Els experts reivindiquen el costat positiu del tedi en la societat superocupada

«Hem de desaccelerar. Fer una pausa i intentar pal·liar la malaltia de la pressa, de no perdre el temps. Necessitem abraçar el tedi i valorar el temps d’inactivitat». Vet aquí una de les conclusions de la psicòloga anglesa Sandi Mann, que ha investigat sobre l’avorriment i n’ha descobert el costat positiu. Ho explica al llibre 'El arte de saber aburrirse'.

¿Per què avui, amb la quantitat d’estímuls que tenim sembla que estiguem més avorrits que abans?, es va plantejar l’experta de la Universitat de Lancashire (Regne Unit). «Ens hem acostumat a una estimulació cada vegada més gran. Necessitem més acció, més novetat, més emoció. No tindrem mai prou estímuls. Intentem no caure en l’avorriment, fer tota mena de coses, però no ho aconseguim», argumenta. Ja no tolerem la rutina de la vida quotidiana.

ADDICCIÓ INFANTIL

Els infants pateixen la mateixa addicció. «¿Com és possible que s’avorreixin si estan interactuant tot el dia amb pissarres magnètiques, amb l’iPad, amb coses emocionants? Per això precisament. Perquè s’acostumen a un alt nivell d’estimulació i no en tenen mai prou», apunta Mann, que anima a donar-se el gust d’avorrir-se i trencar associacions malicioses, com la que vincula l’ocupació i l’estrès a ser algú important. «Quan ens avorrim ens tornem més creatius, perquè deixes volar la teva imaginació i consultes el teu inconscient». L’avorriment, segons argumenta Mann, pot ser un catalitzador de la reflexió, la inspiració, l’humor i la diversió.

La filòsofa Begoña Román corrobora la importància d’un avorriment que propicia «el monòleg interior i condueix a la recerca més autònoma i espiritual». Però avui dia no tenim temps de trobar-nos amb nos-

altres mateixos. «Ens han expropiat la vida», adverteix. Hauríem d’imposar-nos l’hàbit de no fer i aprendre a gestionar el buit de l’acció, però tot està adreçat «al consumisme».

SOCIETAT DEL CANSAMENT

Román critica aquesta «societat del cansament» incapaç de posar el fre ni per vacances. «Dediquem el temps de descans a fer més coses. Sentim que no fer res denigra». Una assignatura també necessària per a la canalla. «Tenen una vida planificada pels adults. No els deixen espai per buscar els seus propis recursos, com ara disfrutar amb el simple acte de veure passar els núvols».

Notícies relacionades

Rafael Santandreu: "Tenim una nova malaltia: l'ocifòbia"

Un estudi confirma que es pot restaurar la biodiversitat

Per al pedagog Gregorio Luri, l’avorriment ha de servir com a «esperó per a la recerca autònoma de la diversió». «Quan era petit, sortíem i trobàvem aventures. Ara no surten i tot el programa d’activitats coarta aquesta recerca». Diu que és fan de les famílies «imperfectes». «Els pares perfectes s’alarmen quan veuen el seu fill arrepapat i li organitzen la vida. Els imperfectes no el condemnen: li donen l’oportunitat de trobar una sortida, de superar el tedi amb alguna troballa».

El psicòleg Jorge López Vallejo aplica una màxima al temps extraescolar dels nens: «Menys és més». Subratlla que el temps lliure dels petits, durant el qual es porten a terme les activitats extraescolars, hauria de contenir les tres D recomanades per Joffre Dumazedier, un dels pioners de la sociologia de l’oci: descans, diversió i desenvolupament. No és el més habitual, i entre els errors comuns López Vallejo destaca: imposar activitats sense l’opinió del menor, posar-los més de dues tasques i pensar que amb més hores de coneixement aconseguirem millors resultats.