Anar al contingut

DEFUNCIÓ PREMATURA

Mor l'extennista Jana Novotna, víctima d'un càncer, als 49 anys

La jugadora txeca va ser campiona de Wimbledon i va formar parella de dobles amb Arantxa Sánchez Vicario

Joan Carles Armengol

zentauroepp41019539 file photo jana novotna holds up her certificate after bein171120103523

Brian Snyder

No va ser una victòria, però sí una d’aquelles imatges icòniques que van fer la volta al món. Acabava de perdre una final que tenia guanyada davant l’alemanya Steffi Graf a Wimbledon i va esclatar a plorar. La duquessa de Kent li va oferir l’espatlla perquè plorés amargament la seva pena i li va dir: «No et preocupis, sé que algun dia guanyaràs aquí».

Van ser unes paraules profètiques, perquè la txeca Jana Novotna es va convertir el 1998 en la tennista més veterana (29 anys i 9 mesos) a guanyar el seu primer títol de Grand Slam, quan va derrotar en la final del torneig londinenc la francesa Nathalie Tauziat. Havien passat cinc anys des de la seva dolorosa derrota davant Graf, i l’any anterior, el 1997, havia perdut una altra final –aquesta vegada sense llàgrimes, almenys públiques– contra l’adolescent suïssa Martina Hingis. Ahir, Novotna va deixar massa aviat aquest món, als 49 anys, víctima d’un càncer, envoltada de la seva família a Brno (República Txeca).

100 títols

«La duquessa em va recordar el que em va dir l’any passat, que si tornava a una final per tercera vegada, seria la bona per a mi. Em va dir que estava molt contenta que finalment hagués guanyat aquest títol», va confessar Novotna quan el 1998, un any abans de retirar-se, va aixecar el primer i únic títol gran de la seva carrera en individuals. Perquè la txeca del somriure permanent, que va arribar a ser número 2 del món, va guanyar 16 títols grans en dobles, 4 d’ells en mixtos i 12 en femenins, la majoria amb la seva compatriota Helena Sukova, però tres formant parella amb Arantxa Sánchez Vicario: l’Open dels EUA el 1994 i Austràlia i Wimbledon el 1995. En total, 100 títols la contemplaven (24 en individuals i 76 en dobles), a més d’una Copa Federació (1988), un Masters femení (1997) i tres medalles olímpiques: un bronze individual a Atlanta-96 i dues plates en dobles, a Seül-88 i Atlanta.

Tot i això, per sobre dels seus èxits, quedarà en la memòria dels seguidors les seves llàgrimes quan va caure davant Graf el 1993. Novotna tenia un avantatge de 4-1 en el tercer set i bola de 5-1 que va malbaratar amb una doble falta. Va acabar perdent cinc jocs consecutius i el partit per 7-6 (8-6) 1-6 6-4. Va començar a plorar quan li van entregar el trofeu de perdedora abans que la duquessa de Kent l’envoltés amb un braç reconfortant i li donés una espatlla per recollir la seva pena. Aquella derrota li va donar certa fama de perdedora a partir de llavors i alguns mitjans cruels la van rebatejar com a No-No Novotna. Res més lluny de la realitat. Una de les últimes representants del tennis de servei-volea, va deixar un llegat d’un gran valor, i el 2005 va entrar al Saló de la Fama.

«Ha sigut una verdadera amiga i una dona impressionant», la va acomiadar ahir la seva excompatriota Martina Navratilova. «Jana ha sigut una inspiració dins i fora de la pista. La seva estrella sempre brillarà en la història de la WTA», va dir el director executiu de l’organisme, Steve Simon, de la dona que no podia passar ni un dia sense agafar una raqueta. «Un dia sense tennis seria un dia horrible», va dir el 2015, poc abans d’emprendre una dura batalla contra el càncer. 

0 Comentaris
cargando