Hi haurà més pandèmies (alguna encara més greu que la covid)

Que patim pandèmies no és extraordinari. Fa 46 anys patíem la grip russa, que va suposar unes 700.000 morts en tot el món. Ja no ho recordem. Posteriorment, sida, grip aviar, la grip porcina el 2008, el MERS, el zika... Moltes d’aquestes ocasionades per virus pràcticament desconeguts.

Els brots epidèmics s’estan incrementant de forma exponencial. Entre 1980 i 2020 s’han multiplicat quasi bé per sis. Tres de cada quatre noves malalties descrites en humans i quasi bé totes les pandèmies són zoonòtiques, és a dir, són infeccions que passen dels animals als éssers humans. La mateixa covid-19 també ho és, com també ho són la sida, el dengue o la malària.

I la pregunta no és si pot haver-hi una altra pandèmia, sinó quan serà? Les prediccions estadístiques ens diuen que en els propers anys la probabilitat de viure una nova pandèmia d’alta gravetat pot arribar a ser d’un 80%.

Què està passant? Per tal que es produeixi una pandèmia calen diverses condicions: l’existència d’un virus, per exemple; un entorn ambiental propici per a la seva reproducció; una població receptora susceptible i l’ocasió de contacte i penetració entre el microorganisme i aquesta població susceptible. Els virus existeixen i n’apareixen de nous constantment, generalment lligats a alguna espècie animal més o menys exòtica. La població susceptible també la tenim: som tots nosaltres, que no hem tingut cap contacte amb aquell microbi nou i no hem estat vacunats en contra seva.

Cambio climático

El canvi climàtic genera l’entorn ambiental propici. La desforestació, els canvis d’usos de la terra, l’aproximació de les espècies exòtiques als humans al ser expulsades dels seus habitats habituals, o la intrusió turística en ambients exòtics i el tràfic d’animals fan que sigui més fàcil el pas del virus des de l’animal a l’ésser humà.

També el canvi climàtic fa que es desenvolupin temperatures més altes, humitats, etc., que facilitin la supervivència i reproducció d’aquells vectors portadors del virus, abans inexistents en latituds com la nostra. L’assentament del mosquit tigre a Catalunya, que en 17 anys ha envaït pràcticament tot el territori català. I aquesta bestiola pot transmetre dengue, zika, chikungunya...

La globalització facilita que aquests vectors infectats viatgin fins a les nostres terres o que persones infectades en territoris exòtics viatgin cap a casa nostra i facilitin la transmissió directa, persona a persona, de la malaltia, o que aquests vectors originaris de lluny i ara residents al nostre entorn piquin el malalt infectat i ho transmetin a una altra persona local, sana i susceptible.

Lecciones no aprendidas

El canvi climàtic és difícilment reversible. Igualment que són difícilment evitables les actuacions antropogèniques lesives cap al territori. La globalització és un fet. Tindrem més pandèmies. I estem preparats? Ens ha servit d’alguna cosa la recent i dolorosa experiència de la covid-19?

Elhadj As Sy, de l’organisme conjunt de l’OMS i el Banc Mundial per a la resposta a emergències, opina que "hi ha poques proves que estiguem aprenent les lliçons adequades de la pandèmia" i que "tornem a passar del pànic a l’apatia i la negligència".

Notícies relacionades

La societat exigeix productes més sostenibles

La gestió de l’aigua requereix col·laboracions publicoprivades

Moltes han estat les recomanacions de grups d’experts. Ho podem resumir en una millora de la vigilància epidemiològica per tal de poder donar l’alarma de manera precoç; tenir un cos de professionals suficients i ben formats; disposar de suficients laboratoris ben equipats; tenir reserves estratègiques de material, especialment equips de protecció individuals i similars; assolir fons financers per respondre a la nova pandèmia i, sobretot, coordinacions i lideratges internacionals i locals forts; reforçar els serveis de salut pública i d’atenció primària, i dedicar fons suficients a la recerca. I tot això des d’una perspectiva que tingui en compte la salut ambiental, salut animal i salut humana.

Tindrem més pandèmies i, fins i tot, alguna de més greu que l’actual. No sé com ho podríem explicar si sabent-ho tornem a fallar.