Anar al contingut

CONTROVÈRSIA AL VALLÈS OCCIDENTAL

Controvèrsia a Sabadell per la caducitat de les sepultures

Un grup de veïns del municipi planteja un pols a l'ajuntament sobre la durada de la concessió dels nínxols

Reclamen que la vigència de les tombes anteriors al 1988 sigui de 99 anys, però el consistori hi aplica un límit de 50

Víctor Vargas Llamas

vvargas40006920 sabadell 08 09 2017 cementiri de sabadell polemica con la170908192145

Robert Ramos

Sepultures a 99. Sona a eslògan d’una nova oportunitat de negoci dels basars de la ciutat, però la llegenda no té res a veure amb les tendències de mercat, sinó que il·lustra una problemàtica que traspassa la frontera del material sensible per a moltes famílies de Sabadell. El nom representa un grup de ciutadans que s’han organitzat contra la decisió unilateral del consistori de reduir a 50 anys les concessions de nínxols, originalment contemplades a 99 anys, com recorden els seus portaveus apel·lant a l’«àmplia jurisprudència» al respecte.

Des del 2009, l’ajuntament té cedida la gestió del cementiri municipal a la funerària Torra, que està contactant amb els afectats per instar-los a renovar la concessió perquè han superat els 50 anys. La controvèrsia sorgeix quan part de les famílies interpel·lades al·leguen que l’atorgament que al seu dia es va firmar era amb caràcter de «perpetuïtat, cosa que comporta un període de 99 anys», explica Anna Calero, portaveu de la iniciativa.

Controvèrsia 

Per entendre l’embolic s’ha de distingir entre el contingut de les dues normatives que regeixen en aquest tema, la del 1955 i la del 1988. «Abans del 1955 no existia regulació de referència, de manera que als béns de domini públic se’ls aplicava una vigència a perpetuïtat: 99 anys. El 1955 es va aprovar el reglament de serveis de les corporacions locals, que estableix que els cementiris s’han d’entendre com a béns de domini públic», destaca Mariona Torra, advocada del Col·lectiu Ronda, que assessora els afectats.

El Síndic de Sabadell apel·la a la jurisprudència i recolza els usuaris

La polèmica parteix de l’aprovació el 1988 del reglament de patrimoni dels ens locals a Catalunya, que en el seu article 61.c determina que la durada de les concessions de construccions funeràries serà d’un màxim de 50 anys per a les atorgades en el futur, de manera que «es manté el caràcter a perpetuïtat de les concessions formalitzades en anys anteriors», afegeix la lletrada.

No obstant, l’Ajuntament de Sabadell, del qual aquest diari ha tractat en va d’obtenir resposta, no reconeix aquesta «irretroactivitat», destaca Torra, i manté l’imperatiu de renovar el permís al complir-se els 50 anys de la firma dels drets originals. «El consistori argumenta que el reglament de contractació pública disposa la nul·litat dels contractes administratius de durada de més de 50 anys. Però estem davant d’una concessió administrativa de béns de domini públic, no es tracta de contractes administratius», exposa.

L’argument de la lletrada del Col·lectiu Ronda compta amb l’aval del Síndic de Sabadell, Josep Escartín, que apel·la a «la jurisprudència» per evidenciar que «no es pot aplicar amb retroactivitat el reglament del 1988». «Es vulneren els drets dels titulars, malgrat que el consistori argumenta que la llei és interpretable; ja que, si és així, ho han de fer favor del ciutadà, com va fer el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un cas de Santa Coloma de Gramenet», detalla Escartín. També Terrassa i altres municipis han reconduït el seu criteri en aquest tema.

Afany recaptatori 

Davant aquesta dificultat per aproximar postures, els membres de la plataforma Sepultures a 99 exposen la seva frustració davant d’aquests llimbs administratius. «Hi ha un evident afany recaptatori al darrere de tot plegat; jo he pogut informar-me’n i tracto de defensar els meus drets, però el consistori s’aprofita de la bona fe i la ingenuïtat de gent gran, humil, que en molts casos no saben llegir ni el número de la porta», lamenta Calero.

Els afectats parlen de pagaments que oscil·len entre els 2.000 i els 4.000 euros

Els afectats estan esperant que l’ajuntament es pronunciï, que emeti «un acte administratiu en el qual oficialitza que deixa les famílies sense aquest dret», un extrem que no pot fer l’empresa concessionària. Llavors es podran iniciar els tràmits legals per la via contenciosa administrativa, per reclamar possibles indemnitzacions, «en base als drets adquirits per les persones, el principi de seguretat jurídica i la irretroactivitat de la norma», detalla Torra.

Antoni Ortiz i Ana Rodríguez, membres també de l’agrupació, parlen d’una mitjana d’afectació «que va dels 2.000 als 4.000 euros». «Una noia havia de pagar 60.000 euros per renovar un panteó i va renunciar-hi perquè preferia realitzar un desemborsament així en un pis –diu Ortiz–, amb tot el respecte pels seus éssers estimats; i el pitjor és que molta gent ni tan sols sap que té dret a fer una reclamació». 

El preu d'un sepeli

A més a més de decidir el moment, a qualsevol futur finat segurament li agradaria poder triar on. I, motius sentimentals al marge, fer-ho a la ciutat de Barcelona no sembla que sigui una bona idea, ja que es tracta de la localitat espanyola on més costós resulta formalitzar un sepeli, amb un desemborsament mitjà al voltant dels 6.000 euros.

Tampoc és gaire millor idea fer-ho a Tarragona, amb un cost de prop de 5.000 euros. Una circums­tància que ha portat la Generalitat a planejar la intervenció en el sector per intentar rebaixar el cost d’acomiadar els éssers estimats, per a la qual cosa preveu permetre la gestió dels tanatoris públics a nous operadors. Per pal·liar la limitada presència d’empreses en l’oferta d’aquests serveis en territori català, el Govern contempla una modificació de la llei catalana sobre serveis funeraris, del 1997, o fins i tot crear una normativa específica.

També l’ajuntament de la capital catalana està mirant de diversificar l’oferta funerària disponible per als ciutadans. Aquest era el propòsit que el va moure a impulsar un servei municipal que permetés rebaixar un 30% les tarifes en vigor.

Ada Colau preveia que entrés en vigor durant el 2019, però és probable que no pugui complir amb aquest calendari, veient la impossibilitat d’arribar a un pacte amb les altres forces polítiques municipals. L’alcaldessa va haver de retirar la seva iniciativa del ple del 28 d’abril després de constatar la impossibilitat que prosperés el seu projecte pels arguments exposats per l’oposició, que li reclamen més planificació i diàleg per arribar a un consens.

0 Comentaris
cargando