Any 2040

Tornada a la casella de sortida: què ens espera al món post-Covid

  • Segons un informe de Grup AXA la pandèmia ha provocat una recrudescència del canvi climàtic, així com la regressió de la globalització, i un proteccionisme econòmic més gran

Tornada a la casella de sortida: què ens espera al món post-Covid
Es llegeix en minuts
El Periódico

La pandèmia provocada per la Covid-19 ha generat una crisi sense precedents a tots els nivells. Anys de progrés social i econòmic han quedat desdibuixats davant una de les emergències sanitàries més grans de la història. No només l’economia ha sigut la gran colpejada, el medi ambient, les relacions polítiques i la tecnologia també han d’adaptar-se a una nova era en què «ja s’estan reabocant dècades de progrés social», així ho assegura l’estudi d’AXA ‘2040: Exploring society’s future challenges’.

L’informe destaca que a causa de la pandèmia s’ha produït una recrudescència del canvi climàtic, així com la regressió de la globalització, i un proteccionisme econòmic més gran. A tots aquests problemes haurà de fer front la societat en els pròxims trenta anys per recuperar els incipients canvis que emergien abans de l’arribada de la Covid. D’aquesta manera, les previsions del Grup AXA per al futur a curt i mitjà termini són les següents:

Crisi mediambiental

Crisi mediambientalLa crisi mediambiental no es resoldrà a curt termini. L’informe considera que «les persones continuen anteposant els seus interessos immediats a la problemàtica del medi ambient». Una actitud que arran de la Covid-19 també adoptaran els governs, ja que entre els seus plans hi ha afavorir estratègies que donaran prioritat a la recuperació econòmica o fins i tot a la salut pública en detriment de la sostenibilitat.

Més desigualtats

Més desigualtatsGrup AXA assegura que la pandèmia ha agreujat encara més les desigualtats. Els col·lectius més vulnerables viuran un empobriment més gran, afectats per la crisi de la vivenda i l’atur. «Tractant-se no només d’una qüestió d’ingressos, sinó també de dificultats per accedir a la salut, l’educació, els serveis essencials com l’aigua i les oportunitats de desenvolupament», detallen.

Un sistema geopolític més tensat

Un sistema geopolític més tensatA més, les relacions polítiques i l’ordre liberal internacional donaran pas a un sistema geopolític més tensat. «L’‘autosuficiència’ continuarà estant a l’ordre del dia, amb constants amenaces entre països i poca o cap cooperació; fins i tot en alguns casos adoptant posicions d’autarquia. Els països imposaran nous aranzels per protegir les seves indústries locals», apunta l’informe. D’aquesta manera, segons aquestes prediccions, la situació que va començar als Estats Units i la Xina podria estendre’s a la resta del món. 

Auge del mercat laboral local

Auge del mercat laboral localAixí mateix, segons l’informe, la deslocalització transformarà per complet el mercat laboral. «Les empreses no podran dependre de la mà d’obra estrangera i obtindran el capital humà de manera local, formant-lo per a l’economia de baix contacte (conseqüència de les limitacions imposades per la pandèmia)», expliquen des del Grup AXA. Aquesta economia de baix contacte portarà que les empreses es continuïn servint de la tecnologia per continuar operant a distància, com han fet des de l’inici de la crisi sanitària. 

Notícies relacionades

Ús de la tecnologia per a la prevenció de malalties

Ús de la tecnologia per a la prevenció de malaltiesEn les pròximes dècades sorgiran qüestions vitals sobre com mantenir les poblacions sanes i immunes davant noves epidèmies. De manera que es posarà més èmfasi en la prevenció de malalties que en la seva curació. A això contribuirà la tecnologia. En molts casos, la robòtica s’utilitzarà per combatre l’escassetat de treballadors sanitaris en algunes zones, i els nous dispositius permetran obtenir la informació sanitària en temps real. Tot i així, l’estudi d’AXA adverteix que la tecnologia no serà una panacea: «les recents pandèmies han demostrat que continuen sent necessaris els elements bàsics de l’assistència sanitària i una confiança més gran sobre els governs i la seva gestió en matèria de salut», conclouen.