MOBILITAT

El Ministeri de Transport vol un ‘sandbox’ per a projectes de mobilitat sostenible

Un ‘sandbox’ és un espai de prova controlat i desregulat per provar projectes amb protocols de supervisió

El transport públic ha de ser transversal i vertebrador del territori, per la qual cosa cal donar alternatives al vehicle privat

El Ministeri de Transport vol un ‘sandbox’ per a projectes de mobilitat sostenible
Es llegeix en minuts
Marta Gracia
Marta Gracia

Redactora del suplement 'actius'

ver +

El Govern va aprovar al febrer el ‘sandbox’ financer i va ser aprovat de manera definitiva pel Senat al novembre. El ‘sandbox’ (caixa de sorra en català) és un espai de proves controlat i no desregulat que serveix per posar en marxa una sèrie de projectes que millorin la prestació de serveis financers, amb uns protocols de supervisió que coneixeran totes les parts, una clara aposta per un criteri de proporcionalitat i el principi d’igualtat de tracte per a les entitats. 

Encara no ha començat a funcionar i altres ministeris ja ho volen per a ells. Ángeles Marín Andreu, directora de l’Oficina Tècnica de l’Estratègia de Mobilitat del Ministeri de Transports, explica que una proposta perquè els projectes de mobilitat sostenible tirin endavant és utilitzar el ‘sandbox’. Marín vol emportar-s’ho al seu terreny per provar, també, aquests projectes de mobilitat. La directora de l’Oficina Tècnica de l’Estratègia de Mobilitat puntualitza que es tracta que quan un promotor té una idea, ja sigui una empresa o una institució, que no encaixa en la normativa actual perquè aquest camp no estigui regulat o perquè xoqui amb alguna llei, però l’Estat entén que aquesta proposta aporta valor a la societat, al mercat, aquest projecte pugui provar-se en un entorn controlat.

En aquest ‘sandbox’, una institució concreta, en un marc temporal determinat, provaria aquest servei, s’estudiaria si té aquests efectes positius així com que no té efectes negatius en altres actors. L’experta el diferencia d’un estudi pilot perquè «en aquest cas, les institucions aprendran de la mà del promotor». 

«És un concepte que hem agafat del món financer, bàsicament la idea és la mateixa, i seria traslladar-la a l’entorn de la mobilitat. Creiem que serà una iniciativa que permetrà un cert joc i esperem que sigui interessant per als actors».

El transport públic, transversal en la mobilitat sostenible

La mobilitat sostenible a les ciutats ha de passar, sens cap dubte, pel transport públic, és a dir, que sigui accessible per a tothom, net i que respecti els ciutadans. Aquesta és una de les conclusions de l’Índex de Mobilitat Sostenible de les Capitals elaborat per IdenCity. Totes les ciutats estan avançant en la mobilitat sostenible, però, tal com apunta Laura Moreno, analista urbana de IdenCity, «encara tenen molt marge de millora». La ciutat espanyola amb millor acompliment de l’índex arriba a una puntuació de 58,1% i la de menor acompliment assoleix un 35,7%.

Segons l’informe, els experts consultats coincideixen a l’atorgar un paper protagònic a les dimensions sostenibilitat ambiental i demanda de serveis de mobilitat, pilars d’una mobilitat sostenible que tingui com a eix el ciutadà. En termes generals, les capitals de província d’Espanya presenten un millor rendiment en la dimensió gestió i governança. Tot i que amb alguns endarreriments, la regulació vigent sembla incorporar progressivament aspectes que regulen les noves maneres de mobilitzar-se.

Ángeles Marín Andreu, directora de l’Oficina Tècnica de l’Estratègia de Mobilitat del Ministeri de Transports, assegura que la mobilitat sostenible és un repte «complex per al qual no existeix una mesura concreta, perquè sinó ja estaria solucionat». Marín explica que fa falta un ‘pull’ d’accions perquè es vagi convertint en realitat. A més, destaca que la pandèmia ha fet que les ciutats siguin més amables amb tots, perquè hi ha una preocupació més gran per la salut, «cosa que farà que es construeixin millors ciutats». 

No obstant, un dels problemes que s’ha vist amb la pandèmia és que la por del contagi ha fet que l’ús del transport públic s’esquivi. Però està convençuda que quan tot això passi tornarà al seu ús normalitzat. Ángeles Marín destaca que el transport públic «ha de ser vertebrador». Per aconseguir-ho cal donar alternatives a l’ús del vehicle privat, no només a la zona urbana, sinó també a la zona rural, a tot el territori, «que un ciutadà no hagi d’agafar el cotxe per anar al metge».

Notícies relacionades

L’informe conclou que la mobilitat sostenible ha de garantir un desenvolupament social inclusiu, que satisfaci la demanda de la ciutadania, sent accessible i assequible per a tots els col·lectius. Per això, és important el transport públic. Des d’IdenCity recomanen la incorporació de sistemes innovadors, aplicacions i digitalització del transport, la creació d’incentius per a la reducció del parc vehicular privat, acompanyat de l’enfortiment de sistemes integrats de transport públic el parc vehicular del qual hagi fet la transició a energies netes.

L’oferta dels serveis de mobilitat ha de tenir un component Smart, és a dir, tenir una tecnologia intel·ligent, innovadora i digital per garantir la inclusió total en els serveis. «En aquesta dimensió es detecten els serveis intermodals presents al territori, alhora que es monitoritza el nivell d’innovació i avenç tecnològic dels sistemes de transport», apunten en l’informe.