Mr. TRUMP: YOU ARE FIRED!

El president Biden assumeix el càrrec en un dels moments de més polarització del país i no només per l’infame assalt al Congrés. Tot i que Biden ha sigut el candidat més votat de la història, Trump ha obtingut més suport popular que fa quatre anys. I, a menys que segueixi endavant l’‘impeachment’ que li prohibiria presentar-s’hi una altra vegada, tot apunta que formarà un nou partit polític per mantenir viva la confrontació, esperant tornar a la Casa Blanca el 2024. Això dificultarà la intenció del nou president, que vol governar amb la voluntat de buscar acords que uneixin el país, superant les divisions actuals. S’ha de ressaltar que l’actitud del president sortint ha mobilitzat tant vot en contra que, per primera vegada en molt temps, els demòcrates controlaran la Casa Blanca, el Congrés i el Senat, alhora que deixa el partit republicà fracturat i sense identitat i intentant, ara, distanciar-se de Trump.

Controlar la pandèmia serà la prioritat del nou equip. Biden ha repetit que per reconstruir l’economia s’ha de tenir el virus sota control. Un virus que ha matat gairebé tants americans com totes les guerres en què han participat els Estats Units al segle XX juntes, ja que l’actitud tèbia, quan no directament negacionista, de l’anterior mandatari ha aguditzat el problema. El tema de la immigració tampoc ha millorat en els últims anys, ara que la xenofòbia ha crescut més que el famós mur amb Mèxic.

Un dels eixos de la campanya de Biden ha sigut prioritzar la classe mitjana amb iniciatives nucleades entorn del seu programa estrella ‘Reconstruir millor’. L’equip de Biden ha anunciat l’aprovació imminent d’un paquet de mesures de reactivació, per una quantia de 2 bilions de dòlars, centrat en la modernització d’infraestructures públiques (aigua, electricitat, escoles, ponts, carreteres, etc.), en l’increment de R+D i en l’impuls del vehicle elèctric com a part de les noves mesures associades a la reducció d’emissions de CO₂

A més d’això, lluitar contra les desigualtats socials, facilitar l’accés a la vivenda, millorar l’educació i una important reforma sanitària vinculada a la lluita contra la pandèmia, mesures que representen també una innegable picada d’ullet interna a l’ala més progressista del Partit Demòcrata que tanta influència està agafant en els últims temps. Tot això, a més, aprofitant la política monetària expansiva de la Reserva Federal i una pujada selectiva d’impostos molt centrada en societats, sobretot en les que produeixen fora dels EUA, i grans fortunes que no evitarà, no obstant, un increment del dèficit públic.

L’altra gran iniciativa econòmica és l’anomenada ‘Compri americà’, que pretén incentivar la producció manufacturera americana i generar llocs de treball, especialment en el sector de l’automòbil. Seria la versió demòcrata del discurs nacionalista de Trump, cosa que evitaria les guerres aranzelàries que han perjudicat més els Estats Units que els seus socis.

A cavall de l’intern i l’extern, les relacions amb les grans empreses tecnològiques, l’anomenat grup GAFA (Google, Apple, Facebook, Amazon), serà una part destacada en l’agenda de la nova administració. En els últims mesos als EUA ha crescut la preocupació per l’abús de posició dominant que estan exercint les quatre empreses esmentades, que, a més, figuren entre les empreses amb més capitalització borsària i menor contribució tributària. L’obertura d’expedients en defensa de la competència rebrà un impuls en paral·lel amb les actuacions que ja està emprenent, en el mateix sentit, la Unió Europea.

A més, s’estudia una modificació de l’anomenada ‘secció 230’ per forçar-los, legalment, que assumeixin responsabilitats pels continguts perillosos que es difonen per les seves xarxes socials. L’amenaça de modificar aquest punt de la llei explica, sens dubte, el sobtat interès que han manifestat per censurar el compte de Twitter de Trump o per expulsar de les xarxes grups manifestament racistes i violents. Té com a objectiu avançar en la legislació de les dades personals i regular els drets dels usuaris digitals, com està fent la UE.

En el front internacional s’esperen dues coses: la tornada dels EUA al multilateralisme i el manteniment de la confrontació tecnològica amb la Xina. Biden ha de desfer el camí de l’aïllacionisme en què s’havia embarcat Trump, que va deixar els EUA sense gairebé capacitat d’influència en els principals afers mundials i que va permetre que aquest buit l’omplissin potències locals, com a Àsia, després de la firma del gran acord comercial impulsat per la Xina i que exclou els EUA, en contra de l’estratègia d’Obama, dirigida a envoltar la Xina d’aliats dels Estats Units. I això mateix en una regió que Biden coneix molt bé: l’Amèrica Llatina.

Tot i que no és possible una desglobalització com la que pretenen els populistes de tot el món, tampoc és possible una simple tornada al món de fa quatre anys. Fa dècades que els organismes i les regles que regulen les relacions econòmiques internacionals necessiten una profunda revisió que ningú s’ha atrevit a fer, fins i tot quan era evident que estaven afavorint jugadors amb pocs escrúpols. I, d’altra banda, la pandèmia ha evidenciat la voluntat dels països de mantenir un espai nacional de produccions estratègiques.

Recuperar la condicionalitat de certs beneficis econòmics al respecte als drets humans i a l’estat de dret és una idea que anirà cobrant força en els pròxims anys i que coincideix amb l’ideari del nou president americà. A més, la confrontació amb la Xina, sobretot en el camp tecnològic, continua convertint-se, amb tota probabilitat, en el que molts ja anomenen la nova guerra freda, que exigirà que la UE es posicioni en un bàndol concret i que potser fins i tot pugui fer de mediadora. En tot cas, estem en el món de les dades, la intel·ligència artificial, els algoritmes, el 5G i tot això ens trasllada a un model de relacions econòmiques internacionals molt diferent del qual existia fa només una dècada.

Notícies relacionades

Fons per continuar sent un referent

Repsol creu que l’impost a les energètiques decaurà a final d’any

Finalment, de Biden s’espera una col·laboració més estreta amb una Unió Europea que es comença a centrar en la seva integració, tot i que les dues parts han d’evitar que el Brexit sigui un obstacle.

Adeu, Trump; benvingut, Biden. La democràcia ha prevalgut.