Fent l'indi a l'Índia

En l'infantilisme deCrackòvia(TV-3) he vist un moment, un esquetx, meditable sobre el fabulós món de la fórmula 1. Estava retransmetent a Nova Delhi l'abnegatJosep Lluís Merlos(Pep Plaza) i de sobte apareix el seu companyFrancesc Rosés(Carlos Latre) fent cabrioles i posturismes despendolats. Sorprès,Merlosli pregunta:«¿Què fas?». IRoséscontesta:«L'únic que es pot fer al Gran Premi de l'Índia és l'indi». Efectivament, hi estic d'acord. Aquest fastuós circuit recentment inaugurat en un país amb els índexs de pobresa i de misèria més escruixidors és tota unaindiada. I podríem extrapolar el tema a les mateixes cadenes de televisió. Encara que La Sexta segueix mantenint amb la F-1 uns índexs d'audiència notables, la tendència és a la baixa perquè a Espanya, siFernando Alonso no triomfa -i no està triomfant-, l'excitació amaina. Però encara que el pilot triomfés com feia abans, el problema, avui, segueix estant en les astronòmiques quantitats que s'han pagat pels drets de retransmissió: encara que aconsegueixin elevar algun punt elshare, en època d'empobriment general la poca publicitat que entra no compensa tanta despesa. En el cas de TV-3 ens podríem moure en termes similars, amb el detall afegit que en aquest cas estem parlant d'una cadena pública en fase de dolorós aprimament existencial. No pretenc en absolut erosionar la tasca professional dels excel·lentsMerlosiRosés. Em limito simplement a preguntar-me si el preu que TV-3 paga pels drets de la F-1, ara com ara, es pot considerar una inversió de servei públic de primera necessitat o una fabulosa despesa. O sigui, i tal com ens advertien elscrackoviansen el seu divertit i meditable esquetx: «L'únic que es pot fer al Gran Premi de l'Índia és l'indi».

DIA DELS DIFUNTS.- Amb un macabre sentit de l'oportunitat, Tele 5 honrarà aquesta nit el dia dels Difunts ambPaquirrínviatjant a ultratomba per parlar amb el seu pare, de la mà de la inquietant mèdiumAnne Germain, i amb els serveis de traducció de l'anglès a l'espanyol del virtuós poliglotJordi González. Ja veurem què dóna de si aquest espectacle, però d'entrada té pinta de sinistre aquelarre. Al marge del paperot que està disposat a interpretar sobre els seus morts el jovePaquirrín, s'ha de felicitar la cadena: segueix navegant, impertèrrita, entre l'estil tètric i el delirant.