Messi, 'Sense ficció'

TV-3 aprofita la celebració de l'enèsim partit del segle (el Madrid-Barça de dissabte que ve) per estrenar en el programa Sense ficció Messi, documental sobre l'ídol blaugrana que va dirigir Álex de la Iglesia, que es reconeix com un outsider del futbol.

Messi s'articula a partir de les opinions que experts (futbolistes, periodistes, tècnics...) i familiars i amics fan d'ell mentre sopen en un restaurant. També inclou recreacions de moments clau de la vida del jugador (la seva infància a Rosario, els seus problemes de creixement, els seus primers dies a Barcelona...) i l'indispensable material d'arxiu ( fotografies, vídeos casolans, entrevistes televisives, gravacions de partits...).

En la producció, d'una hora i mitja, es descobreix que era un pèssim jugador de videojocs, que sempre volia jugar amb la samarreta del Barça, o la relació amb la seva àvia (a qui dedica les seves dianes quan assenyala el cel amb els dits), que va ser qui li va donar més suport en la seva passió.

Entre les reflexions que fan els seus companys i col·legues de professió, destaca la de Gerard Piqué, que el coneix des de la infància. Explica que malgrat el temps que fa que juguen plegats, quan l'encara, «saps per on s'escaparà i intentes frenar-lo, però se'n va igualment». Cruyff, per la seva part, apunta que «no vol fer un gol bonic, tan sols vol que entri».

Com no podia ser de cap més manera, Messi planteja la comparació amb Maradona, i segurament la millor reflexió sobre aquest punt la fa el periodista argentí Marcelo Sottile: «Messi és l'home que als argentins ens agradaria ser i Maradona és l'home que som en realitat».

Curiosament, Maradona no apareix en el documental, absència que De la Iglesia va aclarir a EL PERIÓDICO: «A Maradona el vaig visitar a Qatar i em va demanar un milió de dòlars per participar en la pel·lícula. ¡En aquell moment em va agafar sense canvi!», va explicar fent broma el director.

Tampoc hi intervenen ni Josep Guardiola ni el mateix Messi. Del primer, De la Iglesia va assenyalar que ho va intentar «per tots els mitjans, però no concedeix entrevistes ni a Alemanya». Pel que fa al jugador argentí, va ser premeditat: «No volia el típic documental oficial. Vaig preferir construir el personatge a partir de l'opinió dels altres, que siguin ells els que expliquin com aconsegueix tenir la pilota sempre enganxada als peus i com això li permet prendre decisions de joc immediates. Quan Leo va veure el material

Notícies relacionades

Porta sempre, en efectiu, 20.000 euros al bolso

Tres debats, un protagonista i un altre que va de pícnic

-finalitza-, vaig tenir l'oportunitat d'entrevistar-lo, però no vaig voler fer-ho; si ho hagués fet, hauria traït l'essència de la cinta».

Després de Messi, Sense ficció estrena La casa on visc (23.50), gran premi del Jurat al millor documental en el Sundance Film Festival del 2012, que ofereix un retrat molt dur sobre el món de la droga als EUA i la corrupció política i econòmica que l'envolta i també l'alimenta.