop de la pandèmia ha sigut asimètric, ha perjudicat sectors com el turisme, l’hostaleria i el comerç físic mentre que d’altres com les telecomunicacions, l’entreteniment, la sanitat o, especialment, el sector digital s’han disparat. L’any més dur de la pandèmia, el 2020, el sector va generar fins a 15.000 nous llocs de treball a l’àrea metropolitana de Barcelona. Mai havíem tingut xifres així, i s’espera que en els pròxims deu anys el sector digital generi més de 650.000 llocs de treball a Espanya.

A més l’ecosistema emprenedor ha crescut. Espanya està trencant rècords amb més de 1.300 milions d’euros en rondes d’ampliació de capital de les ‘start-ups’ nacionals i gairebé un 60% d’aquestes es produeixen a Barcelona. Som un referent, l’únic estat de la Unió Europea amb dos grans pols (Barcelona i Madrid) en l’elit quant a nombre d’empreses emergents i rondes d’inversió.

¿Què fa falta per agilitar la innovació?

El talent és el principal actiu del sector, així que necessitem una formació més gran i resoldre els visats exprés per agilitar l’arribada de talent d’altres països. Necessitem un tracte fiscal adequat en els pagaments en espècies com ‘stock options’ (opcions de compra d’accions), molt habitual en les ‘start-ups’. Cal tributar quan executes aquestes opcions o vens, no quan la reps. El marc ha de ser flexible i afavorir el risc que suposa la innovació.

Treballeu per fomentar Barcelona com a ‘ciutat intel·ligent’ i interconnectada, però això s’aconsegueix amb les dades dels ciutadans. ¿No s’exposa així la seva privacitat?

Cal buscar un equilibri entre la protecció de les dades –que garanteix la regulació europea– i la seva usabilitat. Està bé pensar en vehicles connectats i dispositius de salut per fer intervencions quirúrgiques ‘online’, però per fer que la ‘smart city’ sigui massiva el gran repte és que l’administració sigui electrònica i resoldre la creació d’una identitat digital per als ciutadans.

¿És la transparència la clau amb la qual la UE ha de diferenciar el seu desenvolupament tecnològic del dels Estats Units i la Xina?

Barcelona i Europa tenen l’oportunitat de crear models de referència en la governança de dades. Els EUA han sigut pioners en el desenvolupament de les xarxes socials i el núvol, però han afavorit un ús comercial de les dades dels ciutadans. La Xina els ha utilitzat de forma intensiva. El model del futur és a Europa, ja que es basa a informar els ciutadans perquè aprenguin com utilitzar les seves dades de forma més crítica.

Notícies relacionades

Seafood obre a BCN amb expectatives de rècord i la sostenibilitat com a eix

El BBVA finança l’eficiència energètica de pisos de Catalunya

L’any passat els experts de la Digital Future Society van alertar de la necessitat d’una protecció més gran de les dades a la UE. Però ja hi ha una llei i moltes grans plataformes no la compleixen perquè ja els surt a compte pagar petites multes. ¿Cal adoptar mesures més dràstiques?

La solució passa per incloure a l’agenda el desenvolupament sostenible i social. El sector tecnològic ha sigut molt innovador i ha desenvolupat projectes a una gran velocitat. Això pot fer la sensació que hem preferit demanar perdó que permís. La indústria i l’administració han d’anticipar l’impacte social d’aquest model de negoci. Cada vegada més, els mercats i la societat penalitzaran les empreses que no tinguin un codi ètic inclusiu. No és només un tema de sancions. S’ha de resoldre des de la base, posant la persona en el centre.