Inma Cuesta: "A 'El accidente' vaig proposar no anar maquillada"

Als 37 anys, l’actriu valenciana Inma Cuesta ja té un important bagatge professional, que va començar a brillar el 2006 amb Amar en tiem-

pos revueltos. La fama li va arribar com la dolça Margarita a Águila Roja. I avui torna amb El accidente (Tele 5, 22.00 hores), drama amb suspens sobre una dona que descobreix que la seva traquil·la vida s’ha teixit sobre una xarxa de mentides.

–¿Li va costar gaire donar el sí al projecte?

–En aquest moment, si no m’entusiasma un projecte, no m’hi poso, encara que després et pots equivocar. Vaig tenir moltes reunions amb la productora per assegurar-me del que faríem i del repartiment que hi hauria. Mai prenc les decisions precipitadament. El que em va agradar va ser que el motor de la història era el meu personatge de Lucía.

–¿Va posar cap condició?

–Vaig insistir molt a tenir prou llibertat per participar intensament en el procés creatiu, incloent-hi el guió. Sabia quin era l’arc del meu personatge perquè la sèrie començava i acabava. I ja quan em van dir que el meu partenaire era el Quim [Gutiérrez], la decisió estava presa. No he vist la sèrie al complet, però sé molt bé per on he caminat i he treballat. En aquest sentit estic molt satisfeta amb la meva feina.

–Això de conèixer l’arc complet del seu personatge és important, ¿oi?

–Tens l’avantatge que a l’hora de crear-lo saps cap on va, encara que no t’hi puguis anticipar. A Águila Roja no ho sabia i la complexitat consistia a assumir les sorpreses.

–¿Què ha aportat en tot aquest procés creatiu?

–Moltes coses. Per exemple, que el meu personatge pogués tenir l’accent que té Inma Cuesta i que mai havia pogut incloure en les meves pel·lícules i sèries. En la ficció televisiva intenten fer una cosa neutra. Jo els vaig dir que si ho volíem fer pròxim i natural em semblava interessant introduir en aquell entorn rural el meu accent. També els vaig proposar no anar maquillada i aparèixer com més natural millor. I en el guió, que sempre ha estat viu, he fet les meves propostes.

–¿Vostè reaccionaria com el seu personatge en una situació semblant?

–No ho sé. Ella es converteix de sobte en una lleona que defensa amb dents i ungles la seva família i el seu tros de terra. M’imagino que jo també actuaria així, però potser no.

–¿Creu que en la ficció espanyola es pot escampar l’exemple de donar el paper protagonista a una dona?

–En això soc molt afortunada. He fet personatges molt importants i poderosos en la meva carrera, tant al cine com a la tele. No estic gaire al corrent del panorama actual sobre aquest tema, però crec que hi ha hagut sèries protagonitzades per dones, com Isabel. I en seguirà havent-hi, no cal dir-ho. Som majoria.

Notícies relacionades

«Si volen guerra, ¡jo, ni un pas enrere!»

L’harakiri inconclús de la senyora Mariko

–Vostè que fa bastant cine ¿té cap prejudici amb la televisió?

–No. Crec que aquest prejudici ja fa molts anys que no existeix. És ridícul. La ficció que es fa és de primeríssima qualitat. Amb totes les plataformes televisives que hi ha, la gent consumeix sobretot ficció.