Fons de la UE: el mannà de la discòrdia

El Banc d’Espanya reduïa recentment les seves previsions sobre l’aportació dels fons europeus al producte interior brut (PIB), deixant-lo en tres dècimes per a l’any que acaba de finalitzar i 1,6 punts per al 2022. Bastant lluny, per tant, dels 2,6 punts de creixement que pronosticava el Govern central en els tres primers exercicis (2021-2023). Aquesta reducció té bastant a veure, segons el director de Desenvolupament Corporatiu de la Cambra d’Espanya, Andrés Pereda, amb el retard en l’aplicació de les inversions i la concessió d’ajudes. Segons les seves paraules, «les subvencions de concurrència lliure tenen fàcil sortida, però resulten més complicades les de concurrència competitiva, en què s’han d’avaluar els projectes amb deteniment».

En termes semblants s’expressa el cap de l’Oficina de Projectes Europeus de la Confederació Espanyola d’Organitzacions Empresarials (CEOE), Luis Socías, que adverteix de la lentitud en les transferències a les comunitats autònomes, cosa que ha propiciat, apunta, el fet «que els diners estiguin canviant de butxaca, però sense arribar al sector empresarial». A això se sumen els terminis limitats de les convocatòries, i que algunes estiguin sortint amb una subvenció de només el 40%, «cosa que està reduint les sol·licituds de les pimes». A més, Socías adverteix d’un altre perill, el fet que algunes multinacionals «s’estiguin plantejant desviar inversions a altres països on els tràmits per obtenir els fons són més àgils».

Aquesta és una visió general, però aterrant en la concreta, els diferents sectors econòmics també posen l’accent en les traves que estan trobant per poder optar als diners comunitaris.

Construcció

La de la construcció és una de les activitats que, a priori, més es pot veure beneficiada pels fons europeus. Ni més ni menys que 35.000 milions d’euros haurien d’anar a parar a les empreses del ram, segons explica el president de la Confederació Nacional (CNC), Pablo Fernández, «perquè la majoria de les actuacions que es portaran a terme necessiten l’execució d’obres». No obstant, les grans expectatives que s’han aixecat podrien anar-se’n en orris per qüestions tan simples com la burocràcia i els elementals càlculs matemàtics. «Ens estem trobant –destaca– que nombroses licitacions estan quedant desertes com a conseqüència que no s’estan actualitzant els plecs tenint en compte els forts increments de preus de les matèries primeres». El sector factura 110.000 milions d’euros a l’any i compta amb 134.000 empreses que donen feina a 1,3 milions de treballadors.

Automòbil

El Govern central llançarà «ben aviat» la convocatòria del Projecte Estratègic per a la Recuperació i Transformació Econòmica (PERTE) per al sector de l’automoció, que mobilitzarà 2.975 milions d’euros de la Unió Europea (UE) i 12.000 més d’addicionals d’inversió privada. Aquests fons aplanaran la transformació del sector de l’automoció a Espanya, el segon productor europeu i novè del món. Projectes com l’impulsat per Seat i el Grup Volkswagen, que proposa produir cotxes elèctrics a Martorell i Navarra i construir una gigafactoria de bateries a Espanya, o el ‘hub’ d’electromobilitat que QEV Technologies vol instal·lar a les plantes de Nissan a Barcelona, compleixen els requisits. El Govern central estima que el PERTE podria generar 140.000 llocs de treball i una contribució al PIB d’entre l’1% i l’1,7%, així com arribar als 250.000 vehicles elèctrics matriculats el 2023 i entre 80.000 i 110.000 punts de recàrrega. La facturació del sector ronda els 60.000 milions d’euros, i hi ha un centenar de fabricants que generen 70.000 llocs de treball.  

Agroalimentari

El sector agroalimentari és un dels que més volum econòmic i d’ocupació genera, amb una facturació de 130.000 milions d’euros, 430.000 treballadors i 30.500 empreses. La Federació Espanyola d’Indústries d’Alimentació i Begudes (Fiab) valora el PERTE per al sector, aprovat aquesta setmana en Consell de Ministres, que contempla una inversió pública de 1.000 milions d’euros fins al 2023, i està previst que generi un impacte d’uns 3.000 milions i s’estima que crearà 6.000 llocs de treball. Amb tot, el director general de l’organització empresarial, Mauricio García, confia que l’assignació per a la indústria es vegi complementada amb ajudes, al considerar-la insuficient. El PERTE està enfocat a tres grans blocs, com són la competitivitat, la sostenibilitat i la traçabilitat i seguretat alimentària.

Turisme

El turisme és un dels sectors que ha patit amb més virulència la crisi sanitària. Durant la pandèmia ha deixat de facturar 170.000 milions d’euros per quedar-se, l’últim any, en 90.000, cosa que suposa un 42% menys que abans de la pandèmia. D’aquesta activitat en depenen 154.000 empreses i 2,2 milions de llocs de treball. El vicepresident executiu d’Exceltur, José Luis Zoreda, destaca que el sector tenia dipositades moltes esperances en els 3.400 milions assignats pel Govern central, però a l’hora de la veritat, les expectatives se n’han anat en orris. «El nostre objectiu –indica– era abordar la reforma estructural pendent d’algunes de les principals destinacions de sol i platja madures, de les quals depèn el 60% de l’activitat turística. No obstant, ens hem trobat que els fons s’estan repartint per un munt de municipis que han presentat 600 projectes, per la qual cosa l’efecte es dilueix. A més, el sector privat no hi ha participat, per la qual cosa també s’ha perdut l’oportunitat d’incrementar la inversió amb fons externs. Esperem que això es corregeixi en les següents fases».

Metall

El del metall és un sector molt atomitzat, amb gran presència de pimes i micropimes, que compten per això amb més dificultats a l’hora d’optar als fons europeus. Es tracta, en concret, de 220.000 firmes amb 1,5 milions de treballadors, que facturen al voltant de 204.000 milions d’euros. Segons expliquen des de la patronal nacional Confemetal, presidida per José Miguel Guerrero, estan ensopegant amb grans traves en forma de tràmits burocràtics, en part relacionats amb un model de repartiment d’ajudes descentralitzat, que corre a compte de les comunitats autònomes. Les fonts consultades de Confemetal asseguren que està faltant rapidesa, eficàcia i transparència, i que el sistema, tal com està ideat, beneficia les grans empreses en detriment de les petites, que no tindran l’oportunitat de beneficiar-se d’aquestes injeccions de capital.

Tèxtil

El tèxtil compta amb 3.800 empreses que donen ocupació a 47.000 treballadors i facturen per sobre dels 6.000 milions d’euros. El vicepresident de la patronal nacional, Pepe Serna, explica que el sector veu amb cert escepticisme la percepció dels fons europeus. Segons les seves paraules, «hi ha ajudes, com els 3.000 milions d’euros que es destinaran a la digitalització, a les quals sí que poden acollir-se les empreses de manera individual. No obstant, continuem a l’espera que pugui posar-se en marxa el PERTE que hem estat negociant amb l’Administració, relacionat amb l’economia circular, per veure si com a sector podem obtenir més beneficis».

Joguina

Per a la joguina, els fons europeus estan passant més aviat desapercebuts. Amb una facturació de 1.600 milions d’euros, 240 empreses i 4.500 empleats, el sector, com a tal, no ha identificat oportunitats que s’adaptin a les seves necessitats específiques. El director general de l’Associació Espanyola de Fabricants de Joguines (Aefj), José Antonio Pastor, explica que «no estem veient programes als quals es puguin acollir les pimes en matèria de renovació de maquinària, motllos, processos de fabricació, desenvolupament de nous productes o relocalització, més enllà del que ja hi havia anteriorment». Els joguinaires, amb tot, tenen l’esperança que, quan els fons aterrin a les comunitats, «ja puguem comptar amb iniciatives concretes que s’acoblin al que realment vulguin les empreses».

Calçat

El calçat és un altre dels sectors que més està notant l’impacte de la pandèmia, fins al punt d’experimentar un descens de la facturació de prop de 900 milions per situar-se al voltant dels 2.600. El sector aglutina 500 empreses que donen ocupació a 27.700 treballadors. La presidenta de la Federació d’Indústries del Calçat Espanyol (Fice), Marián Cano, destaca que el sotrac experimentat és el que ha propiciat que les empreses tinguessin grans expectatives dipositades sobre els fons europeus, però, a l’hora de la veritat, la cosa s’ha complicat. «Ens estem trobant –remarca– amb nombroses complicacions burocràtiques. Els terminis no estan sent els adequats a l’hora de presentar els projectes, executar-los i justificar-los, i això està dissuadint les companyies». MIGUEL VILAPLANA

Ceràmica

El de la ceràmica és un sector integrat per 123 empreses que, en el seu conjunt, facturen 3.300 milions d’euros i generen un volum d’ocupació de 16.000 treballadors. Des de l’Associació Espanyola de Fabricants de Rajoles i Paviments Ceràmics (Ascer), entitat presidida per Vicente Nomdedeu, recorden que l’esperit dels fons europeus és recolzar reformes estructurals encaminades a modernitzar les economies dels estats membres i potenciar-ne la competitivitat futura, basant-se en eixos com la descarbonització i la digitalització. Segons destaquen en el sector, aquests objectius estan molt alineats amb les estratègies que pensen abordar els fabricants de rajoles ceràmiques, tot i que estimen necessària una celeritat més gran en el repartiment dels fons. Des d’Ascer destaquen que s’enfronten a un profund canvi de paradigma productiu i que necessiten ja, a curt termini, un acompanyament més gran.

Energia

Els fons Next Generation es presenten per al sector elèctric com una oportunitat per millorar la resposta de la societat davant efectes adversos econòmics i climàtics, amb una més baixa dependència energètica exterior. Així ho assenyalen des de l’Associació d’Empreses d’Energia Elèctrica (Aelēc), les companyies associades de la qual han presentat 351 projectes relacionats amb la transició energètica i digital per un valor de 47.000 milions d’euros. Les iniciatives plantejades estan vinculades amb les xarxes elèctriques intel·ligents, la mobilitat sostenible, l’electrificació de la calor, l’hidrogen verd, l’emmagatzemament i flexibilitat energètiques i les energies renovables per a la reducció d’emissions de CO2. El sector factura al voltant de 100.000 milions d’euros, i compta amb 14.000 empreses que ocupen 180.000 treballadors.

Logística

Notícies relacionades

Espanya destinarà 20.000 milions dels fons europeus a digitalitzar el país

La UE obre un nou front contra la Xina per les traves a material sanitari europeu

El sector de la logística i el transport està format per 197.000 empreses que facturen 45.000 milions d’euros i ocupen prop d’un milió de persones. Malgrat això, de moment no s’està beneficiant del desplegament de fons comunitaris. Així ho assegura Francisco Aranda, president de la patronal Uno, que destaca: «Som una activitat molt transversal, i a l’espera que es compleixi la paraula del Ministeri d’Indústria respecte a l’assignació de partides específiques, de moment ens hem de conformar a recórrer a apartats genèrics». El sector centra els seus reptes en la renovació de flotes i la millora d’infraestructures.

Química

El sector químic espanyol no té un PERTE, però tampoc el necessita. «Seria impossible tenir un PERTE específic per al sector químic perquè som més de 20 subsectors i més de 30.000 productes diferents», explica el director general de la patronal Feique, Juan A. Labat. En el seu cas, d’una banda, el sector s’avantatja de les ajudes destinades a sectors demandants de productes com són l’automòbil, la construcció i el sector agroalimentari. «Si va bé l’automòbil, van bé les plantes químiques», apunta. Així com de PERTE més transversals com són el de les energies renovables i l’economia circular, al proveir el sector químic molts dels materials dels panells solars i de les bateries de liti o amb el reciclatge químic de plàstics i la captura i ús de CO2. Segons Labat, el sector inverteix uns 2.500 milions d’euros a l’any i en el període 2022-2026 preveu invertir 500 milions més anuals fins a arribar als 3.000 milions d’euros. L’única pega que hi posa Feique és el límit de recolzament a les inversions, que xifra en aproximadament 10 milions, afegeix. Les 3.000 firmes del sector facturen 73.000 milions d’euros i donen feina a 209.000 treballadors.