Combustible net

Furor per l’hidrogen verd, el mannà de l’energia

  • Cridat a substituir els derivats del petroli i el gas natural, aquest nou combustible està vivint un gran ‘boom’ a Espanya. Els projectes s’acumulen sense pausa.

Furor per l’hidrogen verd, el mannà de l’energia

Activos

9
Es llegeix en minuts

Espanya viu una eclosió de projectes vinculats a l’hidrogen verd per l’incentiu dels fons europeus i l’estratègia marcada per Brussel·les per a la descarbonització de l’economia. Repsol acaba de presentar la iniciativa ‘Shyne’ (Spanish Hydrogen Network), el consorci més important d’hidrogen verd del país amb promotors com Alsa, Scania, Talgo i Enagás, i que compta amb 3.200 milions d’euros d’inversió.

Enagás, companyia de transport de gas natural i gestor tècnic del sistema gasista d’Espanya, treballa amb 18 companyies europees més en un projecte per adaptar les xarxes de distribució del gas en canalitzacions i infraestructures per al transport de l’hidrogen verd amb una inversió de més de 43.000 milions fins al 2040. Aerolínies com Iberia o Air Nostrum i navilieres com Baleària treballen per substituir el querosè i el gas per l’hidrogen verd. El Govern preveu la inversió de 1.550 milions dels fons de reconstrucció en el desplegament d’aquesta indústria i la mobilització de 2.800 milions més de capital privat.

Però, ¿què és l’hidrogen verd? És un combustible líquid cridat a substituir els derivats del petroli i el gas natural com a font d’energia per al transport pesant i sectors com la ceràmica, la indústria química i les refineries. Segons explica Javier Brey (president de l’Associació Espanyola de l’Hidrogen, col·lectiu impulsat –entre altres– per Repsol i Iberdrola), és un gas que fa anys que s’utilitza, però la clau la introdueix el qualificatiu ‘verd’ que identifica que es produeix amb energies renovables.

La idea és produir l’hidrogen de manera neta a partir de l’aigua i amb procediments d’electròlisi alimentats per energia generada per plantes solars i eòliques. El sistema consisteix a separar amb electricitat els àtoms que componen les molècules d’aigua: l’hidrogen i l’oxigen. Per cada molècula d’oxigen se n’alliberen dues d’hidrogen (H2O) ¿Com es trenca la molècula? Amb corrent elèctric.

Notícies relacionades

La xarxa europea d’hidrogen impulsada per Enagás (que es diu European Hydrogen Backbone) connecta 21 països a través d’una infraestructura de 39.700 quilòmetres. El 69% de la xarxa la componen gasoductes de gas natural en servei i l’altre 31% són de nova construcció.

El problema que ara tenen les renovables és l’emmagatzemament. Fonts de Repsol remarquen que l’aspecte fonamental de l’hidrogen és la capacitat d’emmagatzemar l’energia. «L’hidrogen renovable ens permet transformar l’energia en una substància perquè es pugui consumir més endavant», afirmen.

Andalusia: Capacitat per produir 18.000 tones en tres anys

Anualment Espanya produeix 500.000 tones d’hidrogen, de les quals amb prou feines 50 són verdes (obtingudes a partir d’energies renovables), d’acord amb les dades del 2021 facilitades per Javier Brey, president de l’Associació Espanyola de l’Hidrogen. Aquesta xifra reflexa que l’hidrogen verd «està començant ara», ja que pràcticament no hi ha producció al món, però Andalusia «té tots els elements per ser un referent de la producció: la investigació i el desenvolupament, la transferència tecnològica a les empreses, el potencial renovable i la ubicació geogràfica», diu aquest expert.

Brey assenyala que s’haurien d’instal·lar entre 500 i 600 megawatts d’electrolitzadors a la comunitat autònoma per complir el que marca el Full de Ruta de l’Hidrogen espanyol de cara al 2030. A aquesta xifra ja s’arriba amb les propostes de projectes presentades per als pròxims tres anys, que donarien lloc a una producció de 18.000 tones anuals d’hidrogen verd a Andalusia. Es tracta d’iniciatives que apliquen als fons europeus, que encara no s’han començat a distribuir.

Una de les propostes conegudes en els últims mesos és l’anunciada per Endesa i Cepsa que, amb el grup IQE, han establert una aliança per impulsar un projecte d’hidrogen verd. En els últims dies també ha transcendit que Iberdrola i el grup Fertiberia impulsen, amb la Universitat de Huelva, la posada en marxa del clúster Porta d’Europa.

Astúries: L’acer, l’espurna perquè arrenqui

El desenvolupament de la indústria de l’hidrogen verd depèn que hi hagi una garantia de consum, i a Astúries hi és. ArcelorMittal preveu invertir, amb ajudes públiques, 1.000 milions per descarbonitzar la seva factoria siderúrgica de Gijón. Substituirà el procés de fabricació d’acer en alt forn per un de reducció directa de mineral de ferro mitjançant hidrogen verd, que podria estar en servei el 2025. Serà necessari un subministrament del combustible renovable en quantitats industrials i a Astúries hi ha projectes per produir-lo i transportar-lo.

El Govern del Principat ha aglutinat les iniciatives vinculades a l’hidrogen sota la denominació ‘H2 ReCoDe’. Són una vintena de projectes impulsats per 17 companyies valorats en 2.000 milions i que aspiren a captar fons europeus. La xarxa, si s’aconsegueix estendre, tindrà 20 electrolitzadors amb més de 600 megawatts (MW) i capacitat per produir unes 60.000 tones d’hidrogen verd a l’any.

Entre les iniciatives destaca el projecte d’EDP, en aliança amb Repsol, per convertir l’emplaçament de la tèrmica de carbó d’Aboño en una «vall de l’hidrogen» amb electrolitzadors de 100 MW escalables fins a 500 i alimentats per parcs solars fotovoltaics i eòlics marins flotants.

També destaquen el projecte d’Enagás i Naturgy per construir una planta de producció d’hidrogen als voltants del port d’El Musel, a Gijón, alimentada per l’energia generada per parcs eòlics marins i terrestres, o el projecte d’Hunosa, Duro Felguera, Nortegas i Alsa per produir hidrogen a partir d’aigua de mina amb energia solar fotovoltaica, transportar-lo per la xarxa de gas i consumir-lo en la indústria i vehicles pesants per al transport de viatgers per carretera.

Altres empreses com TSK, Imasa, grup Zima, Iberdrola i Renfe també tenen projectes a Astúries vinculats a l’hidrogen.

Canàries: Hexageneració contra els problemes d’emmagatzemament

El 80% del mix energètic canari encara depèn dels combustibles fòssils i el repte marcat és atendre el 45% de la demanda elèctrica amb fonts netes el 2025. A més, la vida útil de diversos grups en què Endesa crema gasoil i fuel es va consumir fa temps i només successives pròrrogues els mantenen en funcionament per evitar apagades. Ben aviat s’espera una convocatòria per adjudicar nova potència que tregui aquestes velles màquines del procés de generació.

Aquest context d’urgència i oportunitat, més l’arribada de fons europeus, ha desencadenat una carrera en què Mix Energètic de Transició de les Canàries, creat en l’entorn del sector de les renovables, va fer el primer pas amb un projecte per valor de 800 milions d’euros en què l’hidrogen verd, l’absolut protagonista, restaria de cop als hidrocarburs un 25% de la seva quota actual. El van seguir Endesa, d’una banda, i l’aliança d’una vintena d’institucions i empreses privades, liderada per Disa i Enagás, que va suposar la creació del Clúster Hub Hidrogen Renovable Canàries.

La penetració de les fonts netes s’ha trobat amb el problema de l’emmagatzemament dels excedents. Un projecte, gestat a la Universitat de Las Palmas de Gran Canària i ja presentat al Miteco, en què proposen col·locar dos aerogeneradors de 5 megawatts a l’oceà que abocarien sense parar en una central d’hexageneració. ¿Per què aquest nom? Perquè l’energia s’utilitzaria, primer, per dessalar aigua; segon i tercer, per absorbir oxigen i nitrogen; quart, per trencar les molècules d’aigua per obtenir l’hidrogen verd; cinquè, per fabricar amoníac com a font energètica de recolzament, i sisè, per destinar el diòxid de carboni generat a l’elaboració de fuel ecològic.

L’hidrogen verd, produït a través d’energies renovables, viu un moment de furor.

/ Actius

Castella i Lleó: Zamora, epicentre a l’altiplà

Coreses, un dels pocs municipis de Zamora que supera els mil habitants, acollirà una de les plantes d’hidrogen verd més grans d’Espanya. La localitat, a només 16 quilòmetres de la capital, ha sigut escollida per l’empresa promotora del projecte, Hidroversol Castilla y León SAU, una societat del grup Fisterra Energy, capitalitzat pel fons d’inversió nord-americà The Blackstone Group.

La inversió supera els 400 milions d’euros per obtenir unes 30.000 tones d’hidrogen a l’any, cosa que equival al 5% de tot l’hidrogen verd que Espanya preveu produir anualment l’any 2030. Es podran crear un miler de llocs de treball directes, segons exposa Iván Furones Fartos, director de desenvolupament de Fisterra Energy. Si es compleixen les previsions, la construcció de la fàbrica començaria el segon semestre del 2023 i entraria en servei el 2025.

Un dels motius que determinen l’elecció de Coreses com a ubicació de la gran planta és la proximitat d’una estació de compressió i transport de gas des d’on Enagás bomba el combustible per gasoductes subterranis a diferents punts del país. Els diferents parcs fotovoltaics projectats al voltant de Zamora podran alimentar la producció de l’hidrogen, tot i que la intenció del grup és construir la seva pròpia fotovoltaica per abaratir costos. Altres firmes han projectat dues plantes més a Granja de Moreruela i Villabrázaro.

Catalunya: 1.200 milions d’euros i 4.300 llocs de treball

L’hidrogen verd ha trobat a Catalunya el marc propici per al seu desenvolupament. Tarragona i el seu complex petroquímic és al centre d’aquest epicentre industrial necessitat d’actualització i sostenibilitat, per la qual cosa no és fútil el prefix ‘vall’ i l’imprescindible cognom ‘verda’ per als projectes al voltant de l’hidrogen com a font energètica de futur. Les inversions previstes pugen a uns 1.200 milions d’euros, amb una creació de 4.300 llocs de treball.

El projecte de la Vall de l’Hidrogen de Catalunya es va presentar el maig de l’any passat. El pla vol impulsar les infraestructures tecnològiques i industrials al voltant de l’hidrogen a Tarragona. La iniciativa té el recolzament d’institucions públiques i privades i ha sigut identificada per la Generalitat com un dels projectes tractors per a la recuperació econòmica, alineat amb els objectius de neutralitat climàtica. L’acord també pretén afavorir l’accés dels projectes associats a la Vall de l’Hidrogen als fons europeus a través dels instruments que es posin a disposició des del Govern espanyol.

La gran gesta de la iniciativa fins ara ha sigut la seva capacitat per posar d’acord la comunitat empresarial i totes les administracions. Però aquesta capacitat de suport, prop de 170 agents econòmics de referència al territori donen suport al projecte global, es pot convertir en un complex procés de participació i impuls. Les implicades són unes 90 empreses disposades a jugar un paper rellevant, però també una dotzena de centres d’investigació, desenes d’administracions i entitats públiques de tota mena.

Fins ara Repsol i Enagás han tingut més capacitat tractora però serà al llarg del 2022 quan es visualitzarà si els projectes avancen en la direcció adequada i aconsegueixen l’esperat finançament europeu. Una quarantena de projectes ja estan preparats per posar-se en marxa.

País Valencià: Avions zero emissions d’Air Nostrum

Air Nostrum va firmar al juliol un acord amb Universal Hydrogen, una companyia nord-americana que impulsa els vols lliures d’emissions per propulsar amb hidrogen la flota de turbohèlixs de l’aerolínia amb seu a València. Segons l’acord, Air Nostrum compraria 11 equips de conversió per a turbohèlix d’Universal Hydrogen per al seu ús en tota la seva flota actual i futura.

Aquests equips inclouen una pila de combustible d’hidrogen i un motor elèctric que reemplaça el motor turbohèlix existent de l’aeronau. La conversió de la flota de turbohèlix d’Air Nostrum a una configuració de zero emissions s’acabaria després d’una avaluació operativa del disseny i el rendiment.

La companyia espera que les aeronaus tinguin una eficiència equivalent o millor en comparació amb la flota existent. «Aquesta associació amb Universal Hydrogen representa una oportunitat única per avançar en la descarbonització de les nostres operacions de vol amb l’aplicació pràctica i eficient de combustible d’hidrogen verd», afirma Carlos Bertomeu, president d’Air Nostrum.