A les noves subhastes

La cogeneració ha d’estar preparada per a l’hidrogen ‘verd’ i autoconsumir un mínim d’energia

El Govern llançarà una subhasta de 351 megawatts el 2022, una altra de 442 megawatts el 2023 i 407 megawatts el 2024

Tractament de purins 8 Instal·lacions de cogeneració i desecació de la planta Tracjusa de Juneda, a les Garrigues.

Tractament de purins 8 Instal·lacions de cogeneració i desecació de la planta Tracjusa de Juneda, a les Garrigues. / JAVIER MARTÍN / DEFOTO

3
Es llegeix en minuts
Sara Ledo

El Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic ha tret a informació pública el marc de les convocatòries per adjudicar una retribució regulada a un total de 1.200 megawatts de cogeneració fins al 2024. Després de la primera licitació de 351 megawatts, que se celebrarà l’any vinent, es convocarà una segona el 2023, de 442 megawatts, i una altra el 2024, de 407 megawatts. L’objectiu és que estiguin operatives el 2027 i entre les condicions per participar en el concurs destaca com a novetat que les instal·lacions, a més d’aportar una elevada eficiència, hauran d’estar preparades per consumir hidrogen renovable i autoconsumir un mínim de la seva producció d’electricitat.

Amb més de 5.500 megawatts de potència instal·lada a Espanya, la cogeneració té una forta presència en la indústria, on es localitza el 92%, mentre que el 8% restant és al sector terciari i residencial. El combustible majoritàriament consumit per aquest tipus de plantes és el gas natural, que representa el 84% a la producció d’electricitat i el 86% a la producció de calor, tot i que existeixen també instal·lacions amb altres combustibles fòssils o renovables.

Les noves subhastes prioritzaran les instal·lacions de biomassa, així com aquelles que suposin la substitució de combustibles fòssils per alternatives menys contaminants per accelerar el procés de transició energètica, i no podran superar una potència màxima de 50 megawatts –15 megawatts en els sistemes no peninsulars– i compliran uns nivells d’estalvi d’energia primària suficients per ser considerades d’alta eficiència o de molt alta eficiència (aquests nivells seran del 10% per a potències superiors a 1 megawatt en el cas de la biomassa, i del 15% per al cas de les plantes de gas natural amb més d’1 megawatt i del 5% per a les menors).

A més, hauran d’estar preparades per consumir almenys un 10% d’hidrogen renovable barrejat amb el seu combustible habitual i tenir un nivell mínim d’autoconsum d’electricitat del 30%, individual o compartit. En cas d’incomplir aquesta ràtio d’autoconsum les instal·lacions veuran la seva retribució a l’operació minorada i se’ls aplicarà addicionalment una penalització del 5%. Aquesta penalització del 5% no s’aplicarà en aquells casos en els quals les companyies hagin firmat un contracte de venda d’energia a llarg termini (més de cinc anys), però sí que se’ls minorarà la retribució a l’operació.

Les cogeneracions que operin amb gas natural tindran reconeguda una vida útil regulatòria de 10 anys i les que operin amb biomassa de 20 anys tindran una rendibilitat raonable del 7,09% (valor establert per al segon període regulatori 2020-2025).

Notícies relacionades

El sector ha qualificat aquests 1.200 megawatts d’«insuficients» perquè el 2025 finalitzaran la seva vida útil 1.800 megawatts que actualment estan en funcionament i el 2030 2.600 megawatts més, segons van defensar les patronals Acogen i Cogen Espanya durant el XVII Congrés Anual de Cogeneració que es va celebrar a l’octubre. «Els alemanys ens quadrupliquen en cogeneració i els italians ens dupliquen, i consideren la cogeneració una garantia per a la seva competitivitat industrial i la seva descarbonització», van explicar.

El Govern publicarà anualment el detall de les quotes per a cada rang de potència i tipologia d’instal·lació, així com les dates de celebració dels concursos. Com en el cas de les subhastes d’energies renovables, cada instal·lació haurà de presentar un pla estratègic d’avaluació d’impacte amb les estimacions inicials sobre l’ocupació local i la cadena de valor industrial, així com un pla d’avaluació d’impacte definitiu, que recollirà el nivell de compliment de les previsions inicialment presentades.