Els advocats i la Generalitat negocien les reivindicacions del torn d’ofici

Els representants de l’advocacia catalana i tècnics de la Conselleria de Justícia han fixat un calendari per negociar les reivindicacions que plantegen els advocats del torn d’ofici, que habitualment representen els interessos de persones amb recursos econòmics limitats i amb una retribució que paga l’Administració amb fons públics. Les peticions passen per un augment de la retribució (l’any passat va ser del 2,5%) i la modificació dels mòduls que engloben els serveis que presten, com l’assistència al detingut a comissaria i al jutjat i l’acompanyament a les víctimes de violència masclista des que presenten la denúncia a la comissaria. De manera paral·lela, una part d’aquest col·lectiu, que s’agrupa a través d’una plataforma, va més enllà i ha convocat una manifestació el dia 14 a la plaça Sant Jaume de Barcelona.

En aquestes reunions amb la Conselleria de Justícia hi participaran membres del Consell de l’Advocacia de Catalunya i del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona, com l’entitat que compta amb més advocats del torn d’ofici, en concret uns 3.600. El propòsit és debatre en cada una de les trobades temes concrets. Per exemple, aquest mateix dimecres, en la primera reunió, es tractarà sobre l’assistència dels advocats d’ofici en els casos de violència masclista. El 20 de juliol es farà l’última reunió. L’objectiu és millorar aquest servei públic, però també les retribucions que perceben aquests advocats, que són lluny dels honoraris que poden cobrar els lletrats en l’àmbit particular. La Generalitat és qui té a Catalunya la competència en aquesta matèria i, per tant, és la que ha de negociar els convenis pels quals es regeix el torn d’ofici.

Representants de col·legis d’advocats van celebrar el 25 d’abril una reunió amb responsables de la Conselleria de Justícia per reclamar millores retributives, així com altres qüestions vinculades a la conciliació, i van aconseguir que l’Executiu català es comprometés a establir un calendari per estudiar les seves reivindicacions, un fet que ara ja és realitat. La idea és fer un estudi sobre el funcionament del torn d’ofici.

A nivells del 2010

Segons els lletrats, el 2010, amb la crisi econòmica, els barems econòmics que es paguen per cada servei es van congelar i posteriorment fins i tot es van reduir, tot i que ara, gràcies a un conveni firmat amb Justícia el 2021 i sumant-hi l’augment del 2,5% del sou que el Govern va aprovar el 2022 per a tots els funcionaris que en depenen, els advocats d’ofici tenen el nivell retributiu que tenien el 2010, segons les fonts consultades per EL PERIÓDICO. No obstant, afegeixen les mateixes fonts, que és necessària una revisió d’aquesta retribució tenint en compte l’IPC de Catalunya. Diferents associacions i plataformes reivindiquen una «remuneració digna». El col·lectiu, a més, reclama un canvi en el sistema de guàrdia i que la disponibilitat d’un lletrat, tot i que no se li truqui per a cap assistència, també es pagui.

Notícies relacionades

Gemma Ubasart: «Les presons catalanes tindran un equip de psicòlegs per prevenir suïcidis»

Justícia aposta en el seu pressupost per la mediació i les mesures alternatives a la presó

Però també al seu entendre, s’ha de fer una remodelació sobre els barems i mòduls que corresponen a cadascuna de les actuacions, ja que la llei de justícia gratuïta es remunta al 1996 i des d’aleshores s’han produït canvis en la normativa i la incorporació de nous serveis, com l’obligatorietat a Catalunya que les víctimes de violència de gènere siguin assistides per un advocat del torn d’ofici des que presenta la denúncia a la comissaria. Des de l’advocacia es demana una millora en la retribució d’aquestes guàrdies per dos motius: d’una banda, perquè creuen que és un servei especialitzat que ho mereix, ja que els lletrats d’ofici que atenen les víctimes tenen formació complementària en aquesta mena d’atenció, i, d’altra banda, perquè entenen que aquesta millora atraurà altres advocats a «apuntar-se» a les guàrdies i això destensarà el servei.

En una entrevista a EL PERIÓDICO, la consellera Gemma Ubasart va assegurar: «El departament destina 74 milions d’euros a la justícia gratuïta. De totes les comunitats, és la que inverteix més en justícia gratuïta. Catalunya destina 7,5 euros en justícia gratuïta per cada habitant i Andalusia, que seria la comunitat comparable, 5,05 euros. Aquest any l’increment és del 10,21% (6,6 milions d’euros). És un augment històric». .